Barcelona és la ciutat amb més cotorres d’Europa

Van venir a Barcelona fa més de tres dècades i ho van fer per quedar-se. Els primers exemplars de Myiopsitta monachus o cotorra argentina es van detectar a Barcelona el 1975.  Es varen començar a importar com a mascotes, encara que les seves qualitats com animal de companyia són molt discutibles: és esquerpa, fa uns sorolls molt estridents, té facilitat per escapar, pot arribar a ser violenta. Però era una mascota molt barata en comparació amb els lloros i aquest fet va provocar que molta gent adquirís aquest animal. Actualment la seva importació està prohibida , però el mal ja està fet, molts dels exemplars de cotorra aconseguiren escapar de la captivitat o eren abandonats pels seus amos, afavorint l’establiment de nombroses poblacions a les nostres ciutats. La perfecta adaptació d’aquesta espècie a les nostres latituds ha fet que es produís una espectacular explosió demogràfica.

En el conjunt de Espanya, s’estima una població total d’entre 3.000 i 3.500 exemplars segons la SEO. L’espècie es troba distribuïda principalment pel litoral mediterrani, especialment a les províncies de Barcelona, València, Alacant, Màlaga i a les Illes Balears. També hi ha poblacions importants a Madrid i a les Illes Canàries.  Però és a Barcelona, on les poblacions de cotorres s’ha adaptat millor i han tengut un important èxit reproductiu. És la ciutat amb una major població de cotorres de tota Europa Occidental. L’any 1985 se’n van detectar una cinquantena, el 1991 més de 200 i el 1994 la població s’havia incrementat fortament i s’estimava en uns 850 individus. El creixement de la població barcelonina ha estat exponencial. El darrer cens realitzat l’any 2006 es calculava una població de uns 2.000 exemplars a la ciutat de Barcelona. Un del més recents estudis demogràfics i dels impactes d’aquesta cotorra és el fet per Michael J. Conroy y Juan Carlos Senar a l’any 2009.

Els danys causats per les cotorres argentines són molta nombrosos. Es varen estimar a l’any 2001 les pèrdues agrícoles en el camps dels municipis del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i  Gavà.  Concretament es varen estimar els danys (tomàtigues especialment, encara que també s’alimenta de fruites i blat de moro) en uns 7.800 euros. Els danys causats dins la ciutat de Barcelona són més difícils de quantificar. Per construir el nius utilitzen moltes branques, afectant als plataners especialment. Els nius són enormes (150 kg) i es construïxen a molta alçada i poden causar danys personals i materials si cauen durant alguna tempesta. Finalment, les colònies de cotorres són molt sorolloses provocant molèsties a la població.

L’eliminació dels seus nius es fa aprofitant l’època de poda de les palmeres (aquest són els seus arbres favorits). Durant la poda hivernal s’aprofita per retirar els nius, actuació que també s’activa si un veí adverteix d’un possible perill que caigui a la via pública. No obstant això, l’Ajuntament no considera la cotorra com una plaga, ni existeix encara un programa d’eradicació o esterilització, i per tant no s’eliminen tots els nius que es troben.

Font | Museu de Ciències Naturals de Barcelona i La Razón

Imatge | Paul Lowry