A la recerca de l’aigua més pura i antiga de la Terra

A principis de febrer, científics russos van arribar, després de més de dos dècades de treballs de perforació a l’Antàrtida, al llac Vostok, que es troba a uns 3.760 metres sota el gel i acull l’aigua més pura i antiga del planeta.

Màquina perforadora utilitzada per arribar al llac Vostok

El llac fa uns 300 quilòmetres de llarg, 50 d’ample i gairebé 1.000 metres de profunditat en algunes zones, el Vostok és una massa d’aigua dolça en estat líquid que es troba en l’epicentre de l’Antàrtida.  Té una superfície de 15.690 quilòmetres quadrats, similar a la del siberià Baikal, la reserva d’aigua dolça més gran del món, i és el llac subterrani més gran entre els més de cent que es troben sota el gel antàrtic. Descobert el 1957 per científics soviètics, ha estat inclòs en la llista de les troballes geogràfics més importants del segle XX.

La coberta de gel que el tapa fa permès que hagi estat aïllat de la superfície durant 20 milions d’anys. Roman en estat líquid degut a l’escalfor que es produeix a aquestes fondàries.

Els treballs de perforació es varen iniciar al 1990. Malgrat la perforació va estar interrompuda durant uns anys, finalment el 5 de febrer van arribar al llac. Per evitar contaminacions, a la part final se va evitar la perforació on s’utilitzessin líquids i es va substituir una perforació tèrmica del gel.

Els resultats  de l’exploració del llac antàrtic seran fonamentals per a l’estudi del canvi climàtic a la Terra durant els propers segles, ja que el Vostok és una mena de termòstat aïllat de la resta de l’atmosfera i de la superfície de la biosfera durant milions d’anys.

Fonts | La Vanguardia i Discover Magazine