Es considera deixalla espacial tant restes de satèl·lits en desús com instruments utilitzats per la reparació i muntatge, així com utensilis relacionats amb la vida espacial. Habitualment aquesta ferralla es mou en òrbites preestablertes, però hi ha hagut ocasions en què dos objectes han col·lisionat, fet que ha originat l’aparició d’altres fragments que s’han escampat al voltant del planeta.

Davant d’una possible caiguda d’alguna deixalla espacial a la Terra, s’ha de tenir en compte dos factors inicials: la majoria de cossos es desgasten a mesura que freguen amb l’atmosfera terrestre -de manera que es redueix la seva mida- i, com  que tres quartes parts de la Terra són cobertes per aigua, la probabilitat que caiguin a l’oceà és molt més alta que no pas en zones terrestres, potencialment habitades per éssers humans.

Malgrat això, la gran quantitat d’objectes que orbiten al voltant de la Terra ha dut a les grans agències espacials a crear unitats dedicades a la vigilància i el seguiment de la ferralla espacial.

Per a saber-ne més| Edu3.cat: Deixalles espacials |Space Deb

comptador digital

Un dels canvis més destacats que comportarà l’ús dels compatdors digitals serà la desaparició de les tradicionals lectures de comptadors, ja que l’aparell digital serà l’encarregat d’enviar les dades de consum directament a la companyia. A causa de la precisió dels aparells, la lectura de la despesa d’energia serà més exacta i, en alguns casos,  pot arribar a suposar un estalvi del 10% en la factura de la llum, segons els experts.

Per altra banda, la implantació de comptadors digitals és un instrument d’allò més útil per a la millora de les polítiques d’estalvi eneregètic ja que, per exemple, identifica les hores de més alt rendiment energètic, de manera que facilita la creació de plans d’estalvi adaptats al consum de cada usuari. A més a més, permet instaurar tarifes en funció de les hores de més o menys consum energètic.

Es preveu que les companyies elèctriques es facin càrrec de les despeses de substitució dels compatdors antics pels digitals.

Un dels eixos del congrés seran les anomenades smart cities, poblacions que s’aprofiten de les oportunitats de les noves tecnologies i de l’anomenat capital social -basat en el coneixement- per impulsar projectes de sostenibilitat, promoció i planificació destinades a la millora del medi urbà.

A les ponències sobre smart cities s’exposaran els exemples de Sant Cugat, Màlaga, Santander i Lleida. A més a més, s’han programat conferències sobre smart cities i sostenibilitat, així com sobre la gestió integral del cicle de l’aigua a les ciutats.

Memòries USB de fusta

Memòries USB fetes amb fusta treballada

Memòries USB fetes amb suro

Memòries USB representant animals fets de fusta

Més memòries USB fetes de fusta

Memòries USB fetes amb fusta certificada

Et defineixes com a meteoròleg o com a “home del temps”?

Em considero un “home del temps”, ja que aquesta és una figura diferent a la del meteoròleg. Aquest darrer és el que treballa per al servei meteorològic del país, en aquest cas Catalunya, mentre que l’home del temps és a mig camí entre el periodista i l’expert en meteorologia, especialment a TV3 i Catalunya Ràdio. A d’altres cadenes, de vegades només són periodistes o models que posen la cara

I aquesta línia la crea TV3 des dels seus orígens. És fa volgudament?

L’any 1983 TV3 provoca un rebombori en el mercat televisiu, superant la línia del “parte” de Televisió Española. Aquesta era una informació del temps freda, distant i més aviat centralista. El temps, a casa nostra, es fa acostant-nos a l’espectador, amb un afany més divulgatiu. També procurem apropar-nos a tots els racons de la geografia catalana. Això és va ser així des de l’origen, amb les figures d’Antoni Castejón i l’Alfred Rodríguez Picó.

Com són els teus inicis?

Vaig començar a interessar-me pel món de la meteorologia amb 13 anys, per tant, els meus inicis són autodidactes. Amb 16 anys ja m’havia comprat els llibres que recomanen a la universitat, i, als 18, arrel d’un curs de meteorologia que impartia l’Alfred Rodríguez Picó al Museu de la Ciència, vaig començar a fer substitucions esporàdiques a la ràdio. És en aquell moment quan començo a la ràdio i, ja acabats els estudis de secundària, decideixo estudiar geografia, especialitzant-me en geografia física, l’equivalent a la branca de climatologia. Després, l’any 1988, amb la mort sobtada d’Antoni Castejón i la marxa d’Eliseu Vilaclara, s’obren dues places per presentar el temps a TV3. M’hi vaig presentar i així vaig entrar a la casa.

Com veus l’evolució de la meteorologia als mitjans de comunicació des de la teva arribada?

La meteorologia ha evolucionat tan vertiginosament com ho ha fet la tecnologia. He crescut professionalment amb la revolució tecnològica, i, als inicis, les meves cròniques de ràdio les feia amb trucades telefòniques a algunes ciutats de la geografia catalana, des d’on, els observadors, en la seva majoria voluntaris, em deien quin temps feia. Els pronòstics s’elaboraven amb moltes menys dades que ara. Així, els anys ’90, amb l’arribada d’internet i la telefonia mòbil, es van afinant les prediccions, i ara mateix, amb l’ordinador portàtil o el telèfon, pots tenir dades de 200 observatoris de Catalunya en temps real, i comptar constantment amb imatges de satèl.lit o de radar.

“Fer la predicció meteorològica és com fer un pronòstic mèdic: primer cal recollir les dades que ens permeten treure les conclusions per la diagnosi”

Com treballa l’home del temps?

Bé, hi ha una diferència entre la ràdio i la tele, en el cas de la ràdio és aquest un mitjà més ràpid i eficaç, amb la televisió, per elaborar el telenotícies migdia o vespre, requerim 7 hores de feina prèvia. Aquesta consisteix en fer una fotografia d’allò que està passant en aquell moment. Seria com fer un diagnòstic mèdic, i, com fan els metges, hem de recollir les dades per veure l’evolució de la situació i el pronòstic. A partir d’aquí els radiosondatges ens diuen com es troba l’atmosfera, les imatges de satèl.lit ens permeten veure el tems immediat, igual que els radars meteorològics, on es veuen les pluges. Ara bé, l’eina més fonamental són els mapes del temps, que permeten analitzar els fenòmens al voltant del món i la seva evolució. Aquests mapes encara s’elaboren amb equacions de la dinàmica atmosfèrica formulades al segle XVIII i que encara s’utilitzen, malgrat hi hagi imprecisions derivades de la manca de dades en determinats punts del planeta. En definitiva, cada cop ens equivoquem menys, però la meteorologia no serà mai una ciència exacta. La nostra feina és la interpretació de totes aquestes dades, tenint en compte el marge d’error i amb un consens amb el servei meteorològic de Catalunya, que també signa l’espai.

“La nostra feina consisteix en la interpretació de les dades que ens arriben de tots els punts del planeta, tot i que sempre ens podem equivocar: la meteorologia és una ciència inexacta”

Quan fa que vius a Matadepera?

Jo sóc nouvingut fa 8 anys, anteriorment havia viscut sempre a Barcelona i Cerdanyola del Vallès. L’any 2002 vam fer el cop de cap de marxar de la ciutat, cercant bosc i natura, amb els inconvenients que això comporta a nivell de logística i comunicacions. Ens hem anat integrant poc a poc a la vida del poble.

Coneixies el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

No el coneixia, i hi he descobert una muntanya espectacular i salvatge. Malgrat els grans nuclis de població que l’envolten, el parc es manifesta, pocs quilòmetres més enllà, com una àrea natural de gran bellesa. És un indret ple d’història que observes un cop t’hi endinses, com ara la batalla de Talamanca del 1714, ple de vida animal i amb un gran component de antropològic. També nosaltres, fem caminades al coll d’Estenalles o pugem la Mola per esmorzar. De totes maneres, com passa molts cops, el que tenim més a prop és allò que desconeixem més, i encara queda molt per visitar, sobretot tenint en compte que sóc geògraf.

Com es pot millorar la vida als parcs de casa nostra?

Els agents, això és, parcs naturals, gestió forestal, científics, etc…, ens hauríem de plantejar què volem de cara el futur pel que fa a les masses forestals, i, sobretot, cal elaborar un full de ruta ben clar on totes les forces polítiques estiguin d’acord i amb una línia consensuada per tal de reaccionar millor davant de situacions com les del 2004 o del 1986 o del 1994. Tornarem a tenir situacions de risc, de ben segur, i, amb la densa massa forestal que tenim ara, el dia que es donin les condicions extremes de vent i calor, se’ns cremarà mig país. És cert que s’ha millorat molt amb les campanyes de prevenció d’incendis, tant per part de les diputacions com de la Generalitat, però malgrat tot, hi ha moltes coses a fer. Per posar un exemple, partint de la base que el 80% de la massa forestal a Catalunya és a mans privades, caldria trobar-ne el rendiment que en permeti una sortida. Una idea podria ser utilitzar-lo com a combustible, ja que la biomassa és una bona alternativa al petroli que permet un ús rendible d’aquesta fusta.

Com hem de reaccionar davant del Canvi Climàtic?

El clima sempre ha canviat, ja que la terra evoluciona constantment. El que es discuteix ara és si estem adaptats a l’evolució, molt més ràpida, d’aquests canvis. En poques dècades, l’aigua del mar puja de manera important en alguns punts del planeta com ara a l’Àrtic o la Polinèsia, amb les conseqüències sobre la població i els seus hàbits que això té. Les societats d’aquestes zones ja es veuen afectades. En aquest sentit, ja hi ha conreus i masses forestals que canvien, i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ), està fent estudis a casa nostra i arriben a conclusions curioses, com per exemple que la la massa forestal de Catalunya és cada cop més densa, i per tant, reté més aigua. Així, cada cop n’arriba menys a rius i rierols. També hi ha un augment en la irregularitat de les pluges, i aquestes són menys aprofitables. Aquestes són les conseqüències que ja palpables en els nostres espais naturals i per tant, penso que la gestió hauria d’anar orientada en tenir-les en compte, en la mesura que sigui possible.

1) Detecció de malalties
John Brownstein, un epidemiòleg de Harvard Medical School junt amb Walter Echarri del Media Lab del MIT, han desenvolupat el HealthMap. Una aplicació basada en Google  Maps i dissenyada per alertar a funcionaris de salut pública de les epidèmies incipients. El programari explora Google News i altres agregadors de notícies per una malaltia en qüestió (grip nova, SIDA, còlera, etc). Les dades obtingudes és mostren en el Google Maps. Atès que les declaracions oficials sobre una epidèmia poden tardar setmanes en difondre’s després del primers brots, HealthMap pot resultar una eina molt útil de predicció.

Imatge del Healthmap

2) Dirigint un robot
Els científics de la NASA també han trobat la seva utilitat específica per Google. El robot K10-un prototip de vehicles lunars-està en fase de prova i recull imatges microscòpiques  de la terra de diverses zones d’Arizona. Per planificar les rutes del robot s’utilitza el Google Earth i també s’utilitza per supervisar el seu progrés en temps real, i recopilar dades.

3 ) A la caça de fòssils
A la Universitat de Michigan, el paleontòleg Philip Gingerich ha utilitzat Google Earth per buscar fòssils rars. Quan un col.lega li va dir que un grup de paletes havien trobat ossos de balena en un antic bloc de pedra, prop de El Sheikh Fadl a Egipte, va decidir buscar la pedrera d’on provenia aquest bloc. Utilitzant Google Earth, Gingerich va trobar la pedrera gràcies a que va aconseguir localitzar una extensa xarxa de camins que arribaven a un lloc, l’esmentada pedrera. Gingerich va viatjar a la pedrera i va trobar un dipòsit d’extraordinària riquesa de fòssils de mamífers.

4) Muntanyes amagades
El biòleg Julian Bayliss del  Jardí Botànic de Kew, a Anglaterra estava localitzant amb el Google Earth diverses muntanyes africanes i va fixar-se amb la muntanya Mabu a Moçambic. Els locals coneixien el cim però els biòlegs no l’havien estudiat. Quan Bayliss va realitzar el seu viatge d’investigació a Àfrica, va descobrir que aquella muntanya que havia localitzat amb el Google Earth era un vertader tresor: un bosc verge de 6 hectàrees que contenia un mínim 10 animals abans desconegudes per als científics.

Via | Discover Magazine

Es valoren aspectes com la gestió dels residus, emissió de gasos d’efecte hivernacle, us de substàncies perilloses, etc. De la valoració d’aquests aspectes s’obté una puntuació per a la empreses tecnològiques que és la que presente trimestralmentt.

Els fabricant que més respecten el medi ambient són Nokia,  Sony Ericsson i Toshiba.

Al web de Greenpeace pots consultar diversos informes molt interessants sobre la relació entre els productes tecnològics i el medi ambient.