(Vota)
Loading ...
La Unió Europea podria cobrir tota la seva demanda d’electricitat, de 3 milions d’gigawatts a l’hora, amb vuit camps de producció d’energia eòlica al mar, d’una superfície de 10.000 quilòmetres quadrats cada un. Aquesta dada la va aportar el director de l’Instituto de Hidráulica Ambiental de Cantabria, Íñigo Losada en un seminari de Gas Natural.
A Espanya, la llei permet des de l’any 2007 la instal·lació de parcs eòlics marins, coneguts tècnicament com offshore. L’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol estableix i limita les zones d’instal·lació de parcs eòlics marins que reuneixen les condicions mediambientals adequades. L’objectiu de l’estudi és establir “un mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d’un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí”. Observant el mapa de les zones aptes per instal·lar aquest parcs veiem que per exemple tota la costa balear (a partir de certa distància de terra) és apta.
Espanya ocupa, amb prop de 17.000 MW, el tercer lloc del rànquing mundial de potència eòlica instal.lada, tota ella terrestre. L’energia produïda pels parcs eòlics espanyols va suposar un 11,6% de la demanda el 2008, xifra només superada per Dinamarca.
A l’Estat Espanyol, des de fa anys s’ha projectat la construcció (sense èxit) de diversos parcs eòlics marins com el conegut com “Mar de Trafalgar“, un situat front el Delta de l’Ebre, a Punta Lucero de Bilbao, o el situat davant les costes de LLevant peninsulars. En aquesta pàgina teniu una bona infografia que us explica el funcionament dels parcs eòlics marins.
Diverses organitzacions ecologistes i d’estudi del medi ambient (Greenpeace, Oceana) estan a favor d’aquestes instal·lacions, però associacions de veïns i pescadors s’oposen a certs projectes.
Què penses tu en tot aquest tema?
Via | EfeVerde
Imatge | Treehugger
Jo hi estic a favor, tant dels marítims com dels terrestres. Sóc de l’Empordà i no comparteixo gens ni mica l’opinió dels que es queixen cada cop que en volen posar un per aquí. Queixar-se de l’impacte visual que fan uns molins de vent a un paisatge… crec que és exagerat, és ser (amb perdó) massa torrecollons; és un petit handicap de l’energia eòlica, si ens queixem per això… ja no sé per a què no ens queixarem.
Els molins són un petit perjudici reversible; quan es treguin d’aquí x anys, tot tornarà a ser com era. Impacte visual en el paisatge és la multitud d’urbanitzacions i la destrossa del litoral gironí que han fet les últimes dècades per construir xalets i hotels…
Jo també estic d’acord amb tu, Joan. És cert que un camp de molins al mig de la mar o una muntanya pot destroçar el paisatge, totalment d’acord, però si pensem en el beneficis que ens pot dur. Hi veig més avantatges que inconvenients. Si ens queixam del canvi climàtic, i sabem que una de les solucions són les energies renovables, seria contradictori negar-se a les instal·lacions d’energia eòlica. A tots i totes ens agrada obrir la finestra i veure un paisatge bonic, però si tenc que renunciar a això per un benefici major, ho tendria ben clar