Seguint les passes del dodo

El dodo (Raphus cucullatusera) era un ocell no volador d’una grandària considerable, la seva alçada era d’uns  70 cm i pesava de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l’illa Maurici, situada a l’oceà Índic. L’home arribà al seu hàbitat al segle XVI. Aquesta arribada portà la propagació de noves espècies per l’illa com el porc i les rates, l’aparició de noves malalties i la destrucció del bosc, del qual depenia la subsistència del dodo. Com a conseqüència es produí la completa extinció d’aquest ocell un segle després de l’arribada de l’home a l’illa.

Recentment s’ha extingit una nova espècie. Pertany als Podicipediformes, un orde d’ocells aquàtics que inclou el cabusso i cabusset. Concretament s’ha extingit el Tachybaptus rufolavatus, un ocell endèmic de mida petita, amb ales molt reduïdes que dificultaven molt el seu vol i el feien quasi sedentari en un petit racó de Madagascar. En el 2010 ha estat declarat com oficialment extint, després de 25 anys sense observacions confirmades. S’ha extingit degut a la introducció d’un peix carnívor i a l’us de xarxes pels pescadors.

BirdLife i la UICN calculen que hi ha unes 10.027 espècies d’aus reconegudes en el món, d’aquestes, 132 espècies s’han extingit des de 1500, quatre estan extintes en estat silvestre, i 190 estan en perill crític.

Fins ara la darrera espècie d’ocell extingida (2008) havia estat una espècie de colom, el Caloenas maculata.

Font | TerraDaily

Imatge | BirdLife