Com afecten les erupcions volcàniques al medi ambient?

El dimecres passat, va entrar en erupció el volcà subterrani de la glacera de nom impronunciable d’Eyjafjalla a 160 quilòmetres a l’est de Reykjavík, la capital d’Islàndia. El podeu veure en directe gràcies  a una webcam.

La dispersió de les partícules de pols, cendra… que ha expulsat el volcà islandès, ha estat tant ràpida que en pocs dies aquesta pols s’ha escampat per bona part dels països d’Europa. Per motius de seguretat, l’espai aeri d’una part d’Europa i finalment Catalunya i Balears ha quedat tancat temporalment, cancel·lant-se mils de vols.

Erupció del volcà Eyjafjallajökull

Ja veim que una erupció volcànica a mils de km d’on vivim ens pot trasbalsar molt. Hi ha efectes molt clars i fàcils d’entendre: l’esmentada cancel·lació de vols, el desallotjament de la gent que viu a la vora, les pèrdues materials, etc.

I el medi ambient? Surt perjudicat d’alguna manera amb un fenomen natural com una erupció volcànica? Doncs sí, anem a veure com.

Hi ha diversos tipus d’erupcions, però en totes elles s’alliberen sòlids (cendres, piroclasts, bombes, etc) líquids (magma) i gasos (vapor d’aigua, diòxid de carboni, diòxid de sofre, sulfur d’ hidrogen etc). Cal a dir que aquests impactes naturals són molt inferiors als causats per les activitats dels èssers humans. Així doncs algunes de les conseqüències ambientals d’aquest erupcions són:

- El diòxid de carboni emès pels volcans se suma a l’efecte hivernacle natural. Molt il·lustratiu és aquest gràfic que permet comparar les emissions de CO2 de l’aviació i del volcà finlandès.

- El diòxids de sofre es converteixen en àcid sulfúric a l’estratosfera i causen l’anomenada la pluja àcida.

- Els sulfats formen substàncies destructores de la capa d’ozó.

- Els aerosols de sulfats reflecteixen la radiació solar i absorbeixen la calor, refredant la Terra i donant lloc els hiverns volcànics. En anteriors eres geològiques aquestes aquestes baixades temperatures es creu que varen provocar l’extinció massiva d’animals i plantes.  Una de les darreres erupcions volcàniques més davastadores va ocórrer fa 70.000 anys, la del llac de Toba, i es diu que va fer desaparèixer prop d’un 60% de la població humana. Cal recordar “l’any sense estiu” del 1816 provocat per l’erupció volcànica del Tabora. Més recentment, l’erupció del volcà Pinatubo a l’any 1991 va provocar una lleu baixada de les temperatures.

Però les erupcions volcàniques normals no són massa “perilloses” per les persones i el medi ambient. Les erupcions dels supervolcans sí que són realment devastadores. A diferència dels volcans clàssics amb forma de con que tots hem vist centenars de vegades en documentals, pel·lícules i llibres, els supervolcans són estructures planes de proporcions gegantines que resulten pràcticament indetectables.

Font | Lenntech

Imatge | Swisseduc