El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha editat el primer catàleg de fauna autòctona amenaçada. S’han identificat 84 espècies de fauna salvatge en perill d’extinció, entre elles mamífers com l’ós bru, la rata d’aigua, el llop i la fura, rèptils com la sargantana pallaresa i peixos com l’esturió i el fartet. Unes 175 espècies estan qualificades de “vulnerables” i 13 espècies més de vertebrats que es consideren extints des del punt de vista de la reproducció.
Categoria ‘Protecció animals’
Catalunya té 84 espècies de fauna salvatge en perill d’extinció
Estat de conservació de les aus a Espanya el 2010
Durant la setmana passada, SEO/BirdLife va presentar l’informe “Estat de conservació de les aus a Espanya el 2010” on es recull l’última informació sobre la situació de cada espècie d’au de l’Estat Espanyol i actualitza les categories d’amenaces.

El major sacrifici d’animals del món
El 24 i 25 de novembre ha tengut lloc el sacrifici d’animals més gran del món en el districte nepalès de Bara. Es celebra durant el festival de Gadhimai, la deessa hindú del poder. Aquest festival es celebra cada 5 anys i la majoria d’assistents, quasi un milió, provenen de la Índia on en certs llocs està prohibit el sacrifi d’animals. L’objectiu de la cerimònia és agrair a Gadhimai els desitjos concedits i desitjar prosperitat pel futur.
S’estima que són sacrificats entre 300.000 i 500.000 animals durant el festival de Gadhima. El ritual del sacrifici el duen a terme uns 200 homes en una zona pròxima al temple de la deessa. Els búfals d’aigua són degollats durant la primera jornada. Es calcula que moren 20.000 búfals, reservant la segona per a altres espècies com per exemple cabres, gallines, ànecs, coloms, etc.

Sacrifi en el festival de Gadhima
A Youtube trobràs diversos vídeos sobre aquest festival amb imatges dures i que poden ferir la sensibilitat d’algunes persones.
Els assistents reben la carn dels animals, però els organitzadors del festival venen la pell dels búfals d’aigua. La carn de búfal és un aliment comú entre les castes baixes de Nepal i Índia, mentre que la carn de cabra és consumida per la majoria de la població.
Lògicament, aquest esdeveniment ha provocat les protestes de grups de defensa dels animals.
Via | Europa Press
Imatge | Peta boy
Què fer si trobes un animal ferit?
A vegades quan anam d’excursió ens podem trobar amimals ferits, un ocell, un rèptil, un mamífer, etc. Moltes vegades el que se’ns ocorre li pot perjudicar seriosament. Per això el Grup de rehabilitació de la fauna autòctona i el seu hàbitat (GREFA) acaba de publicar una breu guia de maneig de fauna ferida, adreçada fonamentalment a policies locals i / o agents mediambientals, etc. Però no està de més que li donem una ullada per si ens trobem en la situació.

Portada de la guia de GREFA
Enllaç | Medio Ambiente – Caja Madrid
Noves esperances pel vell marí
Una cria de vell marí (Monachus monachus), un dels deu mamífers més amenaçats del món, va néixer la setmana passada a una platja d’una reserva de Mauritània finançada pel Govern espanyol.
Originalment, els vells marins criaven a les platges, però davant l’increment de la presència humana i la persecució es molèsties causades pels humans, els vell marins varen començar a criar dins les coves marines com a forma de protegir-se i no ser molestats. La cria d’un vell marí a una platja és un fet extraordinari i que no es coneix des del segle XV.

Vell marí del Mediterrani
La mortalitat de les cries que neixen a les coves és alta a causa del fort onatge que es produeix en el seu interior, de manera que els experts han impulsat accions per tal que les foques tornin a criar a les platges. Aquest naixement demostra que l’espècie és capaç de recuperar el seu hàbitat perdut de criar a les platges.
La reserva de Cap Blanc a Mauritània concentra l’última colònia de vells marins del món i on ha tingut lloc el naixement de la cria. Segons la Unió Mundial per la Conservació de la Natura (UICN), queden menys de 500 exemplars de vell marí a tot el món, refugiats en enclavaments aïllats del mar Mediterrani i l’Atlàntic oriental. Fins a mitjans del segle passat, alguns exemplars es reproduïen a les costes de Balears, Llevant i Canàries, però actualment només estan presents a les Illes Chafarinas (Melilla) i les Illes Canàries, on apareixen exemplars ocasionalment.
Via | El Mundo
Fotografia | NOAA
Els mamífers mediterranis en perill d’extinció
Segons un estudi de la UICN, una sisena part del mamífers mediterranis està en perill d’extinció degut a causes com la destrucció de l’habitat per la construcció o l’agricultura. Aquest és el primer estudi específic sobre els mamífers mediterranis que realitza aquesta entitat.
Dels 320 mamífers estudiats ( no s’inclouen els dofins i balenes), 49 es troben en perill d’extinció. La situació d’alguns com el vell marí o el linx es molt crítica”.

Linx ibèric, el felí més amenaçat del món
Band-e-Amir
Per una vegada, des d’aquell país llunyà del qual només ens arriben notícies de desgràcies esgarrifoses, Afganistan ens mostra la seva bellesa més colpidora. Band-e-Amir és ja de fet el primer parc nacional protegit del país i no és estrany que es trobi en una de les zones més inaccesibles al terror, tant per la seva alçada superior als 3000 metres com la presència de l’etnia dominant a la zona, els hazara, d’origen persa i musulmans xiites en un país majoritàriament sunita. La resistència ha estat l’element unificador d’aquesta regió i això sempre és un bon alicient per un parc natural.
Band-e-Amir consisteix en una sèrie de preses naturals que han donat lloc a un reguitzell de llacs, tots ells situats al bell mig de la serralada desolada de l’Hindu Kush. La fauna encara és abundant, tot i els trenta anys de guerres i revoltes, però per desgràcia és rar veura ja el leopard de les neus. Band-e-Amir podria tenir un gran atractiu turístic, ja que ben aprop és trobaven els tristament famosos Budes de Bamiyan que els talibans van demolir en un atac d’histerisme impotent. Però la guerra continua i fins aleshores, Afganistan continuarà allunyant-se de nosaltres. Mentrestant, podeu veure aquestes fotos.
Comença la massacre anual de dofins a Japó
Els pescadors de Taiji, un poble de pescadors del sud de Japó, comencen la seva cacera anual de dofins, que s’inicia el mes d’octubre fins el mes de març. Els dofins són envoltats per xarxes i són conduïts a una badia tancada per acorralar-los. Una vegada tancats entre la platja i les xarxes, els fan encallar i comencen a arponar-los i acoltellar-los mentre esperen que es dessagnin lentament abans de pujar-los a les seves barques. La majoria dels dofins són morts (1.623 segons dades oficials de la prefectura de Wakayama, a la que pertany Taiji) i la seva carn és destinada al consum humà i altres, el més joves, amb més “sort” són venut a aquaris . A Youtube i altres llocs pots veure vídeos de la matança.

Imatge del documental "The Cove"
El Govern japonès justifica la matança dient que la cacera de dofins forma part de la cultura japonesa, encara que la realitat és que la majoria de japonesos desconeix l’existència d’aquesta “tradició”. Els pescadors locals, per la seva part, ho justifiquen dient que els dofins consumeixen els recursos pesquers de la zona i generen pèrdues.
A principis del 2009 és va estrenar el documental titul·lat “The Cove” filmat de forma secreta, on es mostren les tècniques de caça utilitzades a Taiji, així com el problemes de contaminació per mercuri que tenen els dofins d’aquesta zona.
Via |Terra Daily
Imatge | The Cove
Caçant foques a Namíbia
Normalment quan el mitjans de comunicació parlen de la cacera de foques sempre es fa referència a Canada. Però llegint una de les entrades d’Slate vaig saber que a llocs tan distants de Canada com Namíbia, també es dediquen a caçar foques.

Foto de la foca Arctocephalus pusillus a Cape Cross a Namíbia











