(Vota)
Loading ...
Entre les espècies invasores que trobem al nostre país, potser la del silur (Silurus glanis) és la més espectacular, més que res per les mides extraordinàries d’alguns individus que s’han pogut pescar i els problemes ecòlogics que pot provocar.
L’any 1974 el biòleg Roland Lorzowsky va introduir trenta-dos alevins de silur del Danubi al riu Ebre, a l’alçada del pantà de Riba-roja, per combatre la sobrepoblació de carpes que es trobaven lliures de qualsevol depredador que els amenacés. En l’actualitat ja s’han trobat individus a la conca del Ter i, des del 2006, al riu Llobregat.
El problema amb aquest peix és que és un carnívor indiscriminat: pot empassar-se peixos, granotes, rossegadors, petits ocells, absolutament tot allò que pugui engolir amb la seva boca enorme. A més a més viuen bastants anys (fins a quinze) i tenen una taxa de reproducció molt elevada. Tot això fa que pugui alterar de manera molt radical la cadena tròfica i alterar profundament l’equilibri ecològic dels ecosistemes on actua. Com diu el proverbi de Bohèmia, “un peix sempre és una presa d’un altre peix, però el silur se’ls menja tots”
Font: InvasIBER, Tesi Doctoral d’en Joaquim Carol (Universitat de Girona)
El silur de la foto està retocat amb el Photoshop o és així de veritat? Si és així, vaja bèstia. Mira que si et trobes això nadant.
[...] El silur, espècie invasoramonverd.org/natura/2009/04/03/el-silur/ per artifecs fa pocs segons [...]
Ja sé on no anar a nadar… Maredédeu!
Aquesta foto prové d’un silur pescat en un riu de França (exactament no ho sé). Normalment fan entre 1′3-1′5 m i rarament superen els dos metres, encara que s’han trobat individus de vora els tres metres i entre 150 i 250 kilos de pes. Però a l’Ebre s’han trobat exemplars extremadament grossos degut a que no tenen cap tipus de competència.
Ah! Una puntualització: en altres fonts diuen que va ser introduït a Mequinensa però aleshores no entenc com s’han pogut trobat a Riba-roja. No ho sé, algun expert ens podria il·luminar!
Si voleu més informació sobre el tema i passar una bona estona, podeu veure una pel·lícula (una mica especial però que a mi em va agradar molt) del Marc Recha: Dies d’agost.