24 juliol 2010

El nou Younger Dryas: Europa córrer el risc de patir una nova edat de gel

Pin It

Un canvi en les corrents oceàniques de l’Atlàntic va ser el principal causant de l’anomenat Younger Dryas, una època freda que va començar degut a l’arribada massiva d’aigua dolça a l’oceà. Aquesta aigua provenia bàsicament d’un llac format pel desgel al casquet que en aquella època ocupava Amèrica del Nord, l’Agassiz, entre altres desaigües. Aquest fenomen va provocar que s’alentís o que, fins i tot, s’aturés el motor de la circulació oceànica, frenant també la Corrent del Golf, que porta les aigües càlides del Golf de Mèxic cap a la costa occidental d’Europa. Aquesta corrent és importantíssima pel clima europeu, molt més càlid del que li pertocaria per la seva latitud, sense la qual patiríem temperatures 10°C més baixes a la mitja actual. Tot plegat va desencadenar una petita edat de gel a Europa que va durar uns 1.500 anys aproximadament, repercutint de forma quasi global.

Riu procedent del desgel a Grenlàndia

Encara que no va ser cap màxim glacial, només una època freda dins d’una fase de transició cap a un període càlid (l’actual), durant el Younger Dryas el panorama biològic europeu va canviar radicalment (de fet, Dryas es el nom d’una flor que creix a la tundra i que va habitar l’Europa meridional durant aquesta època, el que significa que a Espanya hi havia tundra en comptes de boscos). Aquesta petita edat de gel va tenir lloc fa uns 13.000 anys, després de l’última glaciació (fa 18.000 anys), quan la radiació solar estival a l’hemisferi nord era més alta que l’actual i seguia augmentant, per la qual cosa no hi havia cap motiu astronòmic (Cicles de Milankovitch) que la provoqués.

El Younger Dryas tan sols és un exemple dels diferents canvis abruptes que s’han produït en la història de la Terra, probablement iniciats o accelerats pel sistema de corrents oceàniques. Les corrents podrien ser el taló d’Aquiles del clima terrestre al permetre que canvis suaus es converteixin en trastorns de gran envergadura. Els estudis indiquen que una variació mínima en la temperatura podria ser suficient per a modificar el comportament de les corrents i desencadenar canvis climàtics ràpids i radicals en regions immenses.

Paisatge de desgel a Grenlàndia

La gran preocupació i interès pels canvis de la circulació oceànica es basen, especialment, en les causes que els van provocar. Això ens porta a pensar en alguna possible font d’aigua que pugui aportar el líquid de forma massiva a prop de l’Atlàntic Nord. En l’actualitat no existeix cap casquet a Amèrica del Nord, però sí que existeix un regió glaçada de grans dimensions que està patint des de fa anys el desgel produït amb l’escalfament global a part de l’Àrtic, Grenlàndia. D’aquí la por a un canvi del clima sobtat a la zona que afecti a tot el planeta i que es produeixi en el transcurs dels pròxims anys, amb totes les desastroses conseqüències que comportaria aquest fet, doncs no hi ha agricultura ni economia capaç de suportar un canvi d’aquesta envergadura, quan la Corrent del Golf deixi de portar aigües càlides cap al continent i les temperatures baixin 10°C o més en una dècada.

Bahia de Baffin (Grenlàndia). En aquesta imatge de satèl·lit es pot veure com es van formant els icebergs i com apareixen els llacs de desgel, que podrien provocar la caiguda massiva de gel a l’oceà.

De moment no es coneix quina densitat d’aigua dolça reproduiria els efectes que va tenir el Younger Dryas, ni quines concentracions de gasos d’efecte hivernacle serien necessàries per a alliberar aigües de desgel en quantitats suficients per a provocar-ho. Hi ha masses factors a tenir en compte i molts estudis encara per fer.

Està clar que reduir les emissions contaminants ens permetria guanyar una mica de temps, ja que disminuiria el ritme d’escalfament del planeta i faria que el clima canviés amb més suavitat, doncs el canvi es ja irreversible (salvem la Terra). Tot i així, les projeccions sobre l’impacte de la contaminació en les temperatures mundials preveuen aquest fenomen i, vist el ritme amb el que s’intensifiquen els efectes de l’escalfament global i la velocitat a la que es produiria el canvi, és difícil no témer que aquesta edat de gel estigui més a prop del que ens pensem.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
  • http://www.artifecs.com admin

    I doncs, aixó tindrà a veure amb la calor del Mediterrani?

  • http://www.monverd.org Anna

    Doncs sembla que l’escalfament que estem notant any rere any de les aigües del Mediterrani es deu bàsicament al canvi climàtic que està patint tot el planeta, doncs la resta de mars i oceans també s’estan escalfant, i no al sistema de corrents oceàniques. Tot i que no sigui provocat pel canvi de comportament de les corrents no significa que no estiguin relacionats, ja que l’aigua mediterrània que surt per l’estret de Gibraltar en direcció nord i sud passa a formar part del sistema de masses d’aigua que, alhora, influeixen en el sistema de corrents. De manera que un canvi en l’aigua mediterrània, ja sigui en qüestions de temperatura i salinitat, podria tenir efectes molt importants sobre la circulació oceànica, amb totes les seves conseqüències.

    Per altra banda, encara que l’escalfament del Mediterrani sigui provocat en última instancia per l’acció humana, també cal tenir en compte una sèrie de factors naturals que encara s’estan estudiant i que fan que aquest mar s’escalfi cinc vegades més de pressa que la resta de mars i oceans. Es creu que aquest fet té a veure amb què el Mediterrani sigui un mar semitancat, és a dir, que l’únic punt per on es poden renovar les aigües és l’Estret de Gibraltar, que no és gaire profund i que les seves aigües son molt transparents. Tots aquests factors afavoreixen a l’escalfament i, per això, el Mediterrani sembla més una bassa d’oli bullent que una altra cosa.

    Estudis recents confirmen que l’escalfament de les aigües més superficials del Mediterrani que s’ha anat produint en els últims anys està provocant més tornados que mai al litoral català i valencià i cada vegada n’hi haurà més. A més, abans aquests tornados solien descarregar la seva fúria sobre el mar però ara ho fan a terra. També hi ha científics que ja afirmen que si la temperatura de l’aigua arriba als 26ºC de mitja durant tot l’estiu es podrien formar huracans al Mediterrani. Sigui com sigui, el que és segur es que tindrem més tempestes fortes i més onades de calor.