Aquest informe sobre l’us de la bicicleta a Catalunya ens dóna dades interessants com per exemple que Catalunya ja ha arribat als 450 mil usuaris de bicicletes, tant públiques com privades, que fan un ús diari diari d’elles. Per altra banda, cada cop hi ha més persones que relacionen la bicicleta amb la mobilitat, i no sols com un medi per fer esport o d’oci.

Els ciutadans i ciutadanes cada cop estam més familiaritzats amb la presencia de bicicletes en els espais públics. La majoria pensa que l’Administració ha de fomentar l’ús de la bicicleta, però s’entreveu que sense una correcta planificació i implementació d’aquest mitjà (que no el confronti amb els vianants, especialment en zones urbanes), pot incrementar-ne el rebuig i les veus més crítiques.

Si estau interessats en altres dades sobre l’ús de la bicicleta, els seus usuaris i els problemes associats en aquest medi de transport a Catalunya llegiu amb deteniment el Baròmetre de la Bicicleta 2011.

La principal conclusió és que, malgrat el retard inicial, la irrupció del vehicle elèctric és inexorable i acabarà per fer-se sentir de manera positiva en un nou concepte de mobilitat i en diversos sectors econòmics: industria auxiliar de l’automoció; material elèctric; i distribució d’energia.

Reproduïm algunes de les opinions més destacables:

• Fermín Soneira, representant de Seat: “els avantatges d’aquests vehicles encara són poc tangibles per als clients i els desavantatges ho són molt“.
• Javier Redondo, representant de Nissan: “a la forta aposta industrial ha de correspondre una aposta de les administracions en l’impuls de les infraestructures necessàries per a la mobilitat elèctrica“.
• La duració de les bateries que proporciona als vehicles una autonomia d’uns 170 km sense haver de recarregar. En aquest terreny hi ha dues vies de solució: la millora de les bateries o la introducció de sistemes de recàrrega ràpida o de substitució de bateries.
• El 97% dels desplaçaments motoritzats que es fan Europa estan per sota dels 150 km i són bàsicament urbans o metropolitans.
• Vicenç Aguilera, director general de Business Development de Ficosa. “la mobilitat a mitjà termini no estarà monopolitzada per una sola opció, sinó que estarà constituïda per un ventall ampli de possibilitats: combustibles convencionals, biocombustibles, elèctrics, híbrids, i hidrogen“.
• Ramon Comellas, president de Circutor: “el vehicle elèctric està més ben posicionat per prevaler davant dels biocombustibles i l’hidrogen“.
• Ramon Folch, socioecòleg i president d’ERF: “no tenim alternativa”, referint-se al fet que ja no es podrà comptar amb petroli barat.
• Ramon Folch: “amb un sistema de gestió intel·ligent (smart grids) seria possible integrar 9 milions de vehicles elèctrics a la xarxa i servir les seves necessitats energètiques, sense que fes falta incrementar la generació“.
• Alberto Carbajo, director general d’Operació de Red Eléctrica d’Espanya: “els vehicles elèctrics podrien absorbir els excedents de producció elèctrica que ara es perden perquè es generen en hores on el consum davalla“.
• Joan Martí, gerent de dinamització de clústers d’ACC1Ó: “Catalunya té la capacitat industrial i de coneixement per tenir un paper rellevant en aquest sector“.

Imatge | Flickr

L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

Una d’elles, per iPhone, està creada per Amovens, una plataforma gratuïta per compartir cotxe a Espanya, que actualment disposa de més de 18.000 recorreguts a la seva web. Aquesta aplicació permet buscar d’una manera àgil i senzilla persones per compartir cotxe, i així, estalviar diners i reduir les emissions de CO2. L’aplicació està disponible en tres idiomes, espanyol, anglès i català, i està preparada per facilitar l’ús dels usuaris tant per a viatges curts, com per a recorreguts diaris amb cotxe. A més permet realitzar cerques més ràpides gràcies a la geolocalització, en detectar la posició actual de l’usuari de l’iPhone, i trobar d’aquesta manera gent que és a prop.  L’aplicació era gratuïta durant setembre, i ara és de pagament (0,79 euros).

Pels que tenim un Android, també existeix una aplicació, en aquest cas està desenvolupada per Conduzco.es, la major plataforma europea per compartir cotxe amb quasi tres milions i mig d’usuaris registrats. És una aplicació semblant a l’anterior, amb una atractiva aparença, geolocalització i possibilitat de cerques avançades (viatges per a fumadors/no fumadors, sols per a dones). L’aplicació és gratuïta i també existeix una versió per iPhones.

La mesura es farà efectiva al peatge de la carretera C-16 i als de la C-33, la C-32 Maresme i la C-3 Garraf. Els cotxes que es poden acollir al descompte són, en primer lloc, els híbrids i els elèctrics. Pel que fa als cotxes que funcionen amb gasoil, només podran sol·licitar el descompte aquells que emetin menys de 108 grams de CO2 per quilòmetre. Finalment, la rebaixa en els preus del peatge afectarà als automòbils amb gasolina que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre. En total, la Generalitat calcula que un 8% dels vehicles que cada dia circulen per l’àrea metropolitana de Barcelona es beneficiaran de la nova mesura.

PASSOS PER SOL·LICITAR EL DESCOMPTE

-        Per tal de saber si el nostre vehicle s’acull al pla, podem consultar a la xarxa llistes de cotxes de baix consum. L’elaborada per l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) n’és un exemple.

-        De moment, el primer peatge que aplicarà la mesura és el dels túnels de Vallvidrera, corresponent a la carretera C-16. Un cop identificat el vehicle, ens hem de donar d’alta al lloc web de l’empresa Tabasa, encarregada de gestionar la infraestructura. Allí facilitarem la informació de la matrícula i la forma de pagament. A partir de la seva validació, accedirem al peatge via telepeatge.

-        Altres descomptes: Tot i que la gran majoria de vehicles no estan inclosos com a possibles demandants de la rebaixa en el preu del peatge, sí que tenen altres vies per accedir a descomptes. És el cas dels cotxes amb tres o més ocupants, anomenats VAO+3, que poden accedir a rebaixes també als túnels de Vallvidrera. La Generalitat estudia oferir més descomptes als VAO en altres carreteres.

Malauradament, la Generalitat ha anunciat que el cost dels descomptes es repartirà entre la resta d’usuaris de peatges, de manera que, a la pujada anual en el seu preu, ara se li sumarà un percentatge extra referent als cotxes verds.

L’altra opció són els punts de recàrrega públics, les anomenades electrolineres, paraula formada a partir dels termes: elèctrica i gasolinera. Aquests punts permeten les recàrregues més o menys ràpides depenent de la seva potència. Per exemple, per fer una recàrrega ràpida (15 min) d’una bateria completament buida caldria una potència de 60 Kw a 120 KW.

A poc a poc, sobretot en les grans ciutats com Madrid, Barcelona o Sevilla, es van inaugurant punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Per facilitar la localització d’aquests punts en el territori espanyol tenin la web Electromapas.com. És una eina relativament senzilla d’utilitzar. En un mapa d’Espanya tens ubicats els punts de recàrrega amb informació concreta sobre cada uns d’ells (preu, fotos, opinions, etc). Qualsevol persona pot afegir un nou punt de recàrrega o donar la seva opinió sobre els existents, i així anar completant i millorant el mapa.

A més,  recentment Electromapas té una versió que es pot visualitzar amb mòbils Android.

Font | Concienciaeco



- S’ha estimat que per mantenir el cotxe, un americà mitja ha de treballar 500 hores cada any.

- Si per cada hora de treball paguen 22 dòlars (15 euros), això significa una despesa de 11.000 dòlars (7.800 euros).

Altres dades interessants d’aquesta article:

- Els nord-americans seuen en els seus cotxes, una mitja de 48 minuts per dia.

- A Estats Units hi ha 563 vehicles per cada 1000 habitants.

- El 61 % dels viatges que es fan a Estats Units són de 8 km o menys, una distància que fàcilment es pot fer en bicicleta.

La idea de llibertat que ens dona tenir un cotxe, es desfà una mica amb aquestes dades. Actualment tenim moltes alternatives per deixar d’utilitzar el cotxe i haver de treballar 500 hores a l’any per mantenir-lo. Seria interessant fer un càlcul semblant pel cas del nostre país, a veure que surt. Algú s’anima?

Font | The Urban Country

Imatge | Flickr

Aquestes mesures s’han d’emmarcar en el fet que les revoltes que es viuen en diversos països àrabs que són productors de gas i petroli ha incrementat la factura energètica. Es calcula que s’estalviarà entre un 11 i un 15% de combustible. Aquestes accions d’estalvi tenen un caràcter transitori i es desactivaran quan acabi la inestabilitat del nord d’Àfrica.

Però la reducció de la velocitat màxima no és l’única mesura; s’han aprovat, o s’han d’aprovar altres accions com elevar fins al 7% la presència de biocombustible, reduir la il·luminació de les autopistes i carreteres, reduir un 5% el preu del bitllet dels trens de Rodalies i de mitjana distància, i iniciar un pla per renovar 240.000 pneumàtics.

Aquest conjunt de mesures no han deixat impassible a ningú, però veig que hi ha més gent en contra que a favor, com es veu a aquesta enquesta de La Vanguardia. Com a ciutadà corrent, i cap expert en el tema, jo tenc les meves opinions i dubtes que aniré plantejant.

El meu primer dubte és demanar-me per què s’apliquen aquestes mesures justament ara? Espanya és un país molt depenent del petroli. La crisi líbia no amenaça el nostre subministrament; de tot el petroli que importa Espanya, sols un 9 % prové de Líbia. Per altra banda, es cert és que el preu del petroli cada vegada és més alt i aquest dies la benzina ha arribat a tenir el preu més alt de la història. En principi, jo som un dels que està d’acord amb aquestes mesures, però si són bones com diu el govern espanyol, per què no es va fer abans? Per què aquesta presa per estalviar energia ara?

Per què aquestes mesures i no altres? Doncs la veritat és que, per reduir el consum de petroli a curt termini, hi ha poques alternatives. És fàcilment comprovable que una reducció de la velocitat porta associat un menor consum de combustible. Però som molt amics d’arreglar els problemes en dos dies (recordes quan volies aprovar un examen estudiant els dos dies anteriors?). Aquestes mesures encara que estigui d’acord amb elles, semblen més una “vomitona” d’accions d’estalvi. Tenim un problema molt greu amb el petroli, tots sabem que és un recurs amb data de caducitat i arribarà un dia (no molt llunyà) que s’acabarà. Aquestes mesures crec que no són més que pegats per solucionar el greu problema energètic que tenim actualment.

Caldria tenir des de fa anys un pla d’estalvi energètic (suposo que el tenim, però s’aplica de veritat?), fomentar les energies renovables, millorar el transport públic i fer-lo més atractiu a la gent, pujar la fiscalitat del transport privat, peatges urbans, millorar l’eficiència dels vehicles, etc. Possiblement totes aquestes mesures siguin més efectives que el del control de velocitat, però …qui és el valent que les aplicarà? Algun voluntari?

Més informació | EFEverde i Blog de Pedro Linares

Imatge | Flickr

La nostra mentalitat és tal que sabem que el petroli desapareixerà i esperem que el món segueixi funcionant miraculosament.

Fa anys que se sap que les reserves de petroli s’acabaran, però la dependència actual d’aquest hidrocarbur segueix essent total en pràcticament tots els països. Sense petroli no hi ha materials com els plàstics, lubricants, asfalt, fertilitzants químics, etc. Però, a més, tot el transport (l’article original sembla haber desaparegut del mapa…) de persones, aliments i productes és impossible sense els combustibles fòssils. I els preus dels barrils de petroli no deixen de pujar dia a dia.

L’economia es paralitza si ens falta el petroli o, com passa ara, si en puja el preu provocant una inflació general o pujada general de preus a tot arreu. Els països extractors de petroli tenen la paella pel mànec, doncs si ho volen poden enfonsar-nos a tots (per exemple, Irán, que ens seguirà venent petroli a canvi de donar urani al seu país per a la fabricació de bombes nuclears).

Ara farà gairebé tres setmanes el president dels Estats Units, Barack Obama va anunciar mesures per a reduir la dependència del petroli del seu país i promoure l’ús d’energies de baix consum com a mitjà per a combatre el canvi climàtic. I ho va fer amb aquestes paraules: “no serem ostatges de recursos que s’estan esgotant, de governs hostils ni d’un planeta que s’escalfa”. Ho aconseguirà?

El debat energètic malauradament es centra exclusivament en la generació d’electricitat però avui en dia ja hi ha diverses alternatives per a produir-la. El gran problema recau en un altre punt, i és que encara no existeix una manera de sustituir a gran escala el petroli en el sector del transport, el més dèbil de la Unió Europea. Per a solucionar-ho recomanen incentivar el transport públic, potenciar les energies alternatives, millorar l’eficiencia energètica, etc. Però a tothom li agrada tenir el cotxe a punt a la porta de casa.

Desgraciadament, curarse de l’adicció al petroli no resultarà fàcil, implica un canvi radical en el model de vida al que estem tan ben acostumats. Mentre es segueixi obtenint benefici del petroli la sostenibilitat no podrà progressar.

]]> http://monverd.org/natura/2011/02/15/la-dependencia-del-petroli-impedeix-el-desenvolupament-sostenible/feed/ 2 http://monverd.org/natura/2010/09/17/mou-te/ http://monverd.org/natura/2010/09/17/mou-te/#comments Fri, 17 Sep 2010 17:12:45 +0000 Jaume http://monverd.org/?p=3205 Continua llegint →]]> Els que usam transport públic a Catalunya estam d’enhorabona. Acaba de posar-se en marxa el primer cercador de l’administració de rutes en transport públic d’àmbit català, Mou-te. És un projecte que ha posat en marxa el DPTOP (Departament de Política Territorial i Obres Públiques). L’objectiu d’aquest cercador de rutes és informar a la ciutadania de tots els serveis de transport públic del territori català. És per tant una eina clau per moure’s pel país.

Aquesta nova eina permetrà facilitar les tasques als nous usuaris d’una línia en concret. Sovint les línies o xarxes només són conegudes pels seus usuaris habituals, de manera que gran part de la població del país no coneix l’oferta real del transport públic. També s’eliminen les fronteres entre operadors de transport públic i entre administracions públiques. La informació és unificada i oferta l’usuari en un únic format per a tots els operadors. Finalment cal destacar que es presta atenció al fet que a l’inici i el final la majoria dels viatges en transport públic es fan a peu.

El nou cercador de rutes amb transport públic, Mou-te

Cal subratllar, però, que encara funciona amb la versió beta i per tant no inclou la totalitat de serveis de transport públic existents. La millor forma de veure com funciona és provant el resultats d’una ruta en concret. Com que el proper dia 1 es concedeixen els Premis Bloc Catalunya que es celebren a Mataró, concretament en el Centre de Congressos del TecnoCampus Mataró-Maresme, ubicat en l’Av. Ernest Lluch, seleccionarem aquesta ruta per fer la prova aquesta nova aplicació s/n ; el punt de partida el situarem a la plaça d’Espanya de Barcelona (la zona on agafo els transport normalment).

Primer seleccionam l’itinerari a fer, ja sigui mitjançant un mapa, punts d’interès propers o la ubicació concreta. Per a la ruta podem seleccionar diversos paràmetres com per exemple l’hora de sortida, el temps que volem caminar o el tipus de transport públic (metro, bus, Renfe, Rodalies, FGC, tramvia, etc). El resultat obtingut es dona en forma de diverses alternatives de viatges, alguns d’ells intermodals. Els resultats els podem consultar de forma resumida, i cada un d’ells té la possibilitat de consultar-se de forma més detallada amb mapes i rutes esquematitzades. Per acabar el cercador també disposa d’informacions de les incidències en Rodalies i l’àrea de Barcelona, el metro o tren.

Resultats obtinguts per un itinerari

Actualment ja hi ha cercadors com aquest, per exemple Barcelona, com s’hi va, que és molt útil sols si vius o treballes a Barcelona. Però ara tots els catalans tendran accés a un cercador com Mou-te que et permetrà organitzar els teus viatges per tot el país de forma senzilla. En conclusió podem dir que és una eina molt útil i en vistes a millorar, donat que ara sols tenim una versió beta.

Font | Sostenible