Què amaga una llauna de tonyina?

La tonyina vermella (Thunnus thynnus) és un peix gran, voraç, que arriba a pesar fins a 700 quilos. És una excel·lent nedadora. Pot arribar a viure 20 anys, i migrar grans distàncies per tal de reproduir-se i trobar aliment.

Les flotes que es dediquen a la pesca de la tonyina vermella de l’Atlàntic Nord es distribueixen des del Golf de Mèxic fins a Terranova en la part Occidental, i des de les Illes Canàries fins al sud d’Islàndia en la part Oriental, així com a tot el Mediterrani.

La tonyina és un peix blau que es consumeix fresc o en conserva. Però, què s’amaga darrera una llauna de tonyina? Quins són les diferents espècies amb les quals acompanyem els nostres menjars favorits? Quins impactes té la seva captura?

L’apetit mundial que existeix per aquestes espècies és major que el que els oceans poden suportar. A nivell global, els diferents estocs de tonyina estan començant a sofrir sobrepesca i en alguns casos s’està arribant a un possible punt de col·lapse, encara que la situació de les diferents espècies en els diferents mars i oceans no és la mateixa. Per a la recuperació i conservació de les poblacions de tonyina és de gran importància la declaració de Reserves Marines tant en les aigües internacionals del Pacífic com del Mediterrani. En l’oceà Pacífic, on el problema de la sobrepesca és més recent, la reducció de l’esforç pesquer a la meitat asseguraria un futur a la pesquera.

Però no es tracta només de la quantitat de tonyina que es pesca, sinó també de com ha estat capturat. En la secció de conserves de qualsevol supermercat podem trobar diferents llaunes amb diferents espècies de tonyina dintre d’elles. El que no diu l’etiqueta és que ha pogut ser capturada amb xarxa de cèrcol, amb palangre, almadrava, al curricà, línia d’hams, canya, entre altres.

Els mètodes de pesca industrials estan sotmetent a una gran pressió als diferents estocs. Els grans palangrers poden arribar a tenir un 40% de descarts i provocar la mort d’espècies en perill com taurons, tortugues, cetacis i aus marines. En relació a aquest tema existeix el segell “Dolphin Safe” (que agrupa diversos segells) i que indica que els dofins no han mort atrapats en les xarxes de pesca de les tonyines.  No obstant això, cal cridar l’atenció que no té en consideració si la tonyina ha estat capturat de forma sostenible, ni té en compte altres impactes sobre la vida marina.

Respecte els impactes ambientals generats per l’alimentació és molt aclaridor llegir l’entrevista feta per La Vanguardia  (La Contra) al català  Gustau Duch, fundador de Veterinaris sense Fronteres i autor de llibre “Lo que hay que tragar“.

Font | Una receta para la biodiversidad i L’estat de la tonyina vermella al Mediterrani

Imatge | maesejose