"Nedar sobre la teva ciutat", campanya de conscienciació sobre el canvi climàtic llençada per HSBC (The HongKong and Shanghai Banking Corporation) una de les més grans organitzacions de serveis bancaris y financers.

Quasi el 60% de la població es mostra “indiferent” davant el canvi climàtic, en gran part degut a que es consideren poc informats en quant a les seves conseqüències i a les mesures per prevenir-lo. Tot i això, un 80% creu que el canvi climàtic és una realitat i que en gran part el causen activitats humanes.

Així doncs, entre els hàbits més comuns que tenim els ciutadans destaca apagar les llums i aparells elèctrics quan no es fan servir (81,8%), reciclar el vidre i el paper (65%) i reduir l’estona que estem a la dutxa per a estalviar energia i aigua (67%). A més a més, sis de cada deu enquestats utilitza bombetes de baix consum i compra electrodomèstics que consumeixen menys energia i gairebé la meitat porta les seves pròpies bosses a l’hora de fer la compra.

Conferencia de presentació dels resultats de l'estudi per la Fundació Mapfre.

Respecte a les mesures plantejades pels governs, les que més acceptació tenen són les de promoció del transport públic i de l’ús de la bicicleta, la instal·lació d’enllumenat públic eficient, la subvenció de sistemes d’aïllament  per a domicilis i la compra d’electrodomèstics eficients, la inversió en investigació del canvi climàtic i l’exigència de donar la informació adequada al consumidor sobre les emissions de diòxid de carboni associades a productes i serveis.

Sis de cada deu persones està d’acord amb què s’apugin els impostos als automòbils més contaminants i que es prohibeixin els sistemes d’”stand by” dels electrodomèstics. Respecte al nivell d’escepticisme dels espanyols, el 2% no creu en el canvi climàtic, el 59,4% se’n desentén, el 29,6% es preocupa i el 9,3% destaca pel seu compromís amb la participació ambiental.

Pols del clima: principals problemes a nivell mundial, els efectes del canvi climàtic sobre la salut i la percepció del canvi climàtic segons els països

Val a dir que el nivell econòmic dels enquestats té molt a veure amb les seves respostes quan es parla de canvi climàtic. Això es deu a que la majoria de ciutadans si a més d’ajudar a protegir el medi ambient i frenar el canvi climàtic ens podem estalviar un duro, o bé al revés, doncs molt millor. Però qui té calers no li cal preocupar-se pel tema. Ningú amb milions al compte corrent aniria 10 vegades a la deixalleria per tenir 7 euros de descompte a l’hora de pagar la taxa de recollida d’escombraries o es compraria un cotxe més eficient si en pot tenir un de ben potent que gasti una milionada de litres als 100, demostrant així el potencial econòmic que té el conductor.

Mentre els que més contaminen siguin els que menys necessitat tenen de contribuir a la causa poca cosa farem. Però com que tot gra de sorra és important i imprescindible ho seguirem intentant. Educació, conscienciació, reacció i solució.

Font: revista Energías Renovables, jul-ago 11.

Bandera Blava

La Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la Fundació Europea d’Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i d’instal·lacions. Es tracta d’una campanya voluntària, independent, interdisciplinar, participativa i evolutiva creada l’any 1985 per la branca francesa de la FEEE (la Foundation for Environmental Education).

Bandera Blava

Les banderes blaves es concedeixen a platges de més de trenta països d’Europa, Sudàfrica, Nova Zelanda, Canadà i el Carib. Per complir els criteris propis de la Bandera Blava s’exigeix que es satisfacin les normes de qualitat de l’aigua, la seguretat, la presencia de serveis generals  necessaris i l’ordenació del territori i del medi ambient.

D’una platja amb la Bandera Blava en pots esperar: aigües netes i analitzades periòdicament, informació i educació ambiental, neteja de la sorra i recollida d’escombraries, vigilància i socorrisme, accessos fàcils i segurs, primers auxilis, prohibició de l’acampada incontrolada, senyalització i compliment de la legislació litoral, aigua potable, serveis sanitaris, prohibició de la circulació de vehicles motoritzats i la prohibició d’animals domèstics. L’incompliment de qualsevol d’aquests criteris comporta la retirada immediata de la Bandera Blava.

Imatge d'una cala de la Costa Brava, Catalunya.

El 2008, Espanya contava amb 455 platges amb Bandera Blava, Grècia ocupava el segon lloc del rànking, amb 430, i França va ser tercera, amb 258. Tenint en compte només les platges mediterrànies Grècia va tenir la majoria de les Banderes.

El 2009, Espanya tenia 571 Banderes Blaves, de les quals 493 eres per a platges i 78 per a ports esportius. La comunitat autònoma amb més Banderes Blaves va ser Galícia, amb 124.

El 2010, Espanya va comptar  amb 605 banderes blaves, de les quals 521 eres per a platges i 84 per a ports esportius. Aquest any, per primer cop en la història de les Banderes Blaves una va ser per a una platja interior, ubicada al pantà d’Orellana la Vieja (Badajoz). Degut a aquestes dades l’estat espanyol segueix essent líder dels 33 països de l’Hemisferi Nord que utilitzen aquest mètode per a informar sobre la qualitat de les platges.

Una de les millors platges del món, a les Illes Cíes, a la Ría de Vigo, Galícia.

Aquest any 2011, l’estat espanyol ha perdut dues banderes blaves (10 platges menys i 8 ports més) i han sigut 603 les platges i ports esportius afortunats  (511 platges i 92 ports) però tot i així es manté en primer lloc (d’un total de 3.554 banderes entregades a escala mundial).  D’aquestes 130 han anat a parar a Galicia, 116 a la Comunitat Valenciana i 108 per Catalunya, 85 per a les Balears, 81 per a Andalusia, 38 per a les Canàries i, per últim, 18 a Astúries.

Està clar que Espanya, al igual que Catalunya no estan en mal lloc en quant a la quantitat de Banderes Blaves, cosa que és d’agrair i s’ha d’aprofitar. Així que quan escolliu una zona on passar les vacances a la vora de la mar busqueu aquest distintiu blau a les platges i ports que vulgueu visitar i podreu gaudir d’unes vacances a la platja amb les millors condicions, sense problemes de deixalles, ni sanitaris, ni per aparcar,… i sempre amb tot el respecte per al medi ambient.

Imatge d'una cala de l'Illa de Menorca, Illes Balears.

Corredors del Team Sky en una contrarrellotge.

El passat 3 de juliol va arrencar La Grande Boucle, o el que és el mateix, el Tour de França, una competició en la qual els ciclistes han de recórrer 3.431 km dividits en 21 etapes. En un esdeveniment d’aquestes característiques els 198 corredors que hi participen ingereixen grans quantitats d’aliments i begudes en forma d’entrepans, brioixeria industrial, barretes energètiques o gels concentrats, i molts litres de d’aigua i altres begudes al dia. Això genera moltíssima brossa, sobretot en forma de plàstics, a més dels bidons buits que es llencen a terra.

Per aquest motiu, l’equip britànic treballa conjuntament amb la World Wide Fund for Nature del Regne Unit (WWF UK) sota el lema “Sky Rainforest Rescue Kit” (traduït d’aquella manera… “Sky: equip al rescat de la Selva Amazònica”) en una campanya empresa per a salvar els arbres de la Selva Amazònica. Aquesta campanya, juntament amb totes les que ja existeixen, és molt necessària per a la Selva de l’Amazones, que està sent brutalment arrasada degut a la tala d’arbres per a l’obtenció de fustes tropicals (cada minut que passa una àrea equivalent a tres camps de futbol de selva tropical desapareix).

Equip de competició del Team Sky.

Team Sky ha posat un enllaç a la seva pàgina web on es poden fer donacions destinades a la protecció de la Selva Amazònica. Amb £20 es poden ajudar a salvar fins a 1.000 arbres!, i juntament amb els arbres a les espècies que es troben en perill d’extinció, com per exemple el jaguar, espècies de primats i el dofí rosa de riu.

L’objectiu final d’aquesta campanya és la de reunir 4 milions de lliures que permetran salvar a un bilió d’arbres. El 100% de la donació es destinarà al rescat de la selva i assegurarà el seu futur com a mínim els pròxims tres anys.

Però la cosa no acaba aquí, i és que la marca de begudes isotòniques Gatorade -patrocinadora del Team Sky- ha fabricat per a la ocasió bidons 100% biodegradables, també de color verd, i els hi ha afegit un codi de barres amb el qual es pot entrar en el sorteig d’una equipació de Team Sky, de manera que el públic reculli els bidons que llencen els corredors i, així, contaminar el mínim possible el medi ambient.

Bidons 100% biodegradables per a la campanya ecològica de Team Sky i WWF UK.

I és que si tots hi posem de la nostra part tot és més fàcil.

Escrit en col·laboració amb l’Arnau Planas
Imatges: cyclingnews.com i Team Sky

Caerostris darwini. Es tracta d'una aranya descoberta aquest any a Madagascar que teixeix teles d'aranya d'una mida i una resistencia que no s'havia vist mai. És capaç de fabricar el material biològic més resistent del món i pot atrapar fins a 30 preses a la vegada.

Actualment hi ha descrites 1,8 milions d’espècies en tot el món, però es calcula que en podrien existir 12 milions, encara que hi ha fonts que parlen de 30 milions.

Edward O. Wilson (entomòleg nord-americà especialista en evolució) va calcular que la pèrdua d’espècies només als boscos tropicals podria arribar a les 6.000 a l’any. Un nombre molt elevat si es té en compte que els boscos tropicals només cobreixen el 6% de la superfície del planeta.

Varis estudis estimen que l’Escalfament Global provocarà la desaparició del 24% de les espècies. A aquest percentatge s’hi ha d’afegir el cost ambiental que suposa la desforestació i altres impactes d’origen antròpic, la qual cosa faria augmentar fins al 37% les espècies extingides en els pròxims cent anys.

Mycena luxaeterna. Es tracta d'un fong descobert aquest any 2011 que viu als boscos de Brasil. Medeix uns 8 mm i brilla en la foscor amb aquesta llum verda d'aparença extraterrestre.

En el cas del medi marí, el ritme de descripció d’espècies marines noves és de 2.000 al any. Actualment es coneixen 240.000 espècies davant del milió d’espècies que es calcula que existeixen en aquests hàbitats. Es creu que el ritme de descripció de noves espècies és igual al de desaparició de tantes altres i que es necessitarien entre 400 i 1.000 anys per tenir un inventari complet de la vida marina.

L’àmbit més desconegut és el dels insectes, del qual es calcula que existeixen 8 milions d’espècies, de les quals només en coneixem 950.000. En el cas dels fongs en coneixem 70.000, només el 7% de les que es creu que existeixen, i en el de les bactèries només se n’ha identificat un 1%. Per altra banda, es calcula que les 45.000 espècies de vertebrats descrites fins ara representen el 90% de totes les existents (tot i així, des de 1990 s’han descobert 40 espècies noves de primats).

Halomonas titanicae. Es tracta d'una bactèria també descoberta aquest any que es va trobar al casc enfonsat del Titanic. Té un metabolisme basat en la dissolució del ferro, la qual cosa la fa útil per a l'eliminació de vells vaixells i plataformes petroleres que es troben a profunditat.

Tot i aquestes dades , hi ha científics que defenen que les espècies tenen una capacitat d’adaptació als canvis ambientals extraordinària, ja sigui a partir de mutacions i la selecció natural o bé amb les migracions. En canvi, altres opinen que aquest canvi climàtic és massa ràpid i que els organismes necessitaran ajuda per a sobreviure.

Per acabar-ho d’adobar, la biodiversitat s’enfronta a un gran problema, i és que cada vegada queden menys taxònoms, per la qual cosa la feina de descriure noves espècies encara s’endarrereix fins a una situació encara més crítica. El cert és que els taxònoms no poden viure de descriure espècies, sinó que ho fan com a hobby.

Varanus bitatawa. Es tracta d'un llangardaix descobert el 2011 a Luzón, Illa de Filipines. Mesura quasibé 2 metres d'allargada, pesa uns 10 kg i s'alimenta de fruita.

Sigui com sigui, el cert és que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) estan molt preocupats per aquestes xifres i per la falta de taxònoms. L’última edició de la llista vermella de la UICN, que és el principal inventari sobre l’estat de les espècies amenaçades, compta amb 55.926 noms. Aquest és un nombre bastant alt.

Les extincions són un procés natural que ja han tingut lloc de forma massiva, i no massiva, al llarg de la història de la Terra, però el més possible és que no arribem a conèixer mai éssers vius que habiten sobretot a les zones tropicals, on existeix més biodiversitat.

Font: La Vanguardia (lavanguardia.es) i Muybuenasnuevas (blogspot.com)

Os polar en una zona de l'Àrtic afectada pel desgel.

Aquest hivern el temps a l’Àrtic ha sigut especialment càlid, entre 2 i 6°C per sobre de la temperatura mitja típica del mes de gener. Si aquesta tendència continua no seria estrany que es batés el rècord de desgel que es va assolir el 2007. El setembre d’aquell any es va arribar a un mínim de 4,2 milions de km², davant dels 7,8 milions de km² que es van registrar l’any 1980, una pèrdua que equival a set vegades la superfície d’Espanya.

Mentre la causa principal d’aquest desgel és, com era d’esperar, l’Escalfament Global, que és el que està produint el major desgel a llarg termini, també existeix una segona causa, que són els fenòmens meteorològics regionals deguts a la variabilitat natural del clima associats a l’Oscil·lació Àrtica.

Vista de la cobertura de gel de l'Oceà Àrtic.

Les projeccions estimen que l’Àrtic es trobarà lliure de gel marí l’estiu de l’any 2050, però altres projeccions aposten per vint anys abans, l’estiu del 2030. Tot i així, els experts creuen que els models climàtics de predicció es queden curts en comparació amb la realitat que mostren els satèl·lits. La realitat és que el gel gruixut i vell està sent substituït per gel prim i estacional; de fet, entre 2004 i 2008 el gel gruixut i vell ha retrocedit un 40%. Però, tot i això, es creu que la cobertura de gel es mantindrà durant un segle més, encara que el gel que sobrevisqui a la puja de les temperatures serà cada cop més prim i més dèbil, doncs se’n formarà menys a l’hivern i se’n fondrà més a l’estiu, la qual cosa ja està succeint en l’actualitat.

Imatge de les Illes Svalbard.

Per què els científics estan tan interessats en l’estudi de l’Oceà Àrtic? Doncs tot es deu al fet de que l’Àrtic influeix de forma global al clima, és a dir, que és com un termòmetre del planeta Terra. El ritme del desgel a l’Àrtic condiciona el clima global al influir en el transport de calor per la cinta transportadora o circulació termohalina. El que també s’està estudiant és el desgel que es produeix en zones terrestres, als països riberencs de l’Àrtic, com són Rússia, EE.UU., Canadà, Noruega i Grenlàndia, sent aquesta última la zona de major importància, doncs contribueixen a incrementar els cabals d’aigua dolça que arriba a l’oceà i a elevar el nivell del mar.

Font: La Vanguardia (www.lavanguardia.es)

La Cova dels Cristalls, Naica (fotografia de Carsten Peter, per a National Geographic).

Des de principis del segle XX l’excavació de noves galeries i túnels a la mina ha dut a descobriments ocasionals de cavitats i coves que contenen cristalls de selenita de varis metres de llargada (la selenita es la varietat cristal·lina transparent del guix). Fins l’any 2000 la cova més famosa era la Cova de les Espases, amb 87 m de paret entapissada de cristalls de selenita de mida i forma similar a espases. L’any 2000 es van descobrir varies coves a 290 m de profunditat, la més important de les quals és la Cova dels Cristalls, que conté cristalls de selenita pràcticament transparents de fins a 11 m de longitud, 1 m de gruix i 50 tones de pes (la majoria es mouen pels 6 m de longitud i el més gran que s’ha trobat feia 13 m de longitud), dimensions molt superior a qualsevol cristall de guix descobert fins llavors. S’han suggerit varies hipòtesis per a explicar l’origen d’aquests cristalls, però cap d’aquestes s’ha investigat a fons.

La Cova de les Espases, Naica

El que sí està clar és que aquests cristalls han tardat moltíssim temps a formar-se i han necessitat que les condicions de la Cova es mantinguessin constants tant per part de la temperatura com de la presencia d’aigua de composició característica. Aquest factor és el que dona tanta singularitat a aquestes formacions, doncs que es produeixi aquest fet és pràcticament impossible al llarg de l’evolució geològica del planeta. Es calcula que els cristalls tenen una antiguitat de milers d’anys a un milió d’anys.

Mentre que la Cova de les Espases es troba a una profunditat de 120 m i és accessible al públic, la Cova de les Veles (amb 80 x 10 x 4 m³ de volum), la Cova de l’Ull de la Reina (8 m de diàmetre) i la Cova dels Cristalls (de mides similars a les d’un camp de futbol, és a dir, pels vols de 100 m de llargada i de 70 m d’amplada) es troben a 290 m de profunditat i no son accessibles al públic, i amb prou feines ho són pels equips científics que les estan estudiant.

Formacions de la Cova de les Veles, Naica.

L’estudi d’aquestes coves, sobretot l’estudi dels cristalls de la Cova dels Cristalls presenta grans dificultats per les seves condicions extremes, que son totalment adverses a la supervivència humana. La seva temperatura es troba entre 45 i 48ºC (encara que es pot arribar als 60ºC) i la seva humitat és del 90 i 100%, per la qual cosa l’Humidex Index es de 90-100 (índex que representa la sensació de calor que tenim les persones segons la temperatura i la humitat que hi hagi a l’ambient, la xafogor, per entendre’ns). Perquè us en feu una idea de lo difícil que resultaria estar en un lloc amb aquest Humidex Index diré que es considera que un valor de 30 és incòmode, de 40 és molt incòmode, de 45 és perillós i que un valor de 54 es mortal.

El per què aquestes condicions de temperatura i humitat són tant perilloses és que a partir dels 40-45ºC el cos intenta fer disminuir la temperatura corporal mitjançant la transpiració, però amb una humitat del 100% la suor no s’evapora i l’escalfor queda atrapada a l’interior del cos. En menys de 5 minuts les cèl·lules comencen a morir i poc temps després els òrgans comencen a fallar. El cor no pot mantenir una tensió elevada i es produeixen danys. És un fet comú que els visitants d’aquestes coves pateixin al·lucinacions i pèrdues de consciència. Una estança de més de 15 minuts en aquestes condicions sense un equipament especialitzat pot provocar la mort. Per aquest motiu s’han dissenyat equipaments especialitzats per a poder estar-hi més estona i poder estudiar les coves, incloent un calçat de goma especial per a no danyar els cristalls al passar-hi per sobre.

Equipament especial per a poder estar a l'interior de la Cova dels Cristalls entre una i dues hores.

Per a poder explotar les mines es va haver de drenar l’aigua que hi havia i que també inundava les coves (per això es van poder descobrir) i seguir drenant constantment perquè no es tornin a inundar i seguir-hi treballant. El problema és que sense l’aigua calenta les parets des les coves i les coves en sí s’estan refredant i els cristalls s’estan fent malbé, doncs l’aigua permetia que seguissin creixen i que no es trenquessin degut al seu pes. Ara s’estan començant a trobar cristalls trencats pel pes i altres que estan perdent consistència per no trobar-se en les seves condicions òptimes de formació i tornar-se inestables.

Per això, actualment, s’estan realitzant vertaderes maratons per a poder documentar les coves, tant amb fotografies com amb vídeos, i que tants equips d’investigació com sigui possible les estudiïn. Ara el dilema fonamental és decidir si deixen de drenar l’aigua de les coves perquè es tornin a inundar i els cristalls es conservin per sempre en silenci en la foscor de l’interior de la Terra, o bé, seguir drenant l’aigua per fer les coves visitables, encara que es deteriorin els cristalls.

Investigadors dins de la Cova dels Cristalls, Naica.

Vosaltres què creieu que seria el més correcte? Perdre la possibilitat d’apreciar aquesta meravella natural i que quedi amagada en la soledat de les profunditats on mai més ningú hi podrà arribar? O bé seguir drenant les coves perquè tothom tingui el dret d’admirar un prodigi de la natura tant fascinant? Aquestes coves ens han desvetllat un dels secrets més extraordinaris guardats en les entranyes del nostre planeta, però potser haurien de continuar com estaven, ben protegides en les profunditats.

L’acidificació, encara que no hi pensem, és un problema greu de tots els oceans del món i cada cop és més acusat.

Blanquejament dels esculls de corall

Aprofitant l’article de divulgació publicat per National Geographic aquest mes sobre l’acidificació dels oceans vull resumir una mica de què es tracta, per la qual cosa caldrà fer una petita ullada als nostres records de química bàsica. La paraula acidificació fa referència a la disminució del pH d’una substància, en aquest cas de l’aigua de mar. El pH no és més que una mesura de l’acidesa o alcalinitat d’una solució a partir de la concentració d’ions hidronis (H₃O⁺, també a partir dels ions hidrogen, H⁺) que alliberen alguns compostos. Com més gran és la quantitat d’aquests ions més àcida és una substància i com més petita més alcalina o bàsica. El pH es representa en una escala logarítmica que va del 1 al 14, essent de l’1 al 7 àcid i del 7 al 14 bàsic, el pH igual a 7 representa una situació neutre.

L’aigua de mar és lleugerament bàsica, amb un pH de 7,5-8,4 depenent de la zona, la mitja és d’aproximadament 8,2. Aquesta mitja de 8,2 de l’època pre-industrial (1700s)ha baixat a 8,104 en l’actualitat. Potser us sembla una baixada molt pobre, però si tenim en compte que el pH és una mesura logarítmica, és a dir que un pH de 8 és deu vegades més gran que un de 7, la cosa canvia.

Canvi en el pH de la superfície marina causada pel CO2 antropogènic entre el anys 1700s i els 1990s

A què es deu aquest descens en el pH? Actualment se sap que l’atmosfera no conté tot el diòxid de carboni que hem alliberat els humans, sinó que la vegetació i els oceans n’han anat absorbint una part. Concretament s’estima que els oceans n’estan absorbint una tercera part del total emès. Això pot ser una bona ajuda per a la contaminació atmosfèrica, ja que estem parlant de tonelades d’aquest gas retirades de l’atmosfera, però porta serioses conseqüències per al mar.

Cicle Global del Carboni simplificat

El diòxid de carboni atmosfèric quan entra a l’aigua no s’hi queda com a gas, sinó que la major part es dissol i reacciona amb l’aigua en una sèrie de reaccions que alliberen hidrogen a l’aigua i en fan disminuir el pH. Això afecta sobretot als cocolitofòrids (part abundant del fitoplàncton), als coralls, als foraminífers, als crustacis i als mol·luscos, que tenen problemes per a construirse els esquelets i les closques, doncs el material del qual estan fets (carbonat de calci, com les roques calcàries) es dissol en aigües més àcides. Actualment existeixen estudis on es demostra que ja hi han organismes amb problemes de descalcificació, que els fa vulnerables davant dels depredadors o créixer amb deformacions, etc., i pocs arriben a l’edat adulta per a reproduir-se; i com a conseqüència la població es redueix.

Cocolitofòrids (Emiliania huxleyi), imatge obtinguda amb microscopi electrònic de rastreig per Gustaaf Hallegraeff

Ostra (Ostrea edulis) fotografia feta a la costa catalana per Jaume Dalmau Caner

A part dels efectes sobre la calcificació tots els organismes podrien patir efectes adversos, tant directes (en la fisiologia i la reproducció, com pot ser l’acidificació dels fluids corporals) com indirectes (impactes negatius en els recursos alimentaris). Tot i així, encara no s’entén completament com afectarà aquest fet als organismes i als ecosistemes marins, com sempre queda molt per fer i com sempre anem tard i massa lents.

]]> http://monverd.org/natura/2011/04/20/que-es-realment-lacidificacio-dels-oceans/feed/ 2 http://monverd.org/natura/2011/03/07/lhora-del-planeta/ http://monverd.org/natura/2011/03/07/lhora-del-planeta/#comments Mon, 07 Mar 2011 14:20:41 +0000 Anna http://monverd.org/?p=4314 Continua llegint →]]> Per cinquè any consecutiu, WWF celebra L’Hora del Planeta en tot el món per a sensibilitzar a la població sobre la importància de lluitar en contra del canvi climàtic. En aquesta nova edició l’organització vol anar més enllà de l’acte simbòlic d’apagar els llums durant una hora i buscar un compromís que duri tot l’any. WWF ha posat en funcionament el concurs de Músics per al Planeta per així trobar la cançó oficial de la campanya y, a més, organitzarà la II Edició de la Carrera per al Planeta.

L’Hora del Planeta de WWF 2010 es va convertir en la major acció global de lluita contra el canvi climàtic, aconseguint que més de 4.500 ciutats de tot el món, pertanyents a 128 països diferents, deixessin a les fosques els seus monuments més emblemàtics. Entre ells, la Torre Eiffel (París), el Palau de Buckingham (Londres), l’Empire State (Nova York), l’Alhambra (Granada), la Ciutat Perduda (Pekín), la Porta d’Alcalà (Madrid), el Crist Redemptor (Río de Janeiro), o el Burj Khalifa (Dubai), l’edifici més alt del món.

A Espanya, més de 200 ciutats es van inscriure a la campanya i van apagar els seus monuments i edificis, 6 milions de persones van deixar a les fosques les seves llars, es a dir, el 10% de les llars, i uns 20.000 ciutadans van sortir als carrers per a celebrar l’Hora del Planeta l’any 2010. WWF va organitzar activitats en ciutats com Barcelona, Madrid, Granada, Sevilla, Còrdova, Lleó, Guadalajara, Alacant i Salamanca. A la capital també va tenir lloc la I Carrera per al Planeta al Parc del Retiro, on aquest any se celebrarà la seva segona edició.

WWF va néixer a partir d’un petit grup d’entusiastes compromesos amb la natura l’11 de setembre del 1961 i ha jugat un paper fonamental en l’evolució del moviment ambientalista internacional i segueix creixent i desenvolupant-se.

La missió de WWF és la d’aturar la degradació del medi natural del planeta i construir un futur en el que la humanitat visqui en harmonia amb la natura, conservant la diversitat biològica, garantint la utilització sostenible dels recursos naturals renovables i promovent la reducció de la contaminació i el consum desmesurat. Aquesta organització compta amb uns 5 milions de membres i una xarxa mundial de 27 organitzacions nacionals, 5 associades i 22 d’oficines, que treballen en més de 100 països.

WWF espera que l’Hora del Planeta 2011 torni a batre rècords de participació, per a demostrar la preocupació que té la societat pel canvi climàtic, ja que es tracta del problema ambiental més important al que s’enfronta la humanitat.

L’HORA del PLANETA és un missatge d’esperança i d’acció. Participa-hi aquest 26 de MARÇ a les 20:30h, hora local, i apaga tots els llums i aparells elèctrics durant una hora.

APAGA EL LLUM, ENCÉN EL PLANETA, IL·LUMINA EL FUTUR!!

Earth Hour 2011 Official video

La nostra mentalitat és tal que sabem que el petroli desapareixerà i esperem que el món segueixi funcionant miraculosament.

Fa anys que se sap que les reserves de petroli s’acabaran, però la dependència actual d’aquest hidrocarbur segueix essent total en pràcticament tots els països. Sense petroli no hi ha materials com els plàstics, lubricants, asfalt, fertilitzants químics, etc. Però, a més, tot el transport (l’article original sembla haber desaparegut del mapa…) de persones, aliments i productes és impossible sense els combustibles fòssils. I els preus dels barrils de petroli no deixen de pujar dia a dia.

L’economia es paralitza si ens falta el petroli o, com passa ara, si en puja el preu provocant una inflació general o pujada general de preus a tot arreu. Els països extractors de petroli tenen la paella pel mànec, doncs si ho volen poden enfonsar-nos a tots (per exemple, Irán, que ens seguirà venent petroli a canvi de donar urani al seu país per a la fabricació de bombes nuclears).

Ara farà gairebé tres setmanes el president dels Estats Units, Barack Obama va anunciar mesures per a reduir la dependència del petroli del seu país i promoure l’ús d’energies de baix consum com a mitjà per a combatre el canvi climàtic. I ho va fer amb aquestes paraules: “no serem ostatges de recursos que s’estan esgotant, de governs hostils ni d’un planeta que s’escalfa”. Ho aconseguirà?

El debat energètic malauradament es centra exclusivament en la generació d’electricitat però avui en dia ja hi ha diverses alternatives per a produir-la. El gran problema recau en un altre punt, i és que encara no existeix una manera de sustituir a gran escala el petroli en el sector del transport, el més dèbil de la Unió Europea. Per a solucionar-ho recomanen incentivar el transport públic, potenciar les energies alternatives, millorar l’eficiencia energètica, etc. Però a tothom li agrada tenir el cotxe a punt a la porta de casa.

Desgraciadament, curarse de l’adicció al petroli no resultarà fàcil, implica un canvi radical en el model de vida al que estem tan ben acostumats. Mentre es segueixi obtenint benefici del petroli la sostenibilitat no podrà progressar.

]]> http://monverd.org/natura/2011/02/15/la-dependencia-del-petroli-impedeix-el-desenvolupament-sostenible/feed/ 2 http://monverd.org/natura/2010/10/04/catalunya-es-pionera-a-lhora-de-protegir-els-seus-paisatges/ http://monverd.org/natura/2010/10/04/catalunya-es-pionera-a-lhora-de-protegir-els-seus-paisatges/#comments Mon, 04 Oct 2010 22:16:12 +0000 Anna http://monverd.org/?p=3224 Continua llegint →]]> El paisatge és un patrimoni natural i cultural molt valuós que guarda relació amb la identitat regional i local i que, a més, és un recurs molt important per al desenvolupament econòmic, sobretot per la influencia directa que exerceix sobre el turisme, com succeeix a Catalunya. A part de que poder gaudir del paisatge és un factor rellevant en la qualitat de vida dels ciutadans d’un país. Per tot això, el paisatge és un element indispensable del desenvolupament sostenible.

Definim com a paisatge a la part del territori tal i com la percep la població, el caràcter del qual sigui el resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans.

Vistes del Llac de Sant Maurici.

Per tal de protegir el paisatge, el Consell Europeu ha establert un nou instrument consagrat exclusivament a la protecció, gestió i ordenació de tots els paisatges d’Europa, el Conveni Europeu del Paisatge. Catalunya és pionera en l’adopció de polítiques dirigides a protegir el paisatge d’acord amb dit Conveni (Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya) i amb aquesta finalitat va organitzar l’Observatori Català del Paisatge, dependent del Departament de Política Territorial. Es tracta d’una entitat d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. Aquest Observatori pretén estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, sempre dins del marc de desenvolupament sostenible (funcions de l’Observatori).

Un dels principals objectius de l’Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l’aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge, que insta a les diverses societats europees a definir uns objectius de qualitat paisatgística.

Vistes de nit de la ciutat de Barcelona

En aquest sentit, l’Observatori vol ser l’espai de trobada entre la Generalitat de Catalunya, l’Administració local, les universitats, els col·lectius professionals i el conjunt de la societat en tot allò referit a la gestió i conservació del paisatge.

L’Observatori del Paisatge, per tant, pretén convertir-se en un centre d’estudi i seguiment de l’evolució dels paisatges a Catalunya i dels factors que en condicionen el dinamisme. Aspira també a esdevenir un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge. L’Observatori, en definitiva, és concebut com un centre de pensament i d’acció en relació amb el paisatge.

Poble de Cadaqués.

Per altra banda, l’Observatori vol elaborar els Catàlegs de Paisatge de Catalunya, que són els principals instrumentes dedicats a la definició d’objectius de qualitat paisatgística a Catalunya, objectius que sorgeixen dels atributs, valors i reptes identificats en els paisatges de la zona, després de recollir l’opinió dels ciutadans i dels principals agents socials i econòmics presents a cada territori.

Dins dels Catàlegs de Paisatge s’hi troben definits els 10 objectius de qualitat paisatgística per a Catalunya, que fan referència a aspectes comuns a la major part de la Comunitat Autònoma. Aquests objectius es basen en la conservació, gestió i ordenació del Paisatge, en la seva la vitalitat i el seu dinamisme, en la heterogeneïtat, en l’ordre i l’harmonia, en la singularitat, en els seus referents i valors, etc.

Pedraforca a principis de tardor

Actualment l’Observatori ha materialitzat un dels primers objectius de l’organisme: la catalogació de les 135 unitats de paisatge que conformen tot el territori, un per vegueria, en set volums. El primer catàleg s’ha publicat amb la col·laboració d’especialistes de la Universitat de Lleida i la Politècnica de Catalunya i s’ha dedicat a les Terres de Lleida (aprovat el 2008). També hi ha aprovats els catàlegs de les Terres de l’Ebre (aprovat el 2010) i del Camp de Tarragona (aprovat el 2010). Ara prepara la presentació dels catàlegs de paisatge de les Comarques Gironines, de l’Alt Pirineu i Aran, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals, que es presentaran abans d’acabar el 2010.

Vistes del Delta de l'Ebre