Què tenen en comú el mascle de avitarda (Otis tarda), l’avitarda Kori (Ardeotis kori) i alguns cignes (Cygnus)? Doncs que són els ocells voladors de major pes de la Terra; el mascle de l’avitarda comú pesa 18 kg i l’avitarda Kori pesa 12 kg . Hi ha ocells amb un pes superior als esmentats, però tenen el problema que el seu pes els impedeix volar com l’estruç o l’emú. En èpoques passades, aquest pes límit per els ocells voladors era molt superior. L’Argentavis, extingit al Miocè, es considera el major ocell volador de la història de la Terra. Tenia una envergadura immensa de fins a 8 metres i pesava entre 65 i 100 kg.

Avitarda comú
Però què limita el pes dels ocells voladors? Doncs científics de la Universitat de Washington afirmen que el límit de pes del ocells voladors ve donat per la velocitat de substitució de les seves plomes, la velocitat de la muda. No cal dir que les plomes no duren per sempre, es fan malbé per la radiació ultraviolada, els bacteris, i van perdent poc a poc les seves qualitats aerodinàmiques. Per mantenir les plomes en un bon estat, aquestes s’han de canviar periòdicament en un procés anomenat muda. Els ocells petits sofreixen una muda o dues cada any, i poden canviar les seves 9 o 10 plomes primàries de forma seqüencial a llarg de poques setmanes.
En canvi, els ocells grans, la velocitat de creixement de les plomes no guarda relació amb la longitud de les mateixes. Per exemple, una sola ploma d’un ocell de 10 kg tarda 56 dies en ser reemplaçada. Això suposa massa temps i massa energia. Per tant els ocells tenen dues estratègies per solucionar aquest problema. Una d’elles consisteix en perllongar la muda durant dos o tres anys i de forma simultània anar reemplaçant plomes de vol de diverses zones com els albatros. L’altre alternativa és canviar totes les plomes a la vegada, però això sols ho poden fer aquells ocells que no necessiten volar per escapar dels seus predadors o alimentar-se com els ànecs o les oques.

Argentavis magnificens
Però com ho feia l’Argentavis? Doncs es creu que aquest ocell mudava totes les plomes al mateix temps amb l’energia que li proporcionaven un diposits de greix del seu cos.
Per saber més del tema podeu consultar aquest article sobre l’Argentavis o un article de Scientific American.
Via | PhysOrg.com
Imatges | Sergey Yeliseev i Wikipedia





















Segueix la nostra comunitat
RSS Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a FacebookEl teu correu electrònic: