Aquesta original forma de reciclar els CDs, la va fotografiar Eric Lafforgue (pots seguir-lo en el Flickr), un fotògraf especialitzat en retratar persones i tribus de països d’Àfrica, Oceania i Àsia. Concretament aquestes fotos varen ser fetes al festival Mount Hagen a Papua Nova Guinea, on es reuneixen milers de persones de totes les tribus del país.

Font | Ecoinventos

Difondre projectes com aquest, desenvolupat a Catalunya i tan innovador és tot un plaer per Món Verd.

La idea és senzilla però original. Els regals normalment no es tornen a regalar (o sí), però l’embolcall es pot tornar a utilitzar indefinidament si està fet de tela com el cas de l’Infinit Loop. A més cada embolcall està identificat amb un codi QR que permet veure per quines ciutats ha passat aquest embolcall, i quin regals s’han fet amb ell. A part de tot aixo, també t’informa dels residus de paper que has estalviat al utilitzar l’Infinit Loop.

El projecte l’ha desenvolupat Tarpuna iniciatives sostenibles SL. Aquesta cooperativa ja ha desenvolupat un altre producte original i interessant: l’hort urbà, un sistema que ha permès de forma pionera fer arribar l’agricultura ecològica a terrasses i balcons de moltes ciutats.

Per si fos poc, l’Infinit Loop s’ha desenvolupat amb llicència Creative Commons, es a dir que se permet copiar i distribuir la idea, però sempre reconeixent als autors i sense utilitzar-lo amb fins comercials, ni modificar la idea. Així, si vols i saps fer-ho, tu et coses l’Infinit Loop seguint el patró i les instruccions disponibles al web. Ells per 1 € et proporcionen l’etiqueta d’identificació QR, de forma que puguis seguir el teu Infinit Loop i obtenir informació sobre ell.

Si t’agrada aquesta iniciativa i el seu producte, pots col·laborar amb ells, finançant el projecte, difonent-lo, fent de beta-tester o ajudant a desenvolupar aplicacions per smartphones. Pots informar-te del projecte i col·laborar amb ells a la plataforma de crowfunding: Goteo

És un lloc web on oferir al públic, les coses que ja no vols o ja no necessites perquè les reculli una altra persona a la que pot servir o ser-li de molta utilitat. No és un web d’intercanvi, simplement regales, sense esperar res a canvi, allò que ja no vols.

El portal, un senzill tauló d’anuncis, està elaborat amb software lliure per l’associació sense ànim de lucre aLabs. Se poden trobar objectes molt variats (roba, llibres, mobles, joguines, etc) provinents de països com Catalunya, Espanya, Mèxic, Argentina, etc. Les ciutats que ofereixen més regals són Madrid i Barcelona.

Des de la seva creació a principis de 2010, nolotiro.org ha repartit més de 40.000 regals. Si vols està informat d’aquest interessant projecte pot seguir el seu bloc o Facebook.

Font | Jornal i Alt 1040

Imatge | Flickr

La producció, distribució i destrucció de totes aquestes guies que la gent no vol, suposen un dany innecessari per al medi ambient. Per fer aquestes guies, encara que s’utilitza paper reciclat, suposa l’emissió de mils de tones de CO2 i una enorme despesa d’aigua i de diners.

No seria més lògic evitar la producció i distribució indiscriminada d’aquestes guies i enviar-les sols a la gent que així ho hagi demanat? Si estàs cansat d’aquest malbaratament anual de recursos, pots signar la petició que trobaràs a Actuable i on es demana aturar la fabricació d’aquestes guies i que sols les enviïn a aquelles persones que les demanin.

Imatge | Gizmodo

Aquest primer article el dedicarem a donar una sèrie d’idees per fer guarniments de Nadal amb objectes reciclats. Totes les propostes s’han extret del web Instructables, un web en anglès amb mils d’idees i propostes d’objectes per fer un mateix.

1 - Arbre de Nadal fet amb cartró

Aquesta proposta és molt senzilla de realitzar i els resultats poden ser divertits i sobre tot reciclarem residus, en aquesta cas, cartró. Per fer-ho sols hem de tallar els cartrons segons aquesta plantilla i seguir aquestes breus instruccions.

2 – Arbres amb bombetes

Per fer aquest arbre caldran bombetes velles, de les foses. Ens valdran qualsevol tipus de bombeta, les de baix consum, les incandescents. Amb l’ajuda de cola adhesiva podeu anar ordenant les bombetes en forma d’arbre, introduir a sota unes llums de Nadal i llest. Aquí teniu les instruccions per fer-ho.

3 – Espelmes amb closques d’ous

Durant aquestes festes, seran molts els dinars i sopars que haurem d’organitzar o assistir-hi com a convidats. Si nosaltres som els amfitrions quedarà molt original fer nosaltres mateixos les espelmes. La nostra proposta és fer unes espelmes flotants amb closca d’ou. Una idea senzilla però molt elegant i, que podeu fer seguint les instruccions corresponents.

4 – Suport fet amb taps de suro

Aquesta és un idea molt senzilla de posar en pràctica i que per altra banda ens permet donar una nova utilitat als taps de suro. Durant els dinars i sopars, podem indicar el lloc on ha de seure cada comensal, mitjançant unes targetes suportades per de taps de suro.

5 – Flocs de neu fets amb paper

Encara que a molts de llocs del nostre país no nevi durant aquestes dates, la neu és sinònim de Nadal. Els flocs de neu, vists al microscopi, ens ofereixen unes formes estrellades realment belles. Aquestes formes ens poden servir per decorar casa nostra, si utilitzem un material com el paper, per exemple paper de color que ja no utilitzem o folis escrits per una cara. En aquest enllaç podeu consultar les instruccions per fer aquests bonics flocs de neu.

Quan parlem d’aparells elèctrics i electrònics, ens referim a tots aquells objectes que funcionen mitjançant piles, bateries o connectats a la xarxa elèctrica. La normativa ens diu que aquests objectes quan esdevenen residus, degut a la seva perillositat per al medi ambient i la salut de les persones, cal recollir-los de forma diferenciada. Per tant, quan ens volem desempallegar d’un electrodomèstic vell, aquest el podem lliurar als sistemes de recollida implantats pels fabricants, tenim l’opció de deixar-lo en el mateix establiment en el moment de fer la compra si decidim substituir-lo per un de nou, o bé el podem lliurar a la deixalleria.

Tot i això, i seguint l’ordre jeràrquic de la llei de les 3R, a l’hora de comprar un aparell nou ens hauríem de preguntar en primer lloc si aquest realment ens fa falta, o si simplement ens estem deixant seduir pels dictàmens consumistes de la societat actual. D’altra banda, molts dels aparells que se’ns espatllen es podrien reparar fàcilment, allargant així la seva vida útil. Tot seguit es transcriu una entrevista realitzada al gerent comercial d’una empresa especialitzada en venda i reparació d’ordinadors, la qual ens dóna alguna dada interessant al respecte.

Quins són els aparells que més s’espatllen? Ordinadors, ordinadors portàtils, impressores, pantalles… però principalment ordinadors.

Per què s’acostumen a espatllar? Per pujades de tensió, per exemple, o bé perquè algun component, després d’un cert temps, es fa malbé, o senzillament perquè un de nou, pel motiu que sigui, falla. Són problemes habituals que tenen els electrodomèstics, aparells electrònics…

Quina és la vida útil fins que s’espatlla un ordinador? Depèn, hi ha ordinadors que et poden durar deu anys sense tenir cap problema, però generalment podríem parlar que en dos anys o així el problema sempre pot aparèixer, pel que fa al material.

I per què apareix? Que la gent no…? No és per cap tipus de mal ús ni res, sinó per l’escalfor, per manca de neteja o, simplement, per un defecte de fàbrica que apareix al cap d’uns quants anys.

Normalment surt a compte econòmicament reparar? Generalment sí, si es tracta d’una peça, sí. El problema dels ordinadors és que estan formats per molts components i en tenen un de principal, que és la placa base. Si s’espatlla la placa base i té uns quatre o cinc anys, costarà més trobar components compatibles amb allò, per tant s’hauria de canviar la placa base i tots els seus components adjunts, com ara la memòria, el processador… Tot i això, estem parlant d’una reparació d’uns 150 o 200 €. Si compressis un ordinador nou et costaria uns 400 €, per tant sempre val la pena arreglar.

Creus que la gent repara poc? S’ha de dir que, a causa de la crisi, la gent té tendència a arreglar un ordinador en comptes de comprar-ne un de nou. Abans potser et deien: “El canviem directament i ja està”. En canvi ara, es nota molt més que la gent prefereix reparar, demanen pressupost per saber què els costarà reparar.

Quins consells donaries per tenir més bon manteniment dels ordinadors? Principalment, una cosa que no es fa gaire i que s’hauria de fer és una neteja de l’ordinador, una neteja interna. És tan fàcil com desmuntar la tapa lateral de l’ordinador i passar-hi una mica d’aire comprimit, en qualsevol lloc se’n pot trobar, aquí en venem per exemple, i passar una mica d’aire per dins. Només amb el fet de treure la pols, s’evita que els components s’escalfin i així s’allarga la seva vida útil.

A l’hora de comprar un ordinador nou, quins són els distintius que et donen informació que un ordinador s’espatllarà menys que un altre? O no existeix això? Existeix. Hi ha marques que et garanteixen una vida més llarga d’un component en concret, però generalment no té per què ser així. Et podries trobar que al cap d’una setmana, si l’ordinador es troba en un lloc amb molta escalfor, s’espatllés ràpidament. Però sí, hi ha components d’algunes marques que duren més que d’altres, tot i que no hi ha cap marca que et pugui garantir exactament la vida útil d’un component.

Què sents quan hi ha gent que llença ordinadors que encara es podrien aprofitar? El que m’impacta més és veure que algú ha llençat un ordinador i l’ha deixat al costat del contenidor d’escombraries i que ni tan sols s’ha molestat a portar-lo fins a la deixalleria. Si el portes aquí, en el supòsit que s’hagin de canviar components, els agafem, tenim una caixa de reciclatge, ho portem a la deixalleria, separem les piles, les bateries… Són temes de reciclatge, la gent diu que no funciona i llavors passes pel costat d’un contenidor i et trobes una torradora de pa o una nevera. Això potser és el que més m’impacta.

Creus que la teva feina és beneficiosa per al medi ambient? Tal com la fem nosaltres, sí. I pel que comentava, el fet de reparar components i portar-los a la deixalleria, on s’encarreguen de portar-los a un centre especialitzat de reciclatge de components electrònics, crec que ajuda. Si més no, s’evita que vagin a parar al rebuig.

Fonts: Consell Comarcal del Gironès, Agència de residus de Catalunya i Ofiraee

A banda d’allargar-ne la vida útil, els parlamentaris han proposat afegir un avís a les etiquetes dels productes que expliqui que no és perillós consumir-los pocs dies després que la data de caducitat hagi expirat.

A més a més, s’ha manifestat una intenció clara de donar sortida a aquest tipus d’aliments, ja sigui repartint-los als més necessitats, o bé destinant-los a la fabricació de biomassa. Altres diputats, però, s’han mostrat molt més radicals, hi han arribat a qualificar dedelictives actituds com les d’algunes cadenes de menjar ràpid, que ordenen destruir el menjar si al cap de 10 minuts de la seva producció no l’ha consumit ningú.

La Maria Teresa va fundar l ‘any 2010  l’empresa ADZ nadons i va patentar uns bolquers reutilitzables que confecciona a casa seva amb l’ajuda d’una cosidora d’origen algerià, a la que ha contractat, i el suport ocasional d’una cosidora industrial. Diu que en un futur si fes falta, podria comptar amb l’ajuda de mares joves en atur i dificultat d’inserció laboral que aprenen a cosir a mà i a màquina industrial a la Fundació Pont i Gol del barri sant Josep de Reus. La seva iniciativa va ser finalista l’any 2008 en el Premis Reus a la creació d’empreses, fet que li va permetre de realitzar unes hores de formació a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus, on tot i la sorpresa del conductor, anava en bus.

La Teresa, mestra de professió, està vinculada a nombrosos moviments socials de la ciutat de Reus i essent voluntària a la Societat de Sant Vicenç de Paül, ha tingut la ocasió de conèixer les serioses dificultats econòmiques de mares joves en atur que demanaven, entre altres coses, diners per poder comprar bolquers pels seus fills. Com que els únics que va trobar, va considerar que no havien evolucionat gaire des que ella els utilitzava pels seus fills cinquanta anys enrere, va decidir que en faria un de semblant, però que fos, com diu ella: modern, còmode, impermeable, fàcil de posar, ecològic i sa per al nadó.

Va arrencar amb una petita quantitat de diners fruit d’una herència i que volia dedicar, com no, a una finalitat de caire social. Llegint el Pla d’empresa, veient el producte i sobretot, escoltant com explica amb passió el procés de confecció i millora constant, i totes les proves que ha fet,  penso que aquests bolquers es mereixerien tenir tot l’èxit del món.

Els bolquers d’un sol ús apareixen a finals dels 50 als EUA i arriben a Europa a principis dels 70, si bé al nostre país encara van tardar uns anys a comercialitzar-se en massa. Apareixen per l’interès comercial d’explotar una nova situació del mercat: la falta de temps a la llar generat per la incorporació de la dona al mercat laboral. Tot i els preus, es preferia la comoditat i el suposat estalvi de temps abans que l’estalvi de diners.

Si bé al nostre país la utilització de bolquers reutilitzables és anecdòtica, en altres països de la Unió Europea i als Estats Units és relativament comú. Actualment s’estima que a Europa un 20% de la població utilitza bolquers reutilitzables, que un 15% ho fa per motius econòmics, mentre que el 5% restant per motius ambientals.

Una de les experiències més exitoses, és la que fa uns 15 anys va impulsar la Women’s Environmental Network. Aquesta organització celebra centenars d’actes amb el suport del 80% dels municipis del Regne Unit. Aquesta iniciativa, ha incidit en que moltes marques de bolquers hagin hagut de respondre i modificar la qualitat dels productes per fabricar bolquers més saludables pels nadons, que moltes bugaderies facilitin el servei de recollida i distribució a domicili, i que des de l’any 2000, el govern britànic promogui i recomani la utilització de bolquers de roba com estratègia de minimització de residus mitjançant The Real Nappy Campaign, i expressada en infinitat de projectes locals.

Al nostre país fa escassament 6 o 7 anys que s’han començat a conèixer els articles d’higiene reutilitzables. La primera experiència d’utilització de bolquers de tela a l’estat Español va ser l’any 1999 a l’escola infantil Roure-Clot, a Barcelona, que no va tenir continuïtat. Des del gener de 2006, l’ajuntament de Donostia va introduir-los en una llar d’infants i el 2007 a Sant Cugat del Vallès, on l’experiència s’ha ampliat fins a 3 centres municipals.  Posteriorment s’han implantat a la llar municipal de Cabanes (Alt Empordà) i a la Residència Geriàtrica Pare Batllori de Barcelona

No és gratuït que parlem de bolquers reutilitzables com una pràctica que, de forma programada i no només cojuntural, permeti incidir en la reducció del 2% de la fracció rebuig, que és l’objectiu fixat en el Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGREMIC 2007-2012). Es calcula que pel cap baix, un infant pot necessitar entre 4.000 – 4.500 bolquers fins als 2,5-3 anys (aproximadament 1 tona de residus), fet que explica que els bolquers tinguin una presència gens menyspreable en el conjunt de residus municipals (possiblement no menys del 2%).

No es tracta que pretenguem la utilització d’aquest producte a nivell domèstic, però si que existeixi la opció de compra pels que ho desitgin. Però tanmateix, i ara que estem de retallades, seria una opció molt raonable i beneficiosa per totes les parts, si s’anés implantant de forma regular a les llars d’infants, residències geriàtriques i hospitals. Aprofitant les mateixes rentadores i les persones contractades d’aquests equipaments, es podria facilitar el procés de rentat. La utilització de bolquers reutilitzables pot suposar un estalvi econòmic superior als 1.000€, si parlem de consum domèstic i pel primer infant. L’estalvi material és evident i tot i que caldrà consumir aigua i escalfar-la pel rentat, l’impacte en relació al procés de fabricació dels bolquers d’un sol ús en cap cas sembla desfavorable.

Un bolquer fet a casa i originat amb finalitats socials, que afavoreix l’estalvi econòmic de les famílies i dels serveis públics i susceptible d’incidir notablement en la prevenció de residus bé mereixeria de pensar com l’anem introduint.

Corredors del Team Sky en una contrarrellotge.

El passat 3 de juliol va arrencar La Grande Boucle, o el que és el mateix, el Tour de França, una competició en la qual els ciclistes han de recórrer 3.431 km dividits en 21 etapes. En un esdeveniment d’aquestes característiques els 198 corredors que hi participen ingereixen grans quantitats d’aliments i begudes en forma d’entrepans, brioixeria industrial, barretes energètiques o gels concentrats, i molts litres de d’aigua i altres begudes al dia. Això genera moltíssima brossa, sobretot en forma de plàstics, a més dels bidons buits que es llencen a terra.

Per aquest motiu, l’equip britànic treballa conjuntament amb la World Wide Fund for Nature del Regne Unit (WWF UK) sota el lema “Sky Rainforest Rescue Kit” (traduït d’aquella manera… “Sky: equip al rescat de la Selva Amazònica”) en una campanya empresa per a salvar els arbres de la Selva Amazònica. Aquesta campanya, juntament amb totes les que ja existeixen, és molt necessària per a la Selva de l’Amazones, que està sent brutalment arrasada degut a la tala d’arbres per a l’obtenció de fustes tropicals (cada minut que passa una àrea equivalent a tres camps de futbol de selva tropical desapareix).

Equip de competició del Team Sky.

Team Sky ha posat un enllaç a la seva pàgina web on es poden fer donacions destinades a la protecció de la Selva Amazònica. Amb £20 es poden ajudar a salvar fins a 1.000 arbres!, i juntament amb els arbres a les espècies que es troben en perill d’extinció, com per exemple el jaguar, espècies de primats i el dofí rosa de riu.

L’objectiu final d’aquesta campanya és la de reunir 4 milions de lliures que permetran salvar a un bilió d’arbres. El 100% de la donació es destinarà al rescat de la selva i assegurarà el seu futur com a mínim els pròxims tres anys.

Però la cosa no acaba aquí, i és que la marca de begudes isotòniques Gatorade -patrocinadora del Team Sky- ha fabricat per a la ocasió bidons 100% biodegradables, també de color verd, i els hi ha afegit un codi de barres amb el qual es pot entrar en el sorteig d’una equipació de Team Sky, de manera que el públic reculli els bidons que llencen els corredors i, així, contaminar el mínim possible el medi ambient.

Bidons 100% biodegradables per a la campanya ecològica de Team Sky i WWF UK.

I és que si tots hi posem de la nostra part tot és més fàcil.

Escrit en col·laboració amb l’Arnau Planas
Imatges: cyclingnews.com i Team Sky

1. Residus alimentaris i derivats:

- En primer lloc, cal recordar que, davant la gran quantitat de residus generats pels sopars familiars i els seus corresponents menjars típics -com els envoltoris de les coques o les ampolles de cava, per exemple- cal, més que mai, tenir en compte l’opció de reciclar. Com a recordatori, les ampolles de begudes alcohòliques de vidre -des de l’esmentat cava o el vi fins als quintos o les mitjanes- es dipositaran al contenidor verd (vidre), mentre que les llaunes de refresc i cervesa es dipositen al groc (envasos de metall i plàstic). Pel que fa a les plates de coques, segons el web redcicla.com, les safates de cartró blanc també anirien als envasos.

- Per a totes aquelles persones que optin per passar la revetlla a l’aire lliure -a la platja, a un parc o al bosc-, és aconsellable evitar el màxim possible els coberts i altres estris d’un sol ús per tal de minimitzar l’acumulació de residus. També és convenient portar diverses bosses amb l’objectiu de separar els residus generats. En aquest sentit, els tovallons de paper bruts, sobretot amb menjar, es dipositen al contenidor orgànic. Si finalment s’opta per coberts de plàstic, aquest aniran al groc, destí que comparteixen amb el paper d’alumini que embolica els entrepans.

- De cara a la nostra salut, es recomana refrigerar les coques de nata o crema, així com d’altres cuinades amb aliments que, a causa de la calor, es puguin fer malbé i facilitin l’aparició de bacteris. Les restes de coques i altres aliments aniran al contenidor orgànic.

2. Utilització de petards i encesa de fogueres: A banda dels habituals consells d’utilització de material pirotècnic, cal tenir en compte algunes especificitats en relació als llocs on es poden llençar.

- Com a norma general, no es poden encendre petards ni als boscos ni a 500 metres al voltant de les zones boscoses.

- Pel que fa a les platges, molts ajuntaments prohibeixen l’encesa de fogueres a la sorra, i destaquen la importància de la recollida de residus realitzada pels mateixos usuaris de les platges. Cal tenir en compte que cada ajuntament pot establir àrees on es prohibeixi el llançament de material pirotècnic i alguns poden optar per reforçar els punts de recollida de deixalles, de manera que és recomanable informar-se’n prèviament.

3. Reciclatge de petards: Pel seu caràcter de producte explosiu, el material pirotècnic utilitzat el dia de Sant Joan no es pot reciclar per les vies tradicionals, i tampoc es pot dipositar en els contenidors de colors ni a les deixalleries municipals. Tanmateix, hi ha empreses que s’encarreguen del seu transport i eliminació, si bé és en un context més industrial i a l’engrós. Des d’un punt de vista quotidià, la correcta gestió de l’eliminació dels petards segueix sent una tasca complicada. L’edició del 23 de juny de 2005 del programa Els Matins de TV3  va dedicar un espai per tractar aquest assumpte.