La dessecació del mar d’Aral

El mar d’Aral és (o millor dit era) un mar interior, situat a Àsia Menor, entre Kazakhstan i Uzbekistan. Era considerat el quart llac més gran del món. A la dècada dels 60, la Unió Soviètica va iniciar un projecte d’irrigació de les àrides planures de Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan. L’aigua dels dos major rius, el Syrdar’ya i l’Amudar’ya, que desembocaven en el mar d’Aral va ser usada per transformar les zones desèrtiques dels voltants en camps de cultiu de cotó, entre altres cultius. Els projectes d’irrigació varen tenir èxit, els deserts dels voltants varen florir, però això va tenir unes conseqüències devastadores pel mar d’Aral. Entre 1961 i 1970, el nivell del mar d’Aral va descendir a un ritme de 20 cm a l’any. Actualment la seva superfície s’ha reduït un 60 % i el seu volum quasi un 80 % i el llac està dividir en dues parts: el mar d’Aral del Nord i el del Sud. Per arreglar aquest desastre ecològic s’han propost diverses solucions.

El Mar d'Aral a l'any 2000

Per mig de les imatges del satèl·lit MODIS de la NASA es pot veure l’evolució d’aquest mar. La seqüència va des del 2000 fins el 2009. A les primeres imatges, les de l’any 2000, ja es veu un mar d’Aral molt reduït en comparació a la seva situació a 1960 (línia negra).

Enllaç: Evaporation of the Aral Sea