Casa Kauffman. Wright. (Pensilvània, EUA, 1936-1937)

L’organicisme, o arquitectura orgànica, és un moviment nascut als Estats Units els anys 40. Segons la seva concepció, l’arquitectura, com a disciplina que dóna llar a l’ésser humà, ha d’integrar-se en l’entorn on s’ubica. L’edifici ha d’estar al servei de les persones i de l’ecosistema que l’envolta, i per aquest motiu s’opta per materials “ecològics” com la ceràmica, la pedra o la fusta; alhora que sent predilecció per les formes suaus i “naturals”, en contraposició a la rigidesa de les línies emprades per l’arquitectura racionalista, impulsada per la Bauhaus alemanya.

Òpera de Sydney. Uzton. (Sydney, Austràlia, 1959-73)

Alguns edificis han esdevingut veritables símbols del moviment i de l’art contemporani en general, com és el cas de la Casa Kauffman, dissenyada per un dels grans referents de l’arquitectura organicista, Lloyd Wright. Altres, s’han convertit en un dels elements identificadors del país on s’ubiquen. Exemple d’això és l’Òpera de Sydney, una de les primeres imatges que ens vénen al cap quan pensem no només en la ciutat australiana, sinó també en el país de les antípodes.

L’organicisme és un corrent que s’ha mantingut fins als nostres dies, i ha estat capaç de donar una resposta viable a la necessitat creixent de crear habitatges que causin el més mínim impacte natural. Actualment podem trobar exemples d’aquest tipus d’arquitectura d’allò més imaginatius, fins al punt que, molts habitatges, ens traslladen a un veritable món de conte de fades.

Casa Folha. Mareines Arquitectura + Patalano (Rio de Janeiro, Brasil, 2008)

Nautilus. Senosiain. (Mèxic, 2007)

The Wrapped Reichstag (Berlín, Alemanya, 1995)

Tot i la predilecció de Christo per “embolicar” edificis històrics al llarg de la seva carrera, tendència emmarcada dins el corrent artístic anomenat land art,  va ser en els espais naturals on Christo va crear obres realment impactants, adornant amb enormes teles, panells i objectes de tota mena boscos, camins, costes feréstegues i, fins i tot, illes.

- Surrounded Islands. Miami, EUA 1980-83

- The Umbrellas. Japó-EUA, 1984-91

- Wrapped Coast. Sydney, Australia, 1968-69

- Wrapped Trees. Riehen, Suïssa, 1997-98

Totes aquestes obres i moltes més, es poden trobar al lloc web que Christo comparteix amb l’artista francesa Jeanne-Claude.

Aquest disseny ha estat presentat al concurs internacional Bohemian Hostel for Backpackers d’aquest any. L’hotel tendria  50 habitacions, zona d’oci amb spa, cine, restaurant, etc. L’exterior estaria ple de forats i crivelles que permetrien la colonització d’aquests espais per part de plantes o aucells. Les parets exterior també servirien de rocòdrom urbà i mirador per escaladors.

Font | Allpe

Segons els experts, la zona que envolta la ciutat de Màtera, situada a la regió italiana de la Basilicata, ha estat habitada des del Paleolític. Inicialment, els Sassi se situaven a la façana d’un penya-segat, al fons del qual hi havia un rierol que s’utilitzava com a claveguera.

El fet que la roca de les parets fós constituïda per tova va facilitar l’excavació de coves que es farien servir com a habitatges. Amb el pas dels anys i fins i tot els segles, la facilitat per excavar la pedra va portar a què els habitants dels Sassi poguessin ampliar els seus habitatges a fi d’ajustar-los a les necessitats que anaven sorgint.

Es considera que els Sassi són un exemple d’arquitectura “negativa”, una arquitectura que, en comptes d’anar “cap amunt” o d’expandir-se per l’espai, es contrau, ja que es basa en tallar i excavar un material original amb la finalitat de donar-li una forma adequada. Aquesta tendència es va seguir en la construcció de cases, escales, patis i, fins i tot, esglésies, que es reparaven o s’ajustaven al terreny tenint en compte les possibilitats de la roca. Prova d’això és el fet que, en alguns casos, els carrers són en realitat teulades per a habitatges que estan a nivells més inferiors.

El conjunt dels Sassi està dividit en dos barris, el Sasso Caveoso i el Sasso Barisano. Abans d’ésser Patrimoni de la Humanitat, els Sassi es consideraven una de les zones més pobres de la ciutat de Màtera i la regió de la Basilicata, i és per això que era freqüent el trasllat de les persones que hi vivien a altres barris de la ciutat. Actualment, i arran de la declaració de la UNESCO, els Sassi s’han revaloritzat, i ara són un privilegi per a famílies benestants, que en lloguen la propietat a l’estat italià.

És una foto que va fer la NASA en el 2010 amb el satèl·lit Aqua. La fotografia és extremadament rara encara que a primera vista no es veu res d’estrany. Saps que té de peculiar aquesta foto? Donarem una pista abans de donar la resposta. Per si no ho havies reconegut, és una foto d‘Irlanda.

La raresa d’aquesta foto no el que es veu, sinó precisament el que no es veu en la imatge: núvols

Irlanda és una illa plujosa. Cada any rep entre 750 – 2000 mm de pluja. El clima irlandès es caracteritza pels abundants núvols i la boira que pateix. Segons el servei meteorològic d’Irlanda, el cel està completament ennuvolat el 50 % del temps, principalment durant el dia que durant la nit. La resta de dies hi pot haver clarianes però no són generals; sempre hi ha un lloc ennuvolat.

Per tant, aquesta foto d’Irlanda sense cap nuvol podem dir que és extremadament rara.

Definim com a paisatge a la part del territori tal i com la percep la població, el caràcter del qual sigui el resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans.

Vistes del Llac de Sant Maurici.

Per tal de protegir el paisatge, el Consell Europeu ha establert un nou instrument consagrat exclusivament a la protecció, gestió i ordenació de tots els paisatges d’Europa, el Conveni Europeu del Paisatge. Catalunya és pionera en l’adopció de polítiques dirigides a protegir el paisatge d’acord amb dit Conveni (Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya) i amb aquesta finalitat va organitzar l’Observatori Català del Paisatge, dependent del Departament de Política Territorial. Es tracta d’una entitat d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. Aquest Observatori pretén estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, sempre dins del marc de desenvolupament sostenible (funcions de l’Observatori).

Un dels principals objectius de l’Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l’aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge, que insta a les diverses societats europees a definir uns objectius de qualitat paisatgística.

Vistes de nit de la ciutat de Barcelona

En aquest sentit, l’Observatori vol ser l’espai de trobada entre la Generalitat de Catalunya, l’Administració local, les universitats, els col·lectius professionals i el conjunt de la societat en tot allò referit a la gestió i conservació del paisatge.

L’Observatori del Paisatge, per tant, pretén convertir-se en un centre d’estudi i seguiment de l’evolució dels paisatges a Catalunya i dels factors que en condicionen el dinamisme. Aspira també a esdevenir un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge. L’Observatori, en definitiva, és concebut com un centre de pensament i d’acció en relació amb el paisatge.

Poble de Cadaqués.

Per altra banda, l’Observatori vol elaborar els Catàlegs de Paisatge de Catalunya, que són els principals instrumentes dedicats a la definició d’objectius de qualitat paisatgística a Catalunya, objectius que sorgeixen dels atributs, valors i reptes identificats en els paisatges de la zona, després de recollir l’opinió dels ciutadans i dels principals agents socials i econòmics presents a cada territori.

Dins dels Catàlegs de Paisatge s’hi troben definits els 10 objectius de qualitat paisatgística per a Catalunya, que fan referència a aspectes comuns a la major part de la Comunitat Autònoma. Aquests objectius es basen en la conservació, gestió i ordenació del Paisatge, en la seva la vitalitat i el seu dinamisme, en la heterogeneïtat, en l’ordre i l’harmonia, en la singularitat, en els seus referents i valors, etc.

Pedraforca a principis de tardor

Actualment l’Observatori ha materialitzat un dels primers objectius de l’organisme: la catalogació de les 135 unitats de paisatge que conformen tot el territori, un per vegueria, en set volums. El primer catàleg s’ha publicat amb la col·laboració d’especialistes de la Universitat de Lleida i la Politècnica de Catalunya i s’ha dedicat a les Terres de Lleida (aprovat el 2008). També hi ha aprovats els catàlegs de les Terres de l’Ebre (aprovat el 2010) i del Camp de Tarragona (aprovat el 2010). Ara prepara la presentació dels catàlegs de paisatge de les Comarques Gironines, de l’Alt Pirineu i Aran, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals, que es presentaran abans d’acabar el 2010.

Vistes del Delta de l'Ebre

Però abans de res, anem a veure què és això de les reserves de la biosfera. L’any 1970 la UNESCO va iniciar el Programa Home i Biosfera (MAB), que tenia com objectiu conciliar la conservació i l’ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d’aquest projecte se seleccionarien àrees geogràfiques representatives dels diferents hàbitats del planeta, incloent tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquestes àrees es coneixen com a reserves de la biosfera.

Aquestes reserves de la biosfera estan reconegudes internacionalment, encara que romanen sota la sobirania dels seus respectius països, i no estan cobertes ni protegides per cap tractat internacional. Se seleccionen pel seu interès científic, basant-se en una sèrie de criteris que determinen si un espai s’inclou en el programa.  La funció principal d’aquests espais és òbviament la conservació i protecció de la biodiversitat. No obstant això, també es persegueix el desenvolupament econòmic i humà d’aquestes zones, així com la investigació, l’educació i l’intercanvi d’informació entre les diferents reserves, que formen una Xarxa mundial de reserves de la biosfera.  L’any 2005, existien 482 reserves de la biosfera en 102 països diferents.

En els últims temps, la queixa i la reivindicació han estat les eines que ha fet servir les Terres de l’Ebre  per reclamar un lloc en el mapa en igualtat de condicions, per deixar de ser vist únicament com una reserva d’aigua i energia per a la resta de Catalunya. Ara ha canviat la seva tàctica. La candidatura per ser declarat per la Unesco reserva de la biosfera comença a ser contemplada com una oportunitat de treure profit a la conservació, sobretot mediambiental, que li ha aportat el fet de ser una zona poc poblada, al marge de les grans inversions i allunyada del desenvolupament industrial i urbanístic.

Un consell, que compta amb la implicació de mig centenar d’institucions i entitats, promou la candidatura i assumeix amb determinació la proposta. Per part de certs sectors empresarials hi ha alguns recels per aquesta nova figura de protecció ja que pensen que la declaració pot comportar noves limitacions.

Segons els promotors, la candidatura té bastants possibilitats de prosperar, ja que és una zona amb una àmplia diversitat biològica, paisatgística, cultural i patrimonial. El veredicte sobre la candidatura s’emetrà a París el 2012.

Menorca, una de les dues reserves de la biosfera dels Països Catalans

Font | El Periodico

Imatges | Flickr i Flickr

Avui parlarem de les façanes cobertes de vegetació, els anomenats jardins verticals. Aquests jardins ja es poden trobar a moltes ciutats com per exemple Londres, Paris,  Mèxic, Pittsburgh, etc. però per desgràcia tenim una petita representació d’aquests jardins a Espanya.

Jardí vertical del CaixaForum a Madrid

Un del més grans que tenim es troba al CaixaForum de Madrid. El jardí , de 460 m2, té 24 metres d’alçada i és obra del botànic Patrick Blanc, l’inventor del jardins verticals en forma de mur. Per muntar-lo s’instal·lan unes reixetes d’alumini cobertes de plàstic sobre els murs i al voltant seu es cobreixen amb una capa de feltre sintètic en la qual les plantes poden arrelar, mentre que un sistema de reg automàtic s’encarrega de mantenir el feltre humit amb una solució similar a la l’aigua que cau de les cobertes vegetals dels boscos. Si estas interessat en obtenir més informació sobre com es construïxen aquests jardins verticals ho pots fer aquí.

Una altra mostra interessant de l’ús dels jardins verticals, en aquest cas en forma de cub, es troba a Getafe. Aquest està instal·lat a la part superior d’un centre comercial i serveix per camuflar i refredar una torre de refrigeració. Està dissenyat per una empresa que es diu Paisajismo Urbano, que entre altres coses, ha fet el primer jardí vertical d’interior.

Jardí vertical de Sant Vicenç del Raspeig

Al País Valencià, a Sant Vicenç del Raspeig (Alacant) tenen un jardí vertical de 6 pisos que s’ha instal·lat a la nova biblioteca del municipi projectada per l’arquitecte Jose María Chofre.

Tant a Catalunya com a les Illes Balears no tenen la sort de gaudir d’aquests jardins (o no els he trobat). En un proper apunt, tenc previst explicar com fer un mateix aquestes meravelles vegetals

Imatges | Flickr, Urbanalia, Inhabitat

La feina feta per aquest Observatori ha permès obtenir el primer mapa dels paisatges de Catalunya. Amb 135 paisatges, el mapa  mostra la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. Cada paisatge (anomenat tècnicament ‘unitat de paisatge’) és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor. Els 135 paisatges identificats s’han obtingut a través de l’anàlisi de molts factors i de la seva interacció.

Amb la voluntat de fer més propers els paisatges a la població, aquests han estat denominats a partir del reconeixement popular més habitual, després d’un intens procés de consulta pública i de participació ciutadana. Cada paisatge, doncs, ha estat batejat amb un nom ben arrelat entre la població i que pertany a la memòria col·lectiva.

Via | Facebook de Salvem els paisatges de Catalunya

La seva finalitat és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a aturar la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea.

Per a cada lloc Natura 2000, les autoritats nacionals presenten les seves candidatures. Dins aquesta xarxa hi ha dues grans figures de protecció els LIC (Llocs d’Importància Comunitària) i ZEPAS (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Balears té un 36,54 % del seu territori protegit baix la figura de LIC, Catalunya té un 29,7 %  del seu territori i el País Valencià, un 26.79 %. En quant a les ZEPAS, Catalunya té un 25,40 % del seu territori, les Illes Balears un 14,29 % i el País Valencià un 11, 39% .

Aquest nou visor, el·laborat per la Unió Europea, permet localitzar i obtenir unes dades bàsiques dels diferents espais de la xarxa Natura 2000 de tota Europa. A més permet superposar diversos tipus de mapes que li donen un valor afegit i un gran interès a aquesta eina.

Imatge del visor de la Xarxa Natura 2000

Font | Ministerio de Medio Ambiente i Comissió Europea