El resultat de la reunió de la Comissió Balenera Internacional (CBI) és el mateix de sempre, el que ja ens esperàvem

El món està en desacord des de fa més de 25 anys sobre com conservar a les balenes. Després de l’enèsim fracàs de la Comissió Balenera Internacional (CBI) no s’ha aconseguit arribar a un compromís per part de tots. El resultat és que es seguirà mantenint la moratòria de la caça de les balenes, que va entrar en vigor el 1986. Una prohibició que, fins ara, només s’ha acatat en la teoria, doncs Japó, Noruega i Islàndia se la salten quan i com volen.

Sagnant masacre a les Illes Feroe (Dinamarca). Té lloc un cop a l'any i s'assassinen desenes de balenes, tenyint les aigües d'un vermell intens durant varis dies. Mentre 3-4 "homes" subjecten al pobre animal un altre el degolla perquè mori desagnat. Després els porten fins la sorra on es reperteixen el trofeu.

Mentre Japó s’autoadjudica cada any un miler d’exemplars al·legant que es tracta de captures per motius científics (encara que tota la carn arribi després als restaurants) sense que la Comissió hi pugui fer res degut a un buit legal, Noruega i Islàndia proclamen la seva sobirania per a seguir caçant. Alhora, la part més conservacionista de la CBI, Australia, Nova Zelanda i els països sud-americans, defenen que les balenes no es toquen.

El més estrany és que la població nipona pràcticament no consumeix balena, només el 5% en menja i ho fa un cop a l’any. Per aquest motiu molts no entenen els interessos d’una indústria balenera que envia a caçar balenes a l’hemisferi sud quan després aquesta carn amb prou feines és consumida pel poble japonès. Els interessos de la burocratitzada Agencia de Pesqueries nipones (que rep grans ingressos de l’Estat) o un intent de reprendre la caça a gran escala podrien ser possibles explicacions. Japó no vol veure’s humiliat, ni vol veure ferit el seu orgull patriòtic. Per altra banda, la organització Whales and Dophin Conservation afirma que la pretensió de Japó o Noruega de reprendre la caça amaga plans secrets per a desenvolupar noves patents i aplicacions comercials en usos farmacèutics, suplements per a la salut, tractaments de bellesa o per a alimentació animal.

"Salvemos a las ballenas" lema de Greenpeace en aquest camp. Es mouen en llanxes ràpides per molestar i intentar impedir la feina als pescadors de balenes. Aquests intenten lliurar-se'n amb aigua a pressió.

Sigui com sigui, aquest cop van tornar a guanyar els conservacionistes, la qual cosa ens torna a dur en un punt sense retorn: hi seguirà havent moratòria, però es seguirà caçant de forma totalment descontrolada i sense cap mena de regulació.

El pla de la presidència de la CBI era que Japó, Noruega i Islàndia rebessin l’autorització de tenir una petita quota de captures anuals a canvi de que matessin menys balenes i que, a més, s’avinguessin a un control per part de la comunitat internacional. Era una via pragmàtica per a reduir dràsticament el nombre d’animals assassinats. El pla també incloïa la restricció del consum de carn a les poblacions locals, amb el que es frenarien els intents d’exportar carn de balena d’Islàndia o de Noruega a Japó. Però el pla ni tan sols es va votar perquè no tenia recolzament suficient; era un suport impossible d’aconseguir ara per ara, tot i que Japó venia amb la intenció d’acceptar aquest pla.

Pescadors japonesos obrint a un dels varis cadàvers de balenes que hi ha a bord. Tot davant la mirada d'impotència de Greenpeace, que fins i tot pugen als bucs agafats als cadàvers quan són arrossegats amunt per intentar aturar la matança.

No es pot preveure quan es produirà per fi l’acord que portarà a l’extinció de la caça de balenes i no a l’extinció d’aquestes espècies. El que sí que es pot preveure és el retorn de l’amenaça d’extinció si no es troba ràpidament una solució, un temor que s’havia reduït gràcies a la moratòria de 1985. Cal tenir en compte que les balenes son uns animals molt sensibles a qualsevol mena de canvi, doncs només tenen una cria cada 2 anys, de manera que és molt complicat que les seves poblacions es recuperin d’una reducció contínua del seu nombre, encara que se n’aturés la caça totalment. És per això que caldria solucionar el problema, i de pressa, per donar una esperança a les diferents espècies, doncs no oblidem que el canvi climàtic podria afectar-les de la mateixa manera per sí sòl.

Salt d'una yubarta (coneguda en castellà per "ballena jorobada").

Font _ La Vanguardia, dimecres 30 de juny (¿Son intocables las ballenas?)

Fotografies_ Greenpeace i Vista al Mar