Banderes Negres: Catalunya

Ecologistes en Acció ha presentat l’Informe “Banderes Negres 2010. Caos a la costa“. En aquest informe s’analitza la situació de la costa i s’identifiquen els 40 casos amb major degradació de la costa. Les principals causes de degradació a la costa són generades per la colmatació urbanística, abocaments orgànics i industrials, obres en costes i regeneracions de platges i, la manca de planificació al voltant dels ports d’interès general.

Dels casos exposats a l’informe, n’hi ha diversos situats dins el territori del Països Catalans, Aquest serà el primer de tres apunts dedicats a exposar el casos de “Banderes Negres” a Catalunya, Illes Balears i València. 

A Catalunya es denuncien 3 casos: un a Girona i dos a la ciutat de Barcelona.

Respecte a l’urbanisme que es desenvolupa en el litoral destaca el cas de la província de Girona. La creació d’infraestructures i el desmesurat creixement urbanístic ha superat amb escreix la capacitat de càrrega d’aquesta línia de costa. L’octubre de 2006 es va aprovar el Pla Director Territorial l’Empordà, en el qual ja hi havia una previsió de seguir creixent i consolidar algunes àrees costaneres com: Roses, Pallafruguell-Palamós, Platja d’Aro, etc. Totes les organitzacions ambientalistes de la comarca i moltes plataformes veïnals van presentar legacions contra el desmesurat creixement previst, denunciant que únicament obeïa a necessitats especulatives d’inversió en segona residència, en infraestructures portuàries, aeroportuàries, ferroviàries i auto-viàries amb impactes greus i irreversibles sobre el territori , a més d’afavorir naturalment al turisme massiu durant tot l’any a la Costa Brava. Però tot i l’aprovació del Pla Director, els actuals plans d’ordenació urbanística municipal, POUM, de la majoria de pobles, no només del litoral, sinó també de l’interior estan superant enormement el creixement previst.

Es destaca el cas de Castelló d’Empúries, on malgrat el POUM vigent preveu una disminució de 65 ha de la zona urbanitzable, es calcula un creixement de 9.543 nous habitatges fins 2021, sobre una població actual de 12.000 habitants amb l’excusa de compactar i donar continuïtat al nucli antic amb Castelló Nou, Mas Nou i Empuriabrava. Aquest municipi és especialment peculiar ja que té al seu terme un del més importants espais naturals de Catalunya:  els Aiguamolls l’Empordà, i al mateix temps una de les majors aberracions ambientals de tot el litoral: la urbanització Empuriabrava (1964). Construïda sobre la desembocadura del riu La Muga solcada de canals i embarcacions esportives que exerceixen una forta pressió sobre els aiguamolls tan valuosos de l’Alt Empordà als que separa en dues zones de reserva aïllades al nord i sud de La Muga.

Les aigües residuals també són un dels impactes més destacats del nostre litoral. Les aigües residuals dels prop de 3 milions de habitants de Barcelona i la primera corona metropolitana són depurades per dos macro depuradores situades al Besòs i al Llobregat. Anteriorment, totes les aigües residuals de prop de 1,5 milions de persones s’abocaven directament a mar. En la major part de ciutats de l’entorn metropolità, la xarxa d’aigües pluvials es barreja amb la de clavegueram. Per això, en episodis de pluges fortes, la depuradora no és capaç d’absorbir el volum aportat i aboca totes les seves aigües (amb la càrrega fecal parcialment diluïda) directament a la mar.

Per acabar, la regeneració de la platja de la Barceloneta també s’enduu una altra bandera negre. La ciutat de Barcelona pateix una important alteració de la dinàmica a causa de l’ampliació del port olímpic i port comercial. Per altra banda, s’ha desviat la desembocadura natural del Llobregat i a més, es coneixen diversos casos d’ocupació de terreny guanyat al mar, com són el Port olímpic de Barcelona, el Zoo Marí i el Maremàgnum, sense oblidar l’ocupació a primera línia de mar a Domini Públic Marítim Terrestre de l’Hotel Vela.

Tots aquests fets han provocat que la platja de la Barceloneta hagi estat regenerada històricament. A més, s’han instal lat diversos dics submergits, de dimensions considerables en les petites cales de les platges perquè així “s’eviti la dinàmica costanera de erosió” i no calgui regenerar tant amb sorra.

Segons les estimacions d’Ecologistes en Acció, les regeneracions a les platges de Barcelona, durant els darrers 6 anys, han costat al voltant d’uns 60 milions d’euros (construcció de 8, 2 espigons submergits i un semisubmergit, sorra dipositada a les platges).

També cal fer esment de les regeneracions de platges que s’han fet a localitats properes com Arenys de Mar, Cabrera, Vilasar, Premià, el Masnou. En elles, s’han aportat més de 50.000 m3 de sorra de mar endins amb destrucció de fons marí i perdut de bancs de peixos, crustacis i mol.luscs, entre altres.

Font | Ecologistas en Acción

Imatge | Naucher