9 agost 2010

637 espècies exòtiques ens estan envaint la Mediterrània

La Mediterrània és el mar amb més espècies invasores del món. Amb una de les biodiversitats més riques del planeta (16.848 espècies de fauna i flora descrites) és, també, una de les més amenaçades degut a la sobreexplotació, la contaminació, l’augment de temperatura de les aigües, degut al canvi climàtic, i la pèrdua d’hàbitats, entre d’altres factors.

Dins del Mediterrani, els investigadors han observat que Catalunya es troba en un lloc privilegiat, doncs la major diversitat biològica es registra a la regió nord-occidental, precisament davant de la costa catalana i del sud de França. En canvi, a mesura que els registres es desplacen al sud i a l’est, la temperatura i la salinitat de l’aigua augmenten i la biodiversitat es redueix, essent les aigües situades a les costes d’Egipte, Israel i Turquia les de menor riquesa.

Ctenòfor americà (Mnemiopsis leidyi). Imatge: Ilkka Lastumäki / Itämeriportaali

A més, és l’únic mar on s’han trobat fins a 637 espècies exòtiques que no en són originàries. L’arribada d’aquestes espècies ha estat impulsada pel transport marítim de les últimes dècades a través del Canal de Suez, procedents de tot el món. Cada any passen fins a 13.000 bucs pel Canal, els quals poden dur adossats infinitat d’organismes marins que mai haurien arribat al Mediterrani pels seus propis medis, encara que també hi ha contribuït l’expansió de l’aqüicultura i l’aquariofília, amb els seus propis accidents. Amb tot, els motius de preocupació dels biòlegs són molts.

El gruix de les espècies invasores està constituït per 200 espècies de mol·luscs, 116 de peixos i 106 de crustacis. Les més famoses, per l’efecte que estan tenint sobre l’ecosistema del Mediterrani són la Caulerpa taxifolia i la Caulerpa racemosa. Però també destaquen el ctenòfor americà (Mnemiopsis leidyi), la petxina japonesa (Ruditapes philippinarum), el llagostí banana (Fenneropenaeus merguiensis), varis tipus de medusa i un peix anomenat Lagocephalus sceleratus.

Museu Oceanogràfic de Mònaco

El fet de que Caulerpa sp. sigui tant famosa i desperta tant d’interès i preocupacions dins i fora de la comunitat científica es deu a la seva peculiar arribada a la Mediterrània i als efectes que hi està produint per les seves capacitats. El 1984, al Museu Oceanogràfic de Mònaco, una distracció va provocar que un exemplar de Caulerpa taxifolia, que habitava en un dels aquaris com a decoració exòtica, s’escapés del recinte i entrés en contacte amb les aigües del Mediterrani.

Aquest exemplar havia mutat genèticament, segons sembla a causa de la seva llarga estança sota les condicions pròpies de l’aquari. Aquesta mutació li va donar capacitats que no posseïa la resta d’individus de la mateixa espècie. Exemples d’aquestes noves característiques serien:

  • Poder suportar temperatures molt baixes (impossible per a la Caulerpa taxifolia original, doncs és una espècie d’alga que habita en mars tropicals) i, per tant, poder existir i proliferar en un mar com la Mediterrània.
  • Poder sobreviure sense aigua durant 10 dies, només amb una mica d’humitat.
  • Gegantisme.
  • Dominància sobre les altres espècies.
  • Una gran capacitat de regeneració (qualsevol trosset pot generar una nova colònia ràpidament).
  • Pot colonitzar tot tipus de substrat entre els 3 i els 40 metres de profunditat (de fet s’han trobat exemplars vius a 99 metres de profunditat).
  • Tolera tant aigües netes com contaminades i tant zones resguardades com batudes per les corrents i les onades.

Caulerpa taxifolia (imatge de la Fundació Boreas)

Aquestes, entre d’altres característiques, fan que aquest mascle invasor (tots els individus són un mateix, un mascle que es va clonant, el mateix mascle que es va escapar de Mònaco) sigui molt competitiu ecològicament, doncs competeix per l’espai i pels recursos com la resta d’espècies natives. Fa anys que guany terreny a gran velocitat per tot el Mediterrani. Aquesta situació està afectant greument les bases que sostenen l’ecosistema de tot el mar, desplaçant les extensions de fanerògames marines (plantes superiors marines), especialment de Posidonia oceanica, molt importants en aquest ecosistema per les seves diferents propietats, que influeix de manera directa a la supervivència de la resta d’espècies.

Colònia de Caulerpa taxifolia començant a envair una zona de Posidonia oceanica.

La situació és clarament preocupant.

Fonts ¦ El Periódico, marenostrum.org, Instituto Español de Oceanografía (IEO).

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:

Tags de l'article: