El voltor negre, au de l’any 2010

El voltor negre (Aegypius monachus) ha estat declarada au de l’any 2010 per Seo/Birdlife per posar de manifest les amenaces que pateixen aquesta i altres espècies de carronyaires, la limitació que suposa per a les seves poblacions i les mesures i el treball a realitzar entre tots els sectors implicats per tal que aquests factors d’amenaça desapareguin.

És una rapinyaire fàcil d’identificar en condicions normals per la seva gran mida i plomatge marró fosc, clarament diferenciable en vol de les grans àguiles per la seva corpulència, l’extensió i amplada de les seves ales, i la seva curta cua. Es tracta de l’au de major envergadura present a Europa, ja que arriba gairebé als 3 m. El seu pes varia entre els 7 i 10 kg, només superat a Espanya per el pioc salvatge.

Donades les seves grans mides, un pot suposar que el vol li podria resultar molt costós. No obstant això no és així. Empren les masses d’aire que després escalfar-se prop de la superfície de la terra pugen cap amunt. Una vegada que arriben a l’alçada desitjada planegen i van perdent alçada fins a arribar a una altra massa d’aire ascendent amb la que de nou guanyen alçada. Únicament baten les ales per enlairar-se dels llocs on acostuma a posar-se i per fer curts desplaçaments.

Segons les darreres dades (2004), la població mundial és aproximadament d’unes 10.000 parelles (2.000 a Europa i 8.000 a Àsia). La península Ibèrica i els Balcans a Europa, i la Xina i Mongòlia a Àsia alberguen les principals poblacions. La major part de la població europea viu a Espanya.

El 2006, quan es va realitzar l’últim cens nacional i la població espanyola es componia d’unes 2000 parelles reproductores. Les seves colònies de reproducció es localitzen en el quadrant sud-oest de la Península i al nord de l’illa de Mallorca. Malgrat ara la seva situació actual no és crítica, en els anys setanta el voltor negre va arribar a ser una espècie molt escassa i amenaçada, amb menys de 200 parelles reproductores a Espanya.

No obstant el voltor negre encara sofreix diverses amenaces com el verí, la reducció de les seves fonts d’aliment, la realització inapropiada d’aprofitaments forestals, l’obertura de pistes, tallafocs i accessos a excursionistes. Aquests problemes són comuns a altres espècies de rapinyaires que s’alimenten d’animals morts, com el voltor comú, l’aufrany, el trencalòs i els milans. A més, l‘eliminació sistemàtica del bestiar mort en el camp i l’aparició d’algunes malalties del conill, han reduït la quantitat d’aliment disponible per a les aus carronyaires.

Font | Anima Blog i Seo/Birdlife

Imatge | Murtrona