Breu història del canvi climàtic

El proper mes de desembre es cel·lebra a Copenhaguen la Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un bon moment per conèixer una mica la història d’aquest problema.

1712 -El britànic Thomas Newcomen inventa la primera màquina de vapor àmpliament utilitzada, preparant el camí per a la Revolució Industrial. A mitjans de segle James Watt la va perfeccionar.

Reproducció de la màquina de vapor de James Watt

1800 – La població mundial arriba a mil milions.

1824 – El físic francès Joseph Fourier descriu “l’efecte hivernacle” natural de la Terra.

1861 – El físic irlandès John Tyndall mostra que el vapor d’aigua i certs altres gasos creen l’efecte hivernacle.

1886 – Karl Benz inventa el Motorwagen, sovint considerat com el primer automòbil veritable.

1896 – El farmacèutic suec Svante Arrhenius conclou que la combustió del carbó augmenta l’efecte hivernacle natural. Suggereix que això podria ser beneficiós per a generacions futures.

1900 – Un altre suec, Knut Angstrom, descobreix que fins i tot a les concentracions minúscules trobades en l’atmosfera com el CO2 poden absorbir parts de l’espectre infraroig. Encara que no s’adona de la importància, Àngstrom ha mostrat que un gas traça pot produir escalfament de la Terra.

1927 – Les emissions de carboni arriben a mil milions de tones per any.

1930 – La població humana arriba a dos mil milions.

1938 – Utilitzant el registre de 147 estacions meteorològiques de tot el món, l’enginyer britànic Guy Callendar va demostrar que la temperatura havia anat augmentant des del darrer segle. També va demostrar que les concentracions de CO2 s’havien incrementat i que aquesta podia ser la causa d’aquest augment de la temperatura.

1955 – Utilitzant una nova generació d’aparells, l’investigador nord-americà Gilbert Plass analitza en detall l’absorció infraroja de diversos gasos. Conclou que doblant les concentracions de CO2, la temperatura es podia incrementar 3-4ºC.

1957 -L’oceanògraf Roger Revelle i el farmacèutic Hans Suess mostren que l’aigua de mar no pot absorbir tot el CO2 addicional que ingressa a l’atmosfera, tal com havien assumit molts.

1958 - Charles David Keeling comença a fer mesures sistemàtiques del CO2 atmosfèric a Mauna Loa a Hawaii i a l’Antàrtida. Aquest estudi- que encara continua avui – va proporcionar la primera prova inequívoca que les concentracions de CO2 estaven augmentant.

Concentracions de CO2 mesurades a Mauna Loa

1960 – La població humana arriba a tres mil milions.

1972 – Primera conferència sobre medi ambient de l’ONU, a Estocolm. El canvi climàtic no és un tema important en aquells moments. Es tractaren temes com la contaminació química, l’energia atòmica o la pesca de la balena. Com a resultat d’aquesta conferència neix el Programa de Medi Ambient de Nacions Unides (UNEP).

1975 – La població humana arriba a quatre mil milions.

1975 – El científic dels EUA Wallace Broecker fa referència per primer cop a l’”escalfament global” en un article científic.

1987 – La població humana arriba a cinc mil milions

1987 – El Protocol de Montreal restringeix els productes químics que fan malbé la capa d’ozó. El seu impacte va ser més important que el que tendrà el Protocol de Kyoto.

1988 – El Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) es reuneix per primer cop per avaluar les evidències sobre el canvi climàtic.

1989 – Les emissions de CO2 arriben a sis mil milions de tones per any.

1990 – Es fa públic el Primer Informe d’Avaluació el·laborar per l’IPPC. Conclou que les temperatures han augmentat entre 0,3-0, 6 ºC durant el darrer segle i les emissions de CO2 s’estan sumant al complement natural de l’atmosfera de gasos hivernacle.

1992 – Es cel·lebra la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro. Un dels seus objectius és “l’estabilització de concentracions de gasos hivernacle en l’atmosfera en un nivell que evitaria interferència antropogènica perillosa amb el sistema de clima”. Els països desenvolupats accepten tornar les seves emissions als nivells de 1990.

1995 Segona Avaluació feta per l”IPCC. Conclou que els humans són responsables de canvi climàtic.

1998 – Les dures condicions de El Niño combinades amb l’escalfament global  produeixen un dels anys més calents del segle. La temperatura global mitjana arribava 0. 52 C per damunt la mitjana aritmètica pel període 1961-1990.

1999 – La població humana arriba a sis mil milions.

2001 – George Bush treu els EUA del Protocol de Kyoto.

2001 – Tercer Informe d’Avaluació de l’IPPC. L’evidencia es va confirmant: les emissions de CO2 són la causa principal de l’escalfament durant la segona meitat del segle XX.

2005 – Les normes del Protocol de Kyoto es converteixen en dret internacional.

2006 – Les emissions de carboni arriben a vuit mil milions de tones per any.

2007 – El Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC conclou que més d’un 90% de les emissions de gasos hivernacle són responsables de canvi climàtic.

2007 – L’IPCC i Al Gore reben el Premi Nobel de la Pau.

Rajendra Pachauri, director de l'IPPC des de l'any 2002

2008 – 50 anys després del començament de les observacions a Mauna Loa, el projecte Keeling mostra que les concentracions de CO2 han pujat de 315 parts per un milió el 1958 a 380 ppm el 2008.

2008 – El nou president dels EUA Barack Obama promet comprometre’s vigorosament amb la resta del món sobre el problema del canvi climàtic.

2009 – La Xina avança els EUA com l’emissor de gasos hivernacle més gran del món. Els EUA romanen en primer lloc en les emissions per persona.

2009 – 192 governs del món es convoquen per a la cimera de les Nacions Unides sobre el clima  a Copenhaguen.

Traducció de l'article de la BBC