Hi ha molts d’elements que es poden incorporar als nostres habitatges per fer-los més sostenibles: sistemes d’energies renovables, millores de la calefacció i aire condicionat, materials de construcció més ecològics, etc. Entre ells es poden esmentar les taulades i les façanes verdes, es dir, taulades i façanes cobertes totalment o parcialment amb vegetació. Aquests murs vegetals tenen molts avantatges, com per exemple servir com aïllant tèrmic tant a l’estiu com a l’hivern, reduint la necessitat d’usar aire condicionat i calefacció, reduir la contaminació sonora o purificar l’aire, etc.
Avui parlarem de les façanes cobertes de vegetació, els anomenats jardins verticals. Aquests jardins ja es poden trobar a moltes ciutats com per exemple Londres, Paris, Mèxic, Pittsburgh, etc. però per desgràcia tenim una petita representació d’aquests jardins a Espanya.
L’Observatori del Paisatge de Catalunya és un ens d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. La seva creació respon a la necessitat d’estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya en el marc d’un desenvolupament sostenible.
La feina feta per aquest Observatori ha permès obtenir elprimer mapa dels paisatges de Catalunya. Amb 135 paisatges, el mapa mostra la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. Cada paisatge (anomenat tècnicament ‘unitat de paisatge’) és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor. Els 135 paisatges identificats s’han obtingut a través de l’anàlisi de molts factors i de la seva interacció.
La seva finalitat és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a aturar la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea.
Per a cada lloc Natura 2000, les autoritats nacionals presenten les seves candidatures. Dins aquesta xarxa hi ha dues grans figures de protecció els LIC(Llocs d’Importància Comunitària) i ZEPAS (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Balears té un 36,54 % del seu territori protegit baix la figura de LIC, Catalunya té un 29,7 % del seu territori i el País Valencià, un 26.79 %. En quant a les ZEPAS, Catalunya té un 25,40 % del seu territori, les Illes Balears un 14,29 % i el País Valencià un 11, 39% .
Aquest nou visor, el·laborat per la Unió Europea, permet localitzar i obtenir unes dades bàsiques dels diferents espais de la xarxa Natura 2000 de tota Europa. A més permet superposar diversos tipus de mapes que li donen un valor afegit i un gran interès a aquesta eina.
Els científics van mesurar l’impacte de l’activitat humana en el seu entorn a través d’un mètode conegut com Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i d’un sistema d’informació geogràfica.
S’estudiaran un total de 15 àrees de tot el món. D’elles, 8 van ser catalogades com a àrees en perill de desertització, el que representa un 38% de la superfície de la Terra. La sobreexplotació dels aqüífers, l’aridesa, l’erosió i el risc d’incendi són els principals responsables de la desertificació.
La conca del Xúquer, una de les zones de més alt risc de desertització a la Península Ibèrica
Globalment, Àfrica del Nord, Pròxim Orient, Austràlia, el sud-oest de la Xina i l’oest d’Amèrica del Sud són les zones més amenaçades. En una escala de l’1 al 10, aquestes regions tenen un risc de desertificació de 7,6, segons aquesta investigació. En el cas de la Mediterrània, el risc seria de 6,3 sobre 10. La conca del Xúquer, la del Segura i el sud-est de l’Ebre són algunes de les zones amb més risc de desertificació a causa de les seves condicions climatològiques.
Ahir dia 2 de febrer va ser el Dia Mundial de les Zones Humides. Aquesta cel·lebració commemora la data en què es va adoptar laConvenció Ramasar el 2 de febrer de 1971. Aquest tractat internacional té per objecte la conservació i l’ús racional de les zones humides i dels seus recursos. Per desgràcia, el seu estat de conservació arreu del món no es pot considerar com a bo. Per exemple, una de cada tres espècies de fauna que habiten les zones humides està amenaçada.
La llista Ramsar la integren 1.886zones humides d’importància internacional, repartides per tot el món i amb una superfície total de 185.156.612 hectàrees. A l’Estat Espanyol s’inclouen63 zones humides.
En el bloc de medi ambient de l’Obra Social de Caja Madrid he llegit una entrada molt interessant, on es proposa buscar el mirador més maco d’Espanya. Encara que me sona una mica al programa de TV3 “El paisatge favorit de Catalunya” he pensat que seria una bona idea adaptar la proposta que he comentat al començament i proposar els millors miradors de Catalunya, Balears i València. Segur que les propostes seran molt diverses, però aquí va la meva.
Aquí va la meva proposta.
Mirador de Sa Foradada (Valldemossa-Mallorca). Veure en el Google Maps
Suposo que tothom coneix una de les magnífiques eines de Google, el Google Maps i l‘Street View, que et permet passejar a peu de carrer per diferents ciutats, pobles i zones rurals. La novetat és que des d’avui la quasi totalitat de Catalunya, gran part del País Valencià i una part de Mallorca ja està disponible a l’Street View, i per tant podem passejar virtualment per aquests llocs.
La major part de la persones utilitzem aquest servei per veure zones urbanes, però ara tenim la possibilitat de veure (fins allà on pot arribar el cotxe de Google) alguns dels nostres espais naturals. És un bon recurs per conèixer una mica més el nostre territori, encara que sigui des d’un cotxe.
Cada any, al final de l’estiu, es repeteix un fenomen peculiar al riu Qiantang, a l’est de la Xina. Es tracta d’una onada que pot arribar fins a 3 metres d’alçada i que acaba desapareixent als marges de la llera. El riu és tan gran que sembla el mar, però no ho és. I heus aquí el estrany. El fenomen coincideix amb la lluna plena i evoca llegendes ancestrals en els turistes i veïns.
Les glaceres són un dels fenòmens més impressionants de la natura. Les acumulacions de milions de tones de gel i neu, viatjant a una velocitat extremadament lenta i erosionant immenses valls són una de les formacions més belles del planeta.
Glacera del Mount Erebus a l'Antàrtida
Les glaceres també proporcionen un registre de medi ambient, ja que les bombolles d’aire en el gel poden revelar les condicions atmosfèriques que hi havia en el passat.
Aquests formacions són extremadament sensibles al clima i al llarg de la història del planeta hi ha hagut nombroses glaciacions. Avui dia, les glaceres del món estan en retirada, accelerat per l’escalfament relativament ràpid del món.
A Wired Sicence han reunit 13 imatges impressionants d’algunes de les glaceres més impressionants i belles del món, capturades des de l’espai pels astronautes i els satèl.lits.
Per una vegada, des d’aquell país llunyà del qual només ens arriben notícies de desgràcies esgarrifoses, Afganistan ens mostra la seva bellesa més colpidora. Band-e-Amir és ja de fet el primer parc nacional protegit del país i no és estrany que es trobi en una de les zones més inaccesibles al terror, tant per la seva alçada superior als 3000 metres com la presència de l’etnia dominant a la zona, els hazara, d’origen persa i musulmans xiites en un país majoritàriament sunita. La resistència ha estat l’element unificador d’aquesta regió i això sempre és un bon alicient per un parc natural.
Band-e-Amir consisteix en una sèrie de preses naturals que han donat lloc a un reguitzell de llacs, tots ells situats al bell mig de la serralada desolada de l’Hindu Kush. La fauna encara és abundant, tot i els trenta anys de guerres i revoltes, però per desgràcia és rar veura ja el leopard de les neus. Band-e-Amir podria tenir un gran atractiu turístic, ja que ben aprop és trobaven els tristament famosos Budes de Bamiyan que els talibans van demolir en un atac d’histerisme impotent. Però la guerra continua i fins aleshores, Afganistan continuarà allunyant-se de nosaltres. Mentrestant, podeu veure aquestes fotos.