El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals (Covadonga i Ordesa y Monte Perdido), amb un intent no reeixit d’afegir el Montseny a la llista. Tanmateix, el 1928, ara fa vuitanta-tres anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol.

Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al qual s’ha de sumar la vintena de parcs naturals i uns altres 150 espais agrupats en diferents figures jurídiques de protecció. En tot l’Estat espanyol són uns 1.600 els espais naturals protegits: poc més de sis milions d’hectàrees terrestres, un 12% de la superfície espanyola, i 250.000 marines.

Per recordar la primera declaració d’un parc natural i difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC) que aglutina 38 estats, va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs.
Font de la notícia:Xarxa Parcs Naturals

El llibre el podeu trobar a les biblioteques públiques o descarregar-vos al al blog de l’autor: http://www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor/

En aquesta línia al barri de la Sagrada Família hi ha  l’Aula Ambiental de la Sagrada Família. Es tracta d’un servei d’educació i informació ambiental situat al Punt Verd de barri de la Sagrada Família, el qual, des del territori on s’ubica, té per finalitat fomentar la cultura de la sostenibilitat entre els ciutadans de Barcelona. Ofereix un Punt Informatiu sobre la cultura de la sostenibilitat i, especialment, sobre els residus, la recollida selectiva, les bones pràctiques ambientals i el consum responsable. A més, s’hi organitza una programació d’activitats trimestrals (tallers, xerrades, exposicions…) obertes a tothom i gratuïtes, entorn els objectius de l’Agenda 21 de Barcelona, així com una oferta d’activitats per Centres Educatius de Primària, Secundària i d’educació en el lleure. Actualment, per exemple, es promou des d’aquesta aula un nou hort Urbà, el del Fort Pienc.

Un altre servei promogut des de les institucions, concretament des de L’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. i amb la intenció de reduir els residus és Millor que nou, reparat!Podreu arreglar-vos eloctrodomèstics, restaurar mobles, tornar a la vida peces de roba velles, etc…Els professionals us ajudaran i, si cal, podreu fer cursos especialitzats en diferents matèries. I tot gratuït.

En conclusió, poc a poc, podem fer més pel nostre medi.

L’esdeveniment pretén donar a conèixer la rellevància d’aquests mamífers voladors, encara molt desconeguts i maltractats arreu del món. Cal recordar que a la Terra hi viuen 1.200 espècies de ratpenats que són presents a quasi tots els ecosistemes. Des dels insectívors als frugívors passant pels nectarívors, els ratpenats duen a terme una tasca importantíssima per mantenir la salut dels nostres ecosistemes.
Els ratpenats també tenen un valor econòmic i sanitari a tenir en compte, capturen enormes quantitats d’insectes cada nit (molts d’ells flagells agrícoles), permeten reduir l’ús d’insecticides a l’agricultura i depreden insectes vectors de malalties.

Només informant a la gent que ha d’evitar manipular els ratpenats per no contagiar-se de cap malaltia s’ha aconseguit reduir un pànic injustificat contra els ratpenats. Així, actualment els ratpenats fins i tot representen un atractiu turístic pel territori. A Austin (Texas, USA) les persones que van a veure sortir els ratpenats de refugi deixen 12 milions de dòlars cada any.

El Museu de les Ciències Naturals de Granollers. i l’Associació Galanthus participaran en aquest projecte internacional i animen a donar idees per fer que aquest esdeveniment arribi al major nombre de persones.

Font de la informació:

Diputació de Barcelona, Xarxa de Parcs Naturals

També:

http://www.ratpenats.org

El 20 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. Aquesta celebració resultarà útil per prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promourà l’acció internacional a favor de l’ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d’ells.

Entre les activitats commemoratives de l’Any Internacional dels Boscos figura l’intercanvi de coneixements sobre estratègies pràctiques que afavoreixin l’ordenació forestal sostenible i el retrocés de la desforestació i la degradació dels boscos. Per tal de facilitar l’organització d’aquestes activitats, s’encoratja als governs a que estableixin comitès nacionals i centres de coordinació en els seus països respectius, i a que uneixin els seus esforços als de les organitzacions regional

Un bosc del Montseny

s i internacionals i les organitzacions de la societat civil. La Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) serà el centre de coordinació designat per a la posada en pràctica de l’Any Internacional dels Boscos.

El logotip de l’Any Internacional dels Boscos, 2011 (Boscos 2011) s’ha dissenyat per a transmetre i il.lustrar el lema “Els boscos, per a les persones” i enaltir el paper fonamental que compleixen les persones en l’ordenació sostenible, la conservació i l’explotació sostenible dels boscos del nostre món. Els elements iconogràfics del dibuix representen alguns dels nombrosos valors dels boscos i la necessitat de canviar totalment de perspectiva: els boscos proporcionen habitatge a les persones i un hàbitat per a la diversitat biològica, són font d’aliments, medicaments i aigua potable i tenen una funció vital d’estabilització del clima i el medi ambient mundials. La unió de tots aquests elements reforça la idea que els boscos són vitals per la supervivència i el benestar de les persones de tot el món, que som 7.000 milions.

Extret de: Els Amics dels Arbres

Et defineixes com a meteoròleg o com a “home del temps”?

Em considero un “home del temps”, ja que aquesta és una figura diferent a la del meteoròleg. Aquest darrer és el que treballa per al servei meteorològic del país, en aquest cas Catalunya, mentre que l’home del temps és a mig camí entre el periodista i l’expert en meteorologia, especialment a TV3 i Catalunya Ràdio. A d’altres cadenes, de vegades només són periodistes o models que posen la cara

I aquesta línia la crea TV3 des dels seus orígens. És fa volgudament?

L’any 1983 TV3 provoca un rebombori en el mercat televisiu, superant la línia del “parte” de Televisió Española. Aquesta era una informació del temps freda, distant i més aviat centralista. El temps, a casa nostra, es fa acostant-nos a l’espectador, amb un afany més divulgatiu. També procurem apropar-nos a tots els racons de la geografia catalana. Això és va ser així des de l’origen, amb les figures d’Antoni Castejón i l’Alfred Rodríguez Picó.

Com són els teus inicis?

Vaig començar a interessar-me pel món de la meteorologia amb 13 anys, per tant, els meus inicis són autodidactes. Amb 16 anys ja m’havia comprat els llibres que recomanen a la universitat, i, als 18, arrel d’un curs de meteorologia que impartia l’Alfred Rodríguez Picó al Museu de la Ciència, vaig començar a fer substitucions esporàdiques a la ràdio. És en aquell moment quan començo a la ràdio i, ja acabats els estudis de secundària, decideixo estudiar geografia, especialitzant-me en geografia física, l’equivalent a la branca de climatologia. Després, l’any 1988, amb la mort sobtada d’Antoni Castejón i la marxa d’Eliseu Vilaclara, s’obren dues places per presentar el temps a TV3. M’hi vaig presentar i així vaig entrar a la casa.

Com veus l’evolució de la meteorologia als mitjans de comunicació des de la teva arribada?

La meteorologia ha evolucionat tan vertiginosament com ho ha fet la tecnologia. He crescut professionalment amb la revolució tecnològica, i, als inicis, les meves cròniques de ràdio les feia amb trucades telefòniques a algunes ciutats de la geografia catalana, des d’on, els observadors, en la seva majoria voluntaris, em deien quin temps feia. Els pronòstics s’elaboraven amb moltes menys dades que ara. Així, els anys ’90, amb l’arribada d’internet i la telefonia mòbil, es van afinant les prediccions, i ara mateix, amb l’ordinador portàtil o el telèfon, pots tenir dades de 200 observatoris de Catalunya en temps real, i comptar constantment amb imatges de satèl.lit o de radar.

“Fer la predicció meteorològica és com fer un pronòstic mèdic: primer cal recollir les dades que ens permeten treure les conclusions per la diagnosi”

Com treballa l’home del temps?

Bé, hi ha una diferència entre la ràdio i la tele, en el cas de la ràdio és aquest un mitjà més ràpid i eficaç, amb la televisió, per elaborar el telenotícies migdia o vespre, requerim 7 hores de feina prèvia. Aquesta consisteix en fer una fotografia d’allò que està passant en aquell moment. Seria com fer un diagnòstic mèdic, i, com fan els metges, hem de recollir les dades per veure l’evolució de la situació i el pronòstic. A partir d’aquí els radiosondatges ens diuen com es troba l’atmosfera, les imatges de satèl.lit ens permeten veure el tems immediat, igual que els radars meteorològics, on es veuen les pluges. Ara bé, l’eina més fonamental són els mapes del temps, que permeten analitzar els fenòmens al voltant del món i la seva evolució. Aquests mapes encara s’elaboren amb equacions de la dinàmica atmosfèrica formulades al segle XVIII i que encara s’utilitzen, malgrat hi hagi imprecisions derivades de la manca de dades en determinats punts del planeta. En definitiva, cada cop ens equivoquem menys, però la meteorologia no serà mai una ciència exacta. La nostra feina és la interpretació de totes aquestes dades, tenint en compte el marge d’error i amb un consens amb el servei meteorològic de Catalunya, que també signa l’espai.

“La nostra feina consisteix en la interpretació de les dades que ens arriben de tots els punts del planeta, tot i que sempre ens podem equivocar: la meteorologia és una ciència inexacta”

Quan fa que vius a Matadepera?

Jo sóc nouvingut fa 8 anys, anteriorment havia viscut sempre a Barcelona i Cerdanyola del Vallès. L’any 2002 vam fer el cop de cap de marxar de la ciutat, cercant bosc i natura, amb els inconvenients que això comporta a nivell de logística i comunicacions. Ens hem anat integrant poc a poc a la vida del poble.

Coneixies el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

No el coneixia, i hi he descobert una muntanya espectacular i salvatge. Malgrat els grans nuclis de població que l’envolten, el parc es manifesta, pocs quilòmetres més enllà, com una àrea natural de gran bellesa. És un indret ple d’història que observes un cop t’hi endinses, com ara la batalla de Talamanca del 1714, ple de vida animal i amb un gran component de antropològic. També nosaltres, fem caminades al coll d’Estenalles o pugem la Mola per esmorzar. De totes maneres, com passa molts cops, el que tenim més a prop és allò que desconeixem més, i encara queda molt per visitar, sobretot tenint en compte que sóc geògraf.

Com es pot millorar la vida als parcs de casa nostra?

Els agents, això és, parcs naturals, gestió forestal, científics, etc…, ens hauríem de plantejar què volem de cara el futur pel que fa a les masses forestals, i, sobretot, cal elaborar un full de ruta ben clar on totes les forces polítiques estiguin d’acord i amb una línia consensuada per tal de reaccionar millor davant de situacions com les del 2004 o del 1986 o del 1994. Tornarem a tenir situacions de risc, de ben segur, i, amb la densa massa forestal que tenim ara, el dia que es donin les condicions extremes de vent i calor, se’ns cremarà mig país. És cert que s’ha millorat molt amb les campanyes de prevenció d’incendis, tant per part de les diputacions com de la Generalitat, però malgrat tot, hi ha moltes coses a fer. Per posar un exemple, partint de la base que el 80% de la massa forestal a Catalunya és a mans privades, caldria trobar-ne el rendiment que en permeti una sortida. Una idea podria ser utilitzar-lo com a combustible, ja que la biomassa és una bona alternativa al petroli que permet un ús rendible d’aquesta fusta.

Com hem de reaccionar davant del Canvi Climàtic?

El clima sempre ha canviat, ja que la terra evoluciona constantment. El que es discuteix ara és si estem adaptats a l’evolució, molt més ràpida, d’aquests canvis. En poques dècades, l’aigua del mar puja de manera important en alguns punts del planeta com ara a l’Àrtic o la Polinèsia, amb les conseqüències sobre la població i els seus hàbits que això té. Les societats d’aquestes zones ja es veuen afectades. En aquest sentit, ja hi ha conreus i masses forestals que canvien, i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ), està fent estudis a casa nostra i arriben a conclusions curioses, com per exemple que la la massa forestal de Catalunya és cada cop més densa, i per tant, reté més aigua. Així, cada cop n’arriba menys a rius i rierols. També hi ha un augment en la irregularitat de les pluges, i aquestes són menys aprofitables. Aquestes són les conseqüències que ja palpables en els nostres espais naturals i per tant, penso que la gestió hauria d’anar orientada en tenir-les en compte, en la mesura que sigui possible.

La presència del llop és un signe del bon estat de salut dels nostres ecosistemes i de l’esforç de la seva preservació i millora. A més, ajuda a desmitificar el perill d’un animal que, en realitat, sempre ha acompanyat, durant la història, a l’ésser humà.

No utilitzeu rasclets ni altres eines: produeixen danys al sòl i a la part subterrània dels bolets. Per dur-los, el millor és agafar un cistell; en una bossa de plàstic s’aixafen o, fins i tot, fermenten.

Per tal de no extraviar-vos, no us allunyeu dels camins principals i fixeu llocs i hores de retrobament amb els vostres companys.
Web de la Xarxa de Parcs Naturals
Web de la Societat Catalana de Micologia

Notícia extreta del la nota de premsa de la plataforma Som lo que sembrem: www.somloquesembrem.org

Article científic en el Chemical Research in Toxicology http://sembremvalles.files.wordpress.com/2010/08/paganelli10_tx1001749.pdf

Us remeto al blog d’Ester Vivas on hi trobareu el llistat.

http://esthervivas.wordpress.com/2010/01/19/grups-i-cooperatives-de-consum-agroecologic-a-barcelona/