Una de les més completes és la guia del Nadal Sostenible del portal Jovecat de la Generalitat de Catalunya. Conté informació sobre consum responsable, menjars, regals “amb sentit” i altres dades d’interès, com tradicions nadalenques o informació sobre les celebracions per territoris.

L’ONG dedicada al Medi Ambient per excel·lència, Greenpeace, ha elaborat una llista de deu consells per a unes festes d’allò més verdes, dins la campanya Receta para una Navidad Sostenible. És especialment recomanable la secció sobre el menú nadalenc.

Una altra ONG important és Ecologistas en Acción, que ha difós Consejos para una Navidad Ecológica, on s’accentua la vessant més solidària d’activitats tan habituals durant aquestes dates els menjars nadalencs, la tria d’un arbre de Nadal o la compra de joguines.

A banda d’allargar-ne la vida útil, els parlamentaris han proposat afegir un avís a les etiquetes dels productes que expliqui que no és perillós consumir-los pocs dies després que la data de caducitat hagi expirat.

A més a més, s’ha manifestat una intenció clara de donar sortida a aquest tipus d’aliments, ja sigui repartint-los als més necessitats, o bé destinant-los a la fabricació de biomassa. Altres diputats, però, s’han mostrat molt més radicals, hi han arribat a qualificar dedelictives actituds com les d’algunes cadenes de menjar ràpid, que ordenen destruir el menjar si al cap de 10 minuts de la seva producció no l’ha consumit ningú.

2. Disposició dels aliments

a. Procurarem col·locar els aliments i productes que caduquin més abans a les primeres files, i els que caduquen més tard, a darrere. Els organitzarem de manera que hi hagi espai entre ells, ja que així la refrigeració és més efectiva, i, malgrat que es conservin en fred, respetarem les dates de caducitat.

b. El peix, la carn i els menjars preparats aniran a la zona més freda, ubicada a la part central del frigorífic, i les verdures i les fruites, a la més temperada, situada a la part inferior. De fet, els calaixos més baixos ja estan acondicionats per als vegetals.

c. La part interior de la porta tampoc no és gaire freda, i serà el lloc on guardarem les begudes o aliments com les melmelades o la mantega.

d. Les fruites i les verdures no es poden guardar en bosses hermètiques, ja que tendeixen a podrir-se més ràpidament. Si un aliment es podreix, immediatament s’ha de retirar ja que podia contaminar els altres.

e. És convenient guardar els productes enllaunats en altres recipients un cop oberts. La resta de productes ja tenen envasos aptes per a la seva conservació a la nevera. Si tenim neveres que no siguin no Frost, els aliments destapats tendiran a assecar-se més ràpid.

f. Finalment, cal recordar que és recomanable omplir la nevera fins a dos terços de la seva capacitat i que s’ha de netejar periòdicament.

1- Estalvi energètic:

a. La nevera ha d’estar sempre neta, ja que l’acumulació de gebre dificulta el refredament de l’aparell i, en conseqüència, augmenta el consum d’energia. Una bona manera d’evitar l’acumulació de gebre és comprar una nevera amb el distintiu “No Frost”. Si tenim una nevera sense aquesta prestació, a l’hora d’extreure el gebre manualment, hem d’evitar utilitzar instruments de metall, com els ganivets, ja que poden trencar les parets del frigorífic.

b. La ubicació de la nevera també és molt important. En primer lloc, no s’ha d’instal·lar en zones on hi hagi focus de calor o estiguin exposades al sol. A més, sempre s’han de deixar uns 5 centímetres entre la part posterior de la nevera i la paret.

c. Una bona manera de mantenir el fred és introduir a la nevera els aliments que s’estan descongelant, ja que el fred que desprenen afecta la temperatura global. En consqüència, els aliments calents o escalfats que s’introdueixin a la nevera augmentaran la temperatura total.

d. Ens hem d’assegurar que la nevera tanqui bé i el fred no s’escapi. Actualment, hi ha neveres que incorporen una alarma que sona quan s’excedeix el temps d’obertura de la porta. També s’ha de comprobar que la nevera estigui ben nivellada, ja que un desnivell pot comportar un mal tancament de la porta.

e. Les neveres plenes consumeixen menys que les semiplenes o les buides. Així doncs, s’ha de procurar comprar neveres amb mides que s’ajustin a les nostres necessitats de consum i al nombre de persones que hi ha a la família. En general, s’aconsella omplir l’electrodomèstic fins a arribar als dos terços de la seva capacitat.

En primer lloc, hem de tenir en comte el temps de conservació dels aliments dins d’un congelador:

Dos mesos: Carn en filets. Tres mesos: pa i marisc. Fins a 6 mesos: porc i peix. 10 mesos: Pollastre, aus i fruites. Fins a 1 any: vedella, verdura i llegums.

Per tal de tenir més clars els temps de conservació, podem etiquetar cada producte amb la data en què el vam congelar, i així anirem consumint els productes amb una data de caducitat més pròxima. S’ha de tenir molt present tant els temps de conservació com la data de caducitat dels productes.

En segon lloc, serà molt important com organitzem els aliments en els recipients que els contenen. Generalment, es considera que els envasos que volem congelar s’han d’omplir fins a un 75% de la seva capacitat, ja que els aliments un cop congelats s’expandeixen. A més, per garantir una perfecta conservació, ens hem d’assegurar que els recipients de plàstic estiguin ben tancats, mentre que les bosses de plàstic s’han de col·locar el més planes possible, per tal d’apilar-les i ocupar el mínim espai.

En relació a la temperatura, un congelador ha d’estar a -18 graus, i s’ha d’evitar col·locar-hi aliments calents, ja que n’augmentaria els graus. Així mateix, el menjar que es congela i es descongela no es pot tornar a congelar si no s’ha cuinat. Un cop ho hem descongelat, és millor consumir-ho el mateix dia.

Finalment, es recomana congelar aliments com sopes, purés o plats com els canelons, pastissos o lassanya en porcions petites -individuals, per exemple- ja que així podem decongelar el que necessitem quan ho necessitem i evitem llençar la resta.

La Maria Teresa va fundar l ‘any 2010  l’empresa ADZ nadons i va patentar uns bolquers reutilitzables que confecciona a casa seva amb l’ajuda d’una cosidora d’origen algerià, a la que ha contractat, i el suport ocasional d’una cosidora industrial. Diu que en un futur si fes falta, podria comptar amb l’ajuda de mares joves en atur i dificultat d’inserció laboral que aprenen a cosir a mà i a màquina industrial a la Fundació Pont i Gol del barri sant Josep de Reus. La seva iniciativa va ser finalista l’any 2008 en el Premis Reus a la creació d’empreses, fet que li va permetre de realitzar unes hores de formació a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus, on tot i la sorpresa del conductor, anava en bus.

La Teresa, mestra de professió, està vinculada a nombrosos moviments socials de la ciutat de Reus i essent voluntària a la Societat de Sant Vicenç de Paül, ha tingut la ocasió de conèixer les serioses dificultats econòmiques de mares joves en atur que demanaven, entre altres coses, diners per poder comprar bolquers pels seus fills. Com que els únics que va trobar, va considerar que no havien evolucionat gaire des que ella els utilitzava pels seus fills cinquanta anys enrere, va decidir que en faria un de semblant, però que fos, com diu ella: modern, còmode, impermeable, fàcil de posar, ecològic i sa per al nadó.

Va arrencar amb una petita quantitat de diners fruit d’una herència i que volia dedicar, com no, a una finalitat de caire social. Llegint el Pla d’empresa, veient el producte i sobretot, escoltant com explica amb passió el procés de confecció i millora constant, i totes les proves que ha fet,  penso que aquests bolquers es mereixerien tenir tot l’èxit del món.

Els bolquers d’un sol ús apareixen a finals dels 50 als EUA i arriben a Europa a principis dels 70, si bé al nostre país encara van tardar uns anys a comercialitzar-se en massa. Apareixen per l’interès comercial d’explotar una nova situació del mercat: la falta de temps a la llar generat per la incorporació de la dona al mercat laboral. Tot i els preus, es preferia la comoditat i el suposat estalvi de temps abans que l’estalvi de diners.

Si bé al nostre país la utilització de bolquers reutilitzables és anecdòtica, en altres països de la Unió Europea i als Estats Units és relativament comú. Actualment s’estima que a Europa un 20% de la població utilitza bolquers reutilitzables, que un 15% ho fa per motius econòmics, mentre que el 5% restant per motius ambientals.

Una de les experiències més exitoses, és la que fa uns 15 anys va impulsar la Women’s Environmental Network. Aquesta organització celebra centenars d’actes amb el suport del 80% dels municipis del Regne Unit. Aquesta iniciativa, ha incidit en que moltes marques de bolquers hagin hagut de respondre i modificar la qualitat dels productes per fabricar bolquers més saludables pels nadons, que moltes bugaderies facilitin el servei de recollida i distribució a domicili, i que des de l’any 2000, el govern britànic promogui i recomani la utilització de bolquers de roba com estratègia de minimització de residus mitjançant The Real Nappy Campaign, i expressada en infinitat de projectes locals.

Al nostre país fa escassament 6 o 7 anys que s’han començat a conèixer els articles d’higiene reutilitzables. La primera experiència d’utilització de bolquers de tela a l’estat Español va ser l’any 1999 a l’escola infantil Roure-Clot, a Barcelona, que no va tenir continuïtat. Des del gener de 2006, l’ajuntament de Donostia va introduir-los en una llar d’infants i el 2007 a Sant Cugat del Vallès, on l’experiència s’ha ampliat fins a 3 centres municipals.  Posteriorment s’han implantat a la llar municipal de Cabanes (Alt Empordà) i a la Residència Geriàtrica Pare Batllori de Barcelona

No és gratuït que parlem de bolquers reutilitzables com una pràctica que, de forma programada i no només cojuntural, permeti incidir en la reducció del 2% de la fracció rebuig, que és l’objectiu fixat en el Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGREMIC 2007-2012). Es calcula que pel cap baix, un infant pot necessitar entre 4.000 – 4.500 bolquers fins als 2,5-3 anys (aproximadament 1 tona de residus), fet que explica que els bolquers tinguin una presència gens menyspreable en el conjunt de residus municipals (possiblement no menys del 2%).

No es tracta que pretenguem la utilització d’aquest producte a nivell domèstic, però si que existeixi la opció de compra pels que ho desitgin. Però tanmateix, i ara que estem de retallades, seria una opció molt raonable i beneficiosa per totes les parts, si s’anés implantant de forma regular a les llars d’infants, residències geriàtriques i hospitals. Aprofitant les mateixes rentadores i les persones contractades d’aquests equipaments, es podria facilitar el procés de rentat. La utilització de bolquers reutilitzables pot suposar un estalvi econòmic superior als 1.000€, si parlem de consum domèstic i pel primer infant. L’estalvi material és evident i tot i que caldrà consumir aigua i escalfar-la pel rentat, l’impacte en relació al procés de fabricació dels bolquers d’un sol ús en cap cas sembla desfavorable.

Un bolquer fet a casa i originat amb finalitats socials, que afavoreix l’estalvi econòmic de les famílies i dels serveis públics i susceptible d’incidir notablement en la prevenció de residus bé mereixeria de pensar com l’anem introduint.

Darrerament han sorgit mesures que intenten quantificar aquest impacte mitjançant alguns indicadors: emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte hivernacle (petjada de carboni), consum d’aigua (petjada hídrica), generació total de residus per habitant i dia, etc. Fins i tot s’han establert mesures per poder pal·liar, o compensar, els impactes que produïm, ja sigui plantant arbres o invertint en projectes que vetllen per la reforestació de zones especialment sensibles del planeta. El ventall de possibilitats és realment molt ampli i divers. Altrament però, el millor impacte seria aquell que no s’acabés produint, és a dir, aquell que no calgués compensar perquè no s’hagués produït mai. Això segurament és el que li va passar pel cap al Colin Beavan quan va decidir portar a terme el seu experiment personal del “no impact man”.

Colin Beavan, la seva dona i la seva filla petita de dos anys, decideixen durant un any portar una vida que no suposi cap càrrega pel planeta. Això els implica no poder generar residus, ni consumir electricitat, haver de prescindir dels cosmètics i productes de neteja, no poder comprar res nou, desplaçar-se exclusivament a peu o en bici, etc. Aquest projecte, per ell mateix, potser no ens cridaria prou l’atenció si no fos perquè aquesta família viu al bell mig de la ciutat de Nova York, una de les capitals del consumisme desenfrenat per excel·lència.

L’objectiu del projecte òbviament no és el de salvar la Terra, però sí el de demostrar que es pot millorar la qualitat de vida de les persones sense que això suposi un desgast per al planeta. Les vivències, alegries i penúries de la família Beavan durant l’any que va durar l’experiment queden recollides al seu bloc no impact man, i també es poden veure al seu documental, el qual precisament es va exhibir l’any passat al Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient a Barcelona. Podeu donar un cop d’ull al tràiler del documental, en anglès subtitulat en castellà, en aquest enllaç. A la seva web es pot comprar el DVD del film per 23,99$ (uns 16,60€).

L’èxit que ha suposat l’experiment de “no impact man”, ha portat als seus protagonistes a engegar “no impact project”, una iniciativa que pretén engrescar a la ciutadania, centres d’ensenyament, entitats i empreses, cap al canvi social que promou en Colin Beavan. Moltes universitats dels EE.UU. ja han participat en l’anomenada “no impact week, la setmana sense impacte”, a través de la qual tallen les seves emissions de carboni durant vuit dies, incidint sobre aspectes relacionats amb el canvi climàtic, l’aigua i la mobilitat.

Colin Beavan assegura que, després de passar per les aventures i desventures de l’experiment durant un any, va perdre 10 kg sense anar al gimnàs, va poder passar més temps amb la seva família, es va sentir millor pare, i va millorar considerablement la seva salut pel fet de consumir productes locals i de temporada. No està gens malament. Segurament a nosaltres no ens cal passar pel calvari dels Beavan per conscienciar-nos, penseu que durant l’experiment feien la bugada a la banyera, però sí que podem prendre nota i acceptar, com a consumidors de béns i serveis que som, la nostra corresponsabilitat individual en el que li està passant al planeta i passar a l’acció.

Font d’imatges: No Impact Man

Amb motiu d’aquest aniversari, s’ha organitzat la Festa dels 25 anys del Carnet Jove a PortAventura durant el dies 7 i 8 de maig. Les entrades valen 7,50 euros i les pots comprar per Servicaixa. Durant la festa es duran a terme un munt d’activitats (música, ràdio, fotografia, tecnologia, etc) en diversos espais i escenaris. Entre elles, esmentar les que es duran a terme dins Espai Connecta’t: exposicions de les obres finalistes de convocatòries del programa social Connecta’t i informació sobre el projecte Comerç Just – Consum Responsable on també es podrà participar en el sorteig d’un bicicleta Hood Bikes.

El valor de la solidaritat i el respecte envers el medi ambient és un dels presents al Carnet Jove. Des del 2006 es desenvolupen diversos projectes solidaris i aquest any està dedicat al Comerç Just, Consum Responsable. Dos conceptes, que junt a altres termes com consum de proximitat, consum ecològic, els podem englobar en aquelles accions encaminades a tenir un consum més respectuós amb el medi ambient i amb les persones.

El comerç just és una forma alternativa del comerç convencional, del qual el separen moltes diferències. El comerç just té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics (els consumidors) i els països empobrits (els productors). Està regit per una sèrie de criteris bàsics com són el respecte i dignitat del treballador o el respecte cap el medi ambient.

Un concepte bastant semblant a l’anterior és el del consum responsable, que entenem com l’elecció dels productes i serveis no només sobre la base a la seva qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social, i per la conducta de les empreses que els elaboren. Per exemple consumir productes que generin pocs residus o que contaminin poc durant la seva fabricació, etc. A internet trobareu gran varietat de guies i consells de consum responsable.

Un tercer concepte i que també està relacionat amb els anteriors és el consum de proximitat, es a dir consumir productes i serveis fets en el nostre entorn territorial més proper. Així evitam per exemple, el transport i afavorim el mercat local.

Com a consumidors tenim molt de poder, comprant i deixant de compar. Fem ús d’aquest poder.

El llibre el podeu trobar a les biblioteques públiques o descarregar-vos al al blog de l’autor: http://www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor/

Notícia extreta del la nota de premsa de la plataforma Som lo que sembrem: www.somloquesembrem.org

Article científic en el Chemical Research in Toxicology http://sembremvalles.files.wordpress.com/2010/08/paganelli10_tx1001749.pdf