Contant arbres en el segle XVIII

Ni Greenpace ni cap altre grup ecologista varen ser els primers en preocupar-se per la desforestació de la Península i les Illes Balears o les Canàries.  Fou la Marina espanyola, la primera institució que es va preocupar d’aquest tema.

Construcció de vaixells

L’objectiu no era ecològic ni de preservació, sinó pel fet de conservar la fusta per a la construcció d’una flota naval. Les desastroses conseqüències de la Guerra de Successió i del regnat del darrer rei de la casa dels Àustria, Carles II, varen situar l’Armada espanyola a una penosa situació. Aquest fet, va conduir a diverses accions, dirigides per Jose Patiño, encaminades a augmentar la construcció de vaixells. Va ser nomenat Intendent General de la Marina, càrrec equivalent a ministre, tenint la tasca de la reorganització de la Marina de Guerra.

En aquells moments, la fusta era el principal material per a la construcció de vaixells, i els boscos eren la principal font de fusta. Per això i per evitar la pèrdua dels boscos existents, a l’any 1748 es va aprovar una Ordenança,  per la qual s’establia la conservació i augment dels forests que pertanyien a la Marina. Resumint molt, la finalitat era fer un inventari dels boscos que pertanyien a la Marina (“aquellos situados en el espacio de 25 leguas de la costa de mar y ríos navegables, incluyéndose también los montes arbolados de las islas Canarias y de Mallorca, Menorca y Ibiza“) amb la finalitat de saber de quins recursos disposaven.

Amb aquesta finalitat, diverses persones havien d’estudiar els forests de l’Estat, analitzant el nombre, qualitat i la situació dels arbres. L’encarregat a Balears va ser, Pedro Antonio de Hordeñana, el subdelegat de la Marina a les Illes.

L’inventari d’Hordeñana va estimar que hi havia 7,18 milions d’arbres a Mallorca, 2,41 a les Pitiüses. Cal recordar que Menorca estava en poder dels anglesos i per tant no es va fer l’inventari. Segons el mateix Pedro Antonio de Hordeñana, el treball el varen dur a terme tres homes i ell mateix, entre el 7 de maig i el 9 de juliol. A l’inventari es varen identificar 9 espècies en  37 municipis. Al mateix temps que contaven arbres, també anaven senyalant aquells que es destinarien a la construcció naval. Segons l’Ordenança, per cada arbre que es tallava, se n’havien de sembrar tres (no per motius ecològics, sinó per garantir els recursos a llarg termini).

La desforestació d’aquells temps no sols es devia a la construcció naval. En gran part era deguda a la població i els cultius. L’augment de la població desforestava els boscos degut a que es calien nous terrenys per a la ramaderia, l’agricultura i les vivendes. La fusta de les tales es destinava a la fabricació de mobles o al seu ús energètic per a forns

Font: El Mundo i Viquipèdia