Per una vegada, des d’aquell país llunyà del qual només ens arriben notícies de desgràcies esgarrifoses, Afganistan ens mostra la seva bellesa més colpidora. Band-e-Amir és ja de fet el primer parc nacional protegit del país i no és estrany que es trobi en una de les zones més inaccesibles al terror, tant per la seva alçada superior als 3000 metres com la presència de l’etnia dominant a la zona, els hazara, d’origen persa i musulmans xiites en un país majoritàriament sunita. La resistència ha estat l’element unificador d’aquesta regió i això sempre és un bon alicient per un parc natural.
Band-e-Amir consisteix en una sèrie de preses naturals que han donat lloc a un reguitzell de llacs, tots ells situats al bell mig de la serralada desolada de l’Hindu Kush. La fauna encara és abundant, tot i els trenta anys de guerres i revoltes, però per desgràcia és rar veura ja el leopard de les neus. Band-e-Amir podria tenir un gran atractiu turístic, ja que ben aprop és trobaven els tristament famosos Budes de Bamiyan que els talibans van demolir en un atac d’histerisme impotent. Però la guerra continua i fins aleshores, Afganistan continuarà allunyant-se de nosaltres. Mentrestant, podeu veure aquestes fotos.
















