“A Liter of Light” o “Isang Litrong Liwanag” és un projecte que va néixer a la fundació filipina MyShelter Foundation.

El sistema d’il·luminació amb ampolles no és una cosa nova. L’enginyer brasiler Alfredo Moser va ser el primer que va experimentar en portar llum gràcies a les ampolles de plàstic. Aquesta idea ha estat utilitzada a molts de països. MyShelterFoundation va millorar la idea gràcies al nou disseny desenvolupat per estudiants del Institut Tecnològic de Massachusett.

El projecte “A liter of light” ha portat llum sense electricitat a moltes llars asiàtiques. Al seu web teniu diverses imatges de 360º on podeu veure aquest ampolles de llum. Fer aquestes ampolles és realment simple hi podeu veure les instruccions en pdf o en vídeo.

Aquesta senzilla idea la pots aplicar a casa teva, a espais amb poca llum i on sigui possible instal·lació, per exemple una caseta d’eines en el teu hort o jardí.

Difondre projectes com aquest, desenvolupat a Catalunya i tan innovador és tot un plaer per Món Verd.

La idea és senzilla però original. Els regals normalment no es tornen a regalar (o sí), però l’embolcall es pot tornar a utilitzar indefinidament si està fet de tela com el cas de l’Infinit Loop. A més cada embolcall està identificat amb un codi QR que permet veure per quines ciutats ha passat aquest embolcall, i quin regals s’han fet amb ell. A part de tot aixo, també t’informa dels residus de paper que has estalviat al utilitzar l’Infinit Loop.

El projecte l’ha desenvolupat Tarpuna iniciatives sostenibles SL. Aquesta cooperativa ja ha desenvolupat un altre producte original i interessant: l’hort urbà, un sistema que ha permès de forma pionera fer arribar l’agricultura ecològica a terrasses i balcons de moltes ciutats.

Per si fos poc, l’Infinit Loop s’ha desenvolupat amb llicència Creative Commons, es a dir que se permet copiar i distribuir la idea, però sempre reconeixent als autors i sense utilitzar-lo amb fins comercials, ni modificar la idea. Així, si vols i saps fer-ho, tu et coses l’Infinit Loop seguint el patró i les instruccions disponibles al web. Ells per 1 € et proporcionen l’etiqueta d’identificació QR, de forma que puguis seguir el teu Infinit Loop i obtenir informació sobre ell.

Si t’agrada aquesta iniciativa i el seu producte, pots col·laborar amb ells, finançant el projecte, difonent-lo, fent de beta-tester o ajudant a desenvolupar aplicacions per smartphones. Pots informar-te del projecte i col·laborar amb ells a la plataforma de crowfunding: Goteo

En aquesta interessant guia ens donen de forma senzilla 36 consells per aplicar durant aquestes festes, i la resta de l’any. Ens aconsellen coses com: “no feu servir molsa per als pessebres”, “eviteu les vaixelles de plàstic d’un sol ús”,”eviteu els embolcalls innecessaris” o “substituïu les bombetes clàssiques per làmpades de baix consum”

1 – Els aliments, com més propers, millor, menys transport i menys emissions de CO2. A més, així recolzes als productors locals.

2 -  Aposta pel producte fresc, natural i de temporada. I si pots, ecològic.

3 – Evita els productes elaborats i sobreenvasats i emporta’t tot el que puguis a granel.

4 – Redueix el consum de carn i peix i aposta per menús rics en verdures, llegums i fruites.

5 – Si vols introduir carn en el teu menjar, per què no sorprens els teus comensals amb carn ecològica? Cerca l’etiquetatge de certificació.

6 – Una mica de peix? Ves en compte! Que no estigui en la Llista vermella de Greenpeace. Millor salvatge que d’aqüicultura i que hagi estat pescat amb mètodes selectius. Rebutja els immadurs.

7 – Marisc? Compte amb els llagostins! La seva pesca salvatge afecta moltes espècies que són descartades i el d’aqüicultura devasta els manglars. Evita-ho.

8 – Cap producte transgènic a les nostres menjars! Utilitza la nostra Guia vermella i verda per poder evitar-los.

9 – Pots portar bossa de tela o carret per a les compres. Així no has d’utilitzar bosses de plàstic.

10 -  Ai, el raïm! No se’ns poden oblidar que cal començar bé l’any. Però que siguin a granel, sense empaquetar, i cultivat al més a prop possible.

Aquest primer article el dedicarem a donar una sèrie d’idees per fer guarniments de Nadal amb objectes reciclats. Totes les propostes s’han extret del web Instructables, un web en anglès amb mils d’idees i propostes d’objectes per fer un mateix.

1 - Arbre de Nadal fet amb cartró

Aquesta proposta és molt senzilla de realitzar i els resultats poden ser divertits i sobre tot reciclarem residus, en aquesta cas, cartró. Per fer-ho sols hem de tallar els cartrons segons aquesta plantilla i seguir aquestes breus instruccions.

2 – Arbres amb bombetes

Per fer aquest arbre caldran bombetes velles, de les foses. Ens valdran qualsevol tipus de bombeta, les de baix consum, les incandescents. Amb l’ajuda de cola adhesiva podeu anar ordenant les bombetes en forma d’arbre, introduir a sota unes llums de Nadal i llest. Aquí teniu les instruccions per fer-ho.

3 – Espelmes amb closques d’ous

Durant aquestes festes, seran molts els dinars i sopars que haurem d’organitzar o assistir-hi com a convidats. Si nosaltres som els amfitrions quedarà molt original fer nosaltres mateixos les espelmes. La nostra proposta és fer unes espelmes flotants amb closca d’ou. Una idea senzilla però molt elegant i, que podeu fer seguint les instruccions corresponents.

4 – Suport fet amb taps de suro

Aquesta és un idea molt senzilla de posar en pràctica i que per altra banda ens permet donar una nova utilitat als taps de suro. Durant els dinars i sopars, podem indicar el lloc on ha de seure cada comensal, mitjançant unes targetes suportades per de taps de suro.

5 – Flocs de neu fets amb paper

Encara que a molts de llocs del nostre país no nevi durant aquestes dates, la neu és sinònim de Nadal. Els flocs de neu, vists al microscopi, ens ofereixen unes formes estrellades realment belles. Aquestes formes ens poden servir per decorar casa nostra, si utilitzem un material com el paper, per exemple paper de color que ja no utilitzem o folis escrits per una cara. En aquest enllaç podeu consultar les instruccions per fer aquests bonics flocs de neu.

El distintiu d’Escoles Verdes té una vigència de tres anys. Aquest reconeixement s’atorga als centres que han desenvolupat projectes destinats a la sensibilització dels alumnes, famílies i equip docent sobre temes relacionats amb el medi ambient. Aquesta temàtica ha de ser present en el funcionament diari del centre, en els continguts que es transmeten als alumnes i, fins i tot, han de cristal·litzar en accions o campanyes destinades a la millora de l’entorn proper del centre.

Qui s’hi pot adherir?

S’hi poden adherir escoles bressol, centres educatius de primària i centres de secundària públics, concertats o privats.

Com ser una Escola Verda?

Al lloc web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s’especifiquen tots els passos per sol·licitar l’adhesió a la campanya. Es destaca que la transformació en una Escola Verda és un procés complex que afecta tot el funcionament del centre educatiu; de manera que, abans de tot, és necessari comptar amb el vist-i-plau de totes les parts implicades en una escola: pares, professors, treballadors no docents, etc.

Un cop adherits, què hem de fer?

Primer de tot, el personal dels centres docents haurà de realitzar dos cursos de formació. Paral·lelament, se’ls demanarà que constitueixin un comitè ambiental, encarregat d’elaborar una auditoria ambiental, un pla de cohesió i un pla d’acció i fer-ne el seguiment. Exemple d’això és la pàgina de l’IES Baix Penedès del Vendrell, on, a partir de la seva experiència, s’explica com s’han de realitzar tots aquests estudis.

Quines iniciatives puc realitzar com a Escola Verda?

Els projectes desenvolupats a les Escoles Verdes impliquen tant tallers com classes especials o sortides a la natura. El CEIP Benviure de Sant Boi de Llobregat ofereix exemples pràctics d’activitats a tots els nivells.

Em puc associar amb altres Escoles Verdes?

La resposta és que sí. Periòdicament se celebra el Forum d’Escoles Verdes, on els alumnes intercanvien coneixements amb altres alumnes i presenten els projectes que han desenvolupat. A nivell català, existeix la Xarxa d’Escoles Verdes de Catalunya (XESC), on es facilita tot tipus d’informació a les escoles que hi formen part.

A més, a més, hi ha organitzacions d’Escoles Verdes que comprenen àmbits territorials més petits. Per exemple, l’escola Escorial forma part de la Xarxa d’Escoles Verdes de Vic (XESVIC). A nivell comarcal, existeixen associacions com les Escoles Verdes de l’Alt Camp.

-Quins beneficis de sostenibilitat té la gespa artificial? Algunes xifres d’interés?

Quan es decideix instalar gespa artificial en un jardí particular el consum d’aigua es redueix moltíssim. Només necessitem regar-la per netejar-la quan sigui necessari i en moments puntuals d’excessiva calor, per dotar a l’ambient d’humitat i de frescor. En conseqüència la despesa d’aigua del jardí es minimitza només utilitzant-se pel reg de les plantes i arbres, que des de Speedgrass recomanem que es faci per regs de goteig, per tal de consumir només l’aigua necessària.

-L’estalvi d’aigua és molt gran?

Segons els estudis un jardí amb gespa artificial gasta un 90% menys d’aigua que un que tingui gespa natural.

-Quins altres beneficis té la gespa artificial?

A més de la dràstica reducció en el consum d’aigua també reduïm el cost del manteniment en un 98%. Només hem de raspallar les zones més trepitjades cada cert temps i aconseguirem la durada màxima d’aquest tipus de paviments. També trobarem que l’espai estarà sempre net, sense fang ni insectes, fent que sigui un lloc ideal per tal que els nens puguin jugar i gaudir del jardí com mai. Mai sortiran clapes ni ens haurem de preocupar mai de tallar la gespa.
La gespa artificial ja no està de moda, sinó que és una realitat cada cop més estesa en els nostres espais exteriors si de veritat els volem gaudir i fer-los servir amb les màximes comoditats i essent conscients amb el consum de l’aigua.

D’altre banda, en Joan i el seu equip estan en constant procés de creació i ús de nous productes sostenibles, així com de l’expansió del seu concepte a través de les ‘Speedgrass Stores’ que acosten aquests nous materials al mercat sense deixar de banda d’altres elements decoratius, constructius i paisatgístics . En un altre post us parlarem de las avantatges ecològiques de la tarima sintética.

Ara toca pensar, si volem que el nostre jardí sigui 100% natural, o en canvi, volem estalviar-nos aigua i fer-lo més sostenible gràcies a la gespa artificial, sense que deixi d’oferir-nos un aspecte natural . Què en penseu?

A part del seu treball d’investigació en aquest sector és el CEO de la companyia Speedgrass, césped artificial. La podeu visitar en el web http://www.speedgrass.com/

L’etsudi en qüestió es va publicar a Suècia i es va realitzar a partir de mostres de població d’Alemanya, Suècia, Grècia i Noruega. El més sorprenent de tot, és que malgrat posseir hàbits diferents, els resultats eren força semblants entre països.

- Hàbits alimentaris. Es considera que els homes temdeixen a ingerir més carn i altres aliments de caràcter proteic. La indústria càrnica és considerada com una de les indústries alimentàries que més gasos d’efecte hivernacle emet, alhora que és una de les que produeix un major impacte al territori. Les dones, en canvi, consumeixen més fruita, verdura i cereals, productes procedents d’indústries alimentàries on la incidència sobre l’ecosistema és menor. Finalment, els homes tenen tendència a beure més begudes processades.

- Hàbits en el transport. L’ús del vehicle privat és molt més freqüent en el sexe masculí. Les dones, en canvi, són més propenses a utilitzar el transport públic i, malgrat tenir vehicle propi i/o treballar fora de casa, al cap de l’any realitzen menys quilòmetres que els homes. A més a més, les dones s’inclinen pels vehicles més eficients energèticament i menys contaminants.

- Hàbits d’oci i consum. Els homes gasten de mitjana més d’un 70% en despeses vinculades als transports, l’alcohol i el tabac que les dones. Les persones de sexe femení, en canvi, gasten molta més energia en roba, higiene, salut, llar i menjar; si bé són més els homes que prefereixen menjar a fora.

Lluny d’ésser una batalla per veure quin dels dos sexes deixa una empremta ecològica menor, l’estudi és una bona manera de comprobar que les accions quotidianes, per petites que semblin, deixen un impacte al nostre entorn. Així doncs, a vegades només cal modificar un xic els nostres hàbits per millorar el que els envolta.

2. Disposició dels aliments

a. Procurarem col·locar els aliments i productes que caduquin més abans a les primeres files, i els que caduquen més tard, a darrere. Els organitzarem de manera que hi hagi espai entre ells, ja que així la refrigeració és més efectiva, i, malgrat que es conservin en fred, respetarem les dates de caducitat.

b. El peix, la carn i els menjars preparats aniran a la zona més freda, ubicada a la part central del frigorífic, i les verdures i les fruites, a la més temperada, situada a la part inferior. De fet, els calaixos més baixos ja estan acondicionats per als vegetals.

c. La part interior de la porta tampoc no és gaire freda, i serà el lloc on guardarem les begudes o aliments com les melmelades o la mantega.

d. Les fruites i les verdures no es poden guardar en bosses hermètiques, ja que tendeixen a podrir-se més ràpidament. Si un aliment es podreix, immediatament s’ha de retirar ja que podia contaminar els altres.

e. És convenient guardar els productes enllaunats en altres recipients un cop oberts. La resta de productes ja tenen envasos aptes per a la seva conservació a la nevera. Si tenim neveres que no siguin no Frost, els aliments destapats tendiran a assecar-se més ràpid.

f. Finalment, cal recordar que és recomanable omplir la nevera fins a dos terços de la seva capacitat i que s’ha de netejar periòdicament.

Casa Kauffman. Wright. (Pensilvània, EUA, 1936-1937)

L’organicisme, o arquitectura orgànica, és un moviment nascut als Estats Units els anys 40. Segons la seva concepció, l’arquitectura, com a disciplina que dóna llar a l’ésser humà, ha d’integrar-se en l’entorn on s’ubica. L’edifici ha d’estar al servei de les persones i de l’ecosistema que l’envolta, i per aquest motiu s’opta per materials “ecològics” com la ceràmica, la pedra o la fusta; alhora que sent predilecció per les formes suaus i “naturals”, en contraposició a la rigidesa de les línies emprades per l’arquitectura racionalista, impulsada per la Bauhaus alemanya.

Òpera de Sydney. Uzton. (Sydney, Austràlia, 1959-73)

Alguns edificis han esdevingut veritables símbols del moviment i de l’art contemporani en general, com és el cas de la Casa Kauffman, dissenyada per un dels grans referents de l’arquitectura organicista, Lloyd Wright. Altres, s’han convertit en un dels elements identificadors del país on s’ubiquen. Exemple d’això és l’Òpera de Sydney, una de les primeres imatges que ens vénen al cap quan pensem no només en la ciutat australiana, sinó també en el país de les antípodes.

L’organicisme és un corrent que s’ha mantingut fins als nostres dies, i ha estat capaç de donar una resposta viable a la necessitat creixent de crear habitatges que causin el més mínim impacte natural. Actualment podem trobar exemples d’aquest tipus d’arquitectura d’allò més imaginatius, fins al punt que, molts habitatges, ens traslladen a un veritable món de conte de fades.

Casa Folha. Mareines Arquitectura + Patalano (Rio de Janeiro, Brasil, 2008)

Nautilus. Senosiain. (Mèxic, 2007)