Llacuna de La Tancada

L’Espai Delta és un museu que permet viure el Delta en primera persona i conèixer de primera mà la gran riquesa de l’espai natural, gràcies a una museografia moderna i que utilitza recursos d’última generació.

Espai Delta (esquerra) i mirador 360 º (dreta)

Mon Natura Delta de l’Ebre també disposa d’un equipament on es troben les aules didàctiques, i a la planta superior hi ha un mirador que ofereix una vista de 360 graus. Amb l’ajuda de prismàtics i telescopis es pot observar l’abundant avifauna de la llacuna de la Tancada, les antigues salines de Sant Antoni o de la zona marina adjacent.

En aquest nou equipament de Caixa Catalunya s’han construït unes petites salines fetes a escala però completament funcionals, i que permeten explicar a tots els visitants el procés de formació de la sal i la importància d’aquest mineral.

El joc i el divertiment també tenen cabuda a Mon Natura. S’ha dedicat un espai per aprendre a perxar amb les típiques barques del Delta, conegudes com a la zona com a pontones.

Per acabar, els visitants podran conèixer el projecte Life Delta Lagoon de la UE, projecte que té l’objectiu de millorar l’estat ecològic de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada, mitjançant la restauració de l’hàbitat i l’aplicació de mesures de gestió.

Més informació | Mon Natura Delta de l’Ebre

L’Antàrtida és l’únic continent que de moment ha escapat de la destrucció humana i és un del pocs llocs verges que ens queden en el món. Però cada any són més les persones que visiten aquesta espai, ja siguin turistes o científics. Un dels problemes que generen aquests visitants és que porten de forma involuntària llavors d’espècies de plantes invasores. El canvi climàtic que s’està produint en aquest continent fa que les condicions per germinar aquestes llavors siguin més favorables, i per tant la possibilitat de creixement de plantes no autòctones.

Steven Chown, un científic de la Universitat de Stellenbosch a Sudàfrica, està realitzant un estudi sobre la introducció de llavors a l’Antàrtida.

A l’any 2007 i 2008, Chown i els seus col·legues varen inspeccionar (amb permís) l’equipatge i roba de 850 persones (turistes, científics, operaris)  que havien arribat a l’Antàrtida. Utilitzant una aspiradora varen recollir quasi 2.700 llavors, que estaven amagades entre la roba, maletes, etc.

S’estima que cada temporada, els visitants del continent gelat introduïxen unes 71.000 llavors. La major part d’aquestes llavors procedixen de zones amb climes freds. El canvi climàtic i l’escalfament que està afectant a tot el món i a l’Antàrtida en concret, fa que les condicions per la germinació de les llavors sigui més favorables, amb el problema d’introducció d’espècies exòtiques que això representa.

Aquest problema es podria controlar amb mesures simples i econòmiques com la revisió a fons de l’equipatge i roba dels visitants alienes. Les carregues, també poden ser un medi de transport de les llavors, especialment si han estat emmagatzemades a l’aire lliure abans de viatjar a l’Antàrtida, i per tant també es tendrien que revisar abans de viatjar a l’Antàrtida.

Font | Wired

Proposta de zones marines protegides segons Oceana

La xarxa Oceana MedNet es compon d’una àmplia varietat de llocs i ambients, entre els quals es contemplen muntanyes submarines, bancs, canons, fosses, dorsals, volcans de fang, emanacions gasoses, muntanyes carbonatades, etcètera.  Aquests hàbitats són menys coneguts que les praderies de fanerògames o esculls de coral, però no menys rellevants com podem veure en aquestes fotos.

D’aquesta forma se protegirien 207.100 km2, addicionals a la superfície ja protegida. La major zona protegida seria la Mersa-Matruth Eddy amb una superfície de 15.200 km2 i la menor seria el Morrot de Sa Dragonera amb 200 km2. La meitat de les zones protegides superen els 1.500 km2.

La Cova dels Cristalls, Naica (fotografia de Carsten Peter, per a National Geographic).

Des de principis del segle XX l’excavació de noves galeries i túnels a la mina ha dut a descobriments ocasionals de cavitats i coves que contenen cristalls de selenita de varis metres de llargada (la selenita es la varietat cristal·lina transparent del guix). Fins l’any 2000 la cova més famosa era la Cova de les Espases, amb 87 m de paret entapissada de cristalls de selenita de mida i forma similar a espases. L’any 2000 es van descobrir varies coves a 290 m de profunditat, la més important de les quals és la Cova dels Cristalls, que conté cristalls de selenita pràcticament transparents de fins a 11 m de longitud, 1 m de gruix i 50 tones de pes (la majoria es mouen pels 6 m de longitud i el més gran que s’ha trobat feia 13 m de longitud), dimensions molt superior a qualsevol cristall de guix descobert fins llavors. S’han suggerit varies hipòtesis per a explicar l’origen d’aquests cristalls, però cap d’aquestes s’ha investigat a fons.

La Cova de les Espases, Naica

El que sí està clar és que aquests cristalls han tardat moltíssim temps a formar-se i han necessitat que les condicions de la Cova es mantinguessin constants tant per part de la temperatura com de la presencia d’aigua de composició característica. Aquest factor és el que dona tanta singularitat a aquestes formacions, doncs que es produeixi aquest fet és pràcticament impossible al llarg de l’evolució geològica del planeta. Es calcula que els cristalls tenen una antiguitat de milers d’anys a un milió d’anys.

Mentre que la Cova de les Espases es troba a una profunditat de 120 m i és accessible al públic, la Cova de les Veles (amb 80 x 10 x 4 m³ de volum), la Cova de l’Ull de la Reina (8 m de diàmetre) i la Cova dels Cristalls (de mides similars a les d’un camp de futbol, és a dir, pels vols de 100 m de llargada i de 70 m d’amplada) es troben a 290 m de profunditat i no son accessibles al públic, i amb prou feines ho són pels equips científics que les estan estudiant.

Formacions de la Cova de les Veles, Naica.

L’estudi d’aquestes coves, sobretot l’estudi dels cristalls de la Cova dels Cristalls presenta grans dificultats per les seves condicions extremes, que son totalment adverses a la supervivència humana. La seva temperatura es troba entre 45 i 48ºC (encara que es pot arribar als 60ºC) i la seva humitat és del 90 i 100%, per la qual cosa l’Humidex Index es de 90-100 (índex que representa la sensació de calor que tenim les persones segons la temperatura i la humitat que hi hagi a l’ambient, la xafogor, per entendre’ns). Perquè us en feu una idea de lo difícil que resultaria estar en un lloc amb aquest Humidex Index diré que es considera que un valor de 30 és incòmode, de 40 és molt incòmode, de 45 és perillós i que un valor de 54 es mortal.

El per què aquestes condicions de temperatura i humitat són tant perilloses és que a partir dels 40-45ºC el cos intenta fer disminuir la temperatura corporal mitjançant la transpiració, però amb una humitat del 100% la suor no s’evapora i l’escalfor queda atrapada a l’interior del cos. En menys de 5 minuts les cèl·lules comencen a morir i poc temps després els òrgans comencen a fallar. El cor no pot mantenir una tensió elevada i es produeixen danys. És un fet comú que els visitants d’aquestes coves pateixin al·lucinacions i pèrdues de consciència. Una estança de més de 15 minuts en aquestes condicions sense un equipament especialitzat pot provocar la mort. Per aquest motiu s’han dissenyat equipaments especialitzats per a poder estar-hi més estona i poder estudiar les coves, incloent un calçat de goma especial per a no danyar els cristalls al passar-hi per sobre.

Equipament especial per a poder estar a l'interior de la Cova dels Cristalls entre una i dues hores.

Per a poder explotar les mines es va haver de drenar l’aigua que hi havia i que també inundava les coves (per això es van poder descobrir) i seguir drenant constantment perquè no es tornin a inundar i seguir-hi treballant. El problema és que sense l’aigua calenta les parets des les coves i les coves en sí s’estan refredant i els cristalls s’estan fent malbé, doncs l’aigua permetia que seguissin creixen i que no es trenquessin degut al seu pes. Ara s’estan començant a trobar cristalls trencats pel pes i altres que estan perdent consistència per no trobar-se en les seves condicions òptimes de formació i tornar-se inestables.

Per això, actualment, s’estan realitzant vertaderes maratons per a poder documentar les coves, tant amb fotografies com amb vídeos, i que tants equips d’investigació com sigui possible les estudiïn. Ara el dilema fonamental és decidir si deixen de drenar l’aigua de les coves perquè es tornin a inundar i els cristalls es conservin per sempre en silenci en la foscor de l’interior de la Terra, o bé, seguir drenant l’aigua per fer les coves visitables, encara que es deteriorin els cristalls.

Investigadors dins de la Cova dels Cristalls, Naica.

Vosaltres què creieu que seria el més correcte? Perdre la possibilitat d’apreciar aquesta meravella natural i que quedi amagada en la soledat de les profunditats on mai més ningú hi podrà arribar? O bé seguir drenant les coves perquè tothom tingui el dret d’admirar un prodigi de la natura tant fascinant? Aquestes coves ens han desvetllat un dels secrets més extraordinaris guardats en les entranyes del nostre planeta, però potser haurien de continuar com estaven, ben protegides en les profunditats.

El 20 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. Aquesta celebració resultarà útil per prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promourà l’acció internacional a favor de l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d’ells.

Entre les activitats commemoratives de l’Any Internacional dels Boscos figura l’intercanvi de coneixements sobre estratègies pràctiques que afavoreixin l’ordenació forestal sostenible i el retrocés de la desforestació i la degradació dels boscos. Per tal de facilitar l’organització d’aquestes activitats, s’encoratja als governs a que estableixin comitès nacionals i centres de coordinació en els seus països respectius, i a que uneixin els seus esforços als de les organitzacions regional

Un bosc del Montseny

s i internacionals i les organitzacions de la societat civil. La Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) serà el centre de coordinació designat per a la posada en pràctica de l’Any Internacional dels Boscos.

El logotip de l’Any Internacional dels Boscos, 2011 (Boscos 2011) s’ha dissenyat per a transmetre i il.lustrar el lema “Els boscos, per a les persones” i enaltir el paper fonamental que compleixen les persones en l’ordenació sostenible, la conservació i l’explotació sostenible dels boscos del nostre món. Els elements iconogràfics del dibuix representen alguns dels nombrosos valors dels boscos i la necessitat de canviar totalment de perspectiva: els boscos proporcionen habitatge a les persones i un hàbitat per a la diversitat biològica, són font d’aliments, medicaments i aigua potable i tenen una funció vital d’estabilització del clima i el medi ambient mundials. La unió de tots aquests elements reforça la idea que els boscos són vitals per la supervivència i el benestar de les persones de tot el món, que som 7.000 milions.

Extret de: Els Amics dels Arbres

Espanya compta amb un 12,1% de la superfície terrestre protegida (poc més de 6,1 milions d’hectàrees), i quasi un 1% de la superfície marina. Si també es considera la xarxa europea Natura 2000, la superfície terrestre protegida supera els 14 milions d’hectàrees, el 28% del territori, fet que situa Espanya com l’estat que més superfície aporta a la Unió Europea.

A part de les dades globals, l’anuari destaca alguns aspectes específics:

- En el conjunt de l’Estat s’utilitzen més de 40 figures diferents de protecció d’espais naturals protegits. La figura de parc natural, la més emprada, compta amb 157 espais, que representen el 54% de la superfície total protegida.

- El 73% del territori espanyol situat per sobre dels 1.500 metres d’alçada està protegit, contribuint així al control de l’erosió i a la captació d’aigua. Val a dir, però, que entre els 1.000 i els 1.500 metres només està protegit un 18% del territori.

- Prop del 70% dels aiguamolls, el 63% de les maresmes i el 14% de la xarxa de rius i rieres (sobretot als sectors de capçalera) disposen d’alguna designació com a espai protegit.

- El conjunt dels espais protegits reben almenys 26 milions de visites. Hi ha un mínim de 225 centres de visitants, a més de 270 punts d’informació, i s’estima que els centres reben entre un 18 i un 20% de les visites totals a cada espai protegit.

- Els dos principals instruments que desenvolupen la planificació dels espais protegits són els plans d’ordenació dels recursos naturals (coneguts per les sigles de PORN), que regulen els usos i activitats, i els plans rectors d’ús i gestió (PRUG), que planifiquen les actuacions de gestió. El 40% dels parcs nacionals, el 80% dels parcs naturals i el 36% de les reserves estan planificats amb un PORN. I pel que fa a la planificació de la gestió, encara hi ha 6 parcs nacionals i la meitat de parcs naturals i reserves que no tenen un PRUG.

La conclusió final indica que tots els indicadors de seguiment sobre el desenvolupament dels espais protegits mostren una evolució positiva, encara que l’avanç cap una gestió activa és lent.

Font | Sostenible

Imatge | Flickr

La seva finalitat és assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a aturar la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea.

Per a cada lloc Natura 2000, les autoritats nacionals presenten les seves candidatures. Dins aquesta xarxa hi ha dues grans figures de protecció els LIC (Llocs d’Importància Comunitària) i ZEPAS (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Balears té un 36,54 % del seu territori protegit baix la figura de LIC, Catalunya té un 29,7 %  del seu territori i el País Valencià, un 26.79 %. En quant a les ZEPAS, Catalunya té un 25,40 % del seu territori, les Illes Balears un 14,29 % i el País Valencià un 11, 39% .

Aquest nou visor, el·laborat per la Unió Europea, permet localitzar i obtenir unes dades bàsiques dels diferents espais de la xarxa Natura 2000 de tota Europa. A més permet superposar diversos tipus de mapes que li donen un valor afegit i un gran interès a aquesta eina.

Imatge del visor de la Xarxa Natura 2000

Font | Ministerio de Medio Ambiente i Comissió Europea

Més informació a la Red Regional de Espacios Naturales