Rururbà

Si cerquem al diccionari el sentit del terme “Rururbà“, trobem una definició com ara aquesta: Dit de l’àrea, l’espai, etc. que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat…un concepte, si més no, en pujança. Són molts els utòpics que pensen en la vida al camp com un ideal. Les dificultats de reconstruir una vida en un entorn natural són evidents. Molts estem lligats, per motius laborals, a l’espai urbà. Aquest espai, però, la ciutat, es troba en un moment de replantejament…immigració, tecnologies, dispersió urbana, etc…han fet definir el perfil actual de ciutats cada cop menys humanes. Llavors, quina és la solució…?el terme Rururbà ens dóna la clau. Potser el secret rau en apropar camp i ciutat, en re-introduir els valors naturals a l’espai urbà, i alhora, en afavorir el camp amb les possibilitats econòmiques de la ciutat. Neixen així projectes com les coperatives de consum, els horts urbans, etc…que permeten la integració lògica del camp dins la ciutat. I de la mà d’això, es desprenen molts altres petits ingredients que faran que les ciutats siguin cada cada cop més humanes i habitables. Potser no caldra “fugir” al camp…

Al voltant del tema de la ciutat us recomano una exposició, la que podeu veure al CCCB fins el proper 25 d’abril, sota el títol “Local, Local!”.

I el barcelonins, si voleu donar una ullada a la pàgina dels horts urbans, també us donarà idees.