El 2011 es van vendre a Espanya uns 800.000 automòbils però només 380 eren elèctrics i uns pocs milers híbrids. Aquestes dades ens demostren una impressió que tenim molta gent: el vehicle elèctric no acaba de funcionar. Però què pensen els especialistes en aquest tema? Doncs a Sostenible recentment han publicat una article sobre la jornada “Vehicle elèctric. Una indústria del segle XXI per a una mobilitat eficient i sostenible” celebrada a Terrassa i que han discutit els obstacles i dificultats que impedeixen una implantació més ràpida dels vehicles elèctrics.

La principal conclusió és que, malgrat el retard inicial, la irrupció del vehicle elèctric és inexorable i acabarà per fer-se sentir de manera positiva en un nou concepte de mobilitat i en diversos sectors econòmics: industria auxiliar de l’automoció; material elèctric; i distribució d’energia.

Reproduïm algunes de les opinions més destacables:

• Fermín Soneira, representant de Seat: “els avantatges d’aquests vehicles encara són poc tangibles per als clients i els desavantatges ho són molt“.
• Javier Redondo, representant de Nissan: “a la forta aposta industrial ha de correspondre una aposta de les administracions en l’impuls de les infraestructures necessàries per a la mobilitat elèctrica“.
• La duració de les bateries que proporciona als vehicles una autonomia d’uns 170 km sense haver de recarregar. En aquest terreny hi ha dues vies de solució: la millora de les bateries o la introducció de sistemes de recàrrega ràpida o de substitució de bateries.
• El 97% dels desplaçaments motoritzats que es fan Europa estan per sota dels 150 km i són bàsicament urbans o metropolitans.
• Vicenç Aguilera, director general de Business Development de Ficosa. “la mobilitat a mitjà termini no estarà monopolitzada per una sola opció, sinó que estarà constituïda per un ventall ampli de possibilitats: combustibles convencionals, biocombustibles, elèctrics, híbrids, i hidrogen“.
• Ramon Comellas, president de Circutor: “el vehicle elèctric està més ben posicionat per prevaler davant dels biocombustibles i l’hidrogen“.
• Ramon Folch, socioecòleg i president d’ERF: “no tenim alternativa”, referint-se al fet que ja no es podrà comptar amb petroli barat.
• Ramon Folch: “amb un sistema de gestió intel·ligent (smart grids) seria possible integrar 9 milions de vehicles elèctrics a la xarxa i servir les seves necessitats energètiques, sense que fes falta incrementar la generació“.
• Alberto Carbajo, director general d’Operació de Red Eléctrica d’Espanya: “els vehicles elèctrics podrien absorbir els excedents de producció elèctrica que ara es perden perquè es generen en hores on el consum davalla“.
• Joan Martí, gerent de dinamització de clústers d’ACC1Ó: “Catalunya té la capacitat industrial i de coneixement per tenir un paper rellevant en aquest sector“.

Imatge | Flickr

Daniel Beltra és un important fotògraf de natura que fa uns mesos va guanyar el Veolia Wildlife Photographer, un del concursos més prestigiosos del món en quant a fotografia de natura. A la seva galeria de fotos podeu trobar magnífiques imatges de l’abocament de petroli del Golf de Mèxic o de glaceres i icebergs de les zones àrtiques. Però entre les seves fotos m’han cridat molt l’atenció les dedicades a la desforestació de la selva tropical a països com Brasil o Indonèsia. Us deix amb algunes de les seves fotos, molt belles però que al mateix temps et deixen trist pels desastre que estan fent els humans en aquella zona.

Fa uns dies vaig  conèixer el projecte “A Liter of Light” i me va deixar bocabadat. Un projecte que aconsegueix molt amb molt poc. Resulta que milions de persones que viuen a zones de Països en Desenvolupament habiten cases amb molt poca llum.  A l’interior d’aquestes cases sembla de nit encara que sigui de dia. Un curiós i simple muntatge fet amb una ampolla de plàstic d’aigua o refresc aconseguix proporcionar llum a l’interior dels habitatges. I tot sense electricitat.

“A Liter of Light” o “Isang Litrong Liwanag” és un projecte que va néixer a la fundació filipina MyShelter Foundation.

El sistema d’il·luminació amb ampolles no és una cosa nova. L’enginyer brasiler Alfredo Moser va ser el primer que va experimentar en portar llum gràcies a les ampolles de plàstic. Aquesta idea ha estat utilitzada a molts de països. MyShelterFoundation va millorar la idea gràcies al nou disseny desenvolupat per estudiants del Institut Tecnològic de Massachusett.

El projecte “A liter of light” ha portat llum sense electricitat a moltes llars asiàtiques. Al seu web teniu diverses imatges de 360º on podeu veure aquest ampolles de llum. Fer aquestes ampolles és realment simple hi podeu veure les instruccions en pdf o en vídeo.

Aquesta senzilla idea la pots aplicar a casa teva, a espais amb poca llum i on sigui possible instal·lació, per exemple una caseta d’eines en el teu hort o jardí.

Avui dia 2 de febrer es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides. Aquesta cel·lebració commemora la data en què es va adoptar la Convenció Ramsar el 2 de febrer de 1971, el qual té per objecte la conservació i l’ús racional de les zones humides i dels seus recursos. Aquest any, el lema triat ha estat: Turisme i Aiguamolls. Amb la finalitat d’augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten, s’han organitzat activitats diverses com visites guiades, jocs educatius i jornades d’anellament científic, punts d’observació o instal · lació de caixes niu. Encara que l’agenda d’activitats per aquest dia és molt amplia, hem intentat recollir-ne algunes d’elles.

Seo/Birdlife: agenda d’activitats a tot el territori espanyol. Destacar les activitats que fan al Delta de l’Ebre.

NaturaBarna: Visita guiada dia 4 de febrer al Parc Diagonal Mar per conèixer els aiguamolls urbans

Estany de Sils: Visites, tallers i activitats diverses el 4 de febrer a l’Estany de Sils

Estany d’Ivars i Vila-Sana: Activitats del dia 5 de febrer per conèixer la zona

Aiguamolls de l’Empordà: Visita guiada, xerrada i sortides en caiac el 4 de febrer

Estany de Banyoles: xerrades i visites guiades el 3 i 4 de febrer

Zones humides del País Valencià: alguns dels parcs naturals de les zones d’aiguamolls (Albufera de València, Lacunes de la Mata i Torrevella, Marjal de Pego-Oliva,) organitzen activitats per el cap de setmana del 3-4 de febrer

Si coneixes altres activitats i no les hem esmentat, envia’ns un missatge al nostre Twitter o Facebook i les anirem afegint.

Imatge | Flickr Gatogrunge

Aquesta original forma de reciclar els CDs, la va fotografiar Eric Lafforgue (pots seguir-lo en el Flickr), un fotògraf especialitzat en retratar persones i tribus de països d’Àfrica, Oceania i Àsia. Concretament aquestes fotos varen ser fetes al festival Mount Hagen a Papua Nova Guinea, on es reuneixen milers de persones de totes les tribus del país.

Font | Ecoinventos

Per realitzar aquesta impressionant fotografia va necessitar tres càmeres que varen realitzar les 84 imatges que la composen, al llarg d’un any de treball. En aquest vídeo podeu veure el laboriós procés per fotografiar aquest colós vegetal.

Font | Meridianos

La web ha estat creada pel Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, ubicat a Vilanova i la Geltrú. El laboratori aplega un grup multidisciplinar de científics que analitzen la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani. De fet, el LAB té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic al mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes.

Entre d’altres projectes, el LAB gestiona la pàgina Listening to the Deep Ocean Environment, que emet el so en directe provinent d’una quinzena d’observatoris repartits pel món.

Imatge | Flickr

Font | Recerca en Acció

Ara bé, una menció especial mereix el primer número de la sèrie, ja que ens indica el tipus de granja (o de gallina) que ha produït l’ou. Així doncs, els ous que consumim poden provenir de:

0. Gallines de producció ecològica. Explotacions poc massificades on els animals tenen llibertat de moviment i poden sortir a l’aire lliure. La seva alimentació procedeix (almenys en un 80%) de l’agricultura ecològica i es limita l’ús de medicaments.

1. Gallines camperes. Els animals es crien en naus, però tenen la possibilitat de sortir a l’aire lliure.

2. Gallines criades en sòl. Les gallines són criades en naus densament poblades sense la possibilitat de sortir a l’aire lliure.

3. Gallines criades en gàbies. És el tipus de producció més corrent, on s’utilitzen habitualment antibiòtics i altres medicaments i on es controlen fins i tot les hores de llum amb il·luminació artificial.

Font | Cal Busquets

Aquestes meravelloses fotos de meduses estan fetes pel biòleg rus Alexander Semenov. Treballa actualment com a cap de l’Estació Biològica del Mar Blanco. Pots veure més imatges a les galeries de la seva pàgina o segur-lo per Flickr.

Font | Locker 18

La desertificació i la sequera amenacen seriosament els mitjans de subsistència de més de 1.200 milions de persones a tot el món, que depenen de la terra per satisfer la majoria de les seves necessitats. Encara que la desertificació afecta més al continent africà el problema no se circumscriu a les terres seques d’aquest continent, estant una tercera part de la superfície terrestre amenaçada de desertificació. Una de les zones amb més risc de desertificació és el sud d’Europa. Si vols més informació sobre aquest tema pots consultar el web del Ministerio de Agricultura, Alimentacion y Medio Ambiente.

Aquest greu problema ha estat objecte d’una de les campanyes de WWF, que ens crida l’atenció amb unes impressionants fotografies manipulades i que ajuden a transmetre el missatge de que: “La desertificació destrueix 6000 espècies cada any”

Font | Ecoinventos